Jardins Claustrals

Els dies 24 i 25 de novembre es van celebrar al Reial Monestir de Pedralbes de Barcelona les 1es Jornades sobre jardins claustrals de Catalunya.

Entre els objectius principals figuraven el de presentar i debatre sobre l’estat actual dels jardins claustrals a partir de la presentació d’un incipient inventari tipològic dels enjardinaments existents, la descripció d’algunes de les darreres intervencions i la presentació d’una mostra de les activitats contemplatives i de recolliment obertes al públic, que es desenvolupen en alguns d’aquests claustres.

Claustre de Sant Domènech. Peralada. Jordi Diaz Callejo, 2016

Vaig participar conjuntament amb Josep M. Mallarach en la presentació de l’estudi d’ELS JARDINS CLAUSTRALS MEDIEVALS DE CATALUNYA: PRIMERA APROXIMACIÓ.

En aquesta intervenció vaig presentar algunes de les característiques de l’època medieval que tenen a veure amb la vegetació i uns apunts sobre l’organització i significació del claustre. A continuació vaig explicar la metodologia de l’estudi i finalment vaig descriure les tipologies i característiques comunes dels jardins claustrals medievals al dia d’avui. A continuació, J. M. Mallarch va exposar diversos exemples representatius i l’evolució del cas concret del claustre de la catedral de Tarragona, les primeres conclusions i algunes propostes a partir del treball presentat.

La intenció és que es publiquin totes les ponències i els debats posteriors pròximament.

Imatge de Francesc Català Roca, 1968

Però el que realment vull detallar aquí és una consideració a posteriori d’aquestes jornades fruit de la reflexió personal a partir de les moltes imatges de claustres consultades de finals del segle XIX i primeres dècades del segle XX en què apareixen claustres atapeïts d’alta vegetació arbustiva i arbrat.

Entre el públic i ponents surava la sensació, jo mateix ho vaig exposar, que existeix la tendència a suprimir l’arbrat i a plantar mates i arbustiva baixa en les noves actuacions en els jardins claustrals. Suposo que el que es pretén és que la vegetació no interrompi la visió total de l’arquitectura i l’espai claustral a primera vista. Ara sembla que ho hem de descobrir tot a primer cop d’ull, quan precisament, una estratègia compositiva de molts jardins és ocultar al visitant la totalitat de l’espai per afegir un cert misteri i donar l’aparença d’una major amplitud.

Una de les tendències actuals és suprimir l’arbrat i realitzar plantacions de mates amb arbustiva de port baix. Claustre de la Seu Vella de Lleida. Jordi Diaz Callejo, 2017

A partir de la reflexió sobre la importància de les ombres i l’apaivagament de la lluminositat del sol durant gran part de l’any, crec que mantenir els claustres amb força vegetació de manera que pugui filtrar aquesta llum, és un factor molt important a debatre i a valorar en les noves intervencions i manteniment dels jardins claustrals.

Quina podia ser la motivació d’aquesta plantació al claustre de la església parroquial de la Concepció? Màrius Aguirre Serrat-Calvó, 1888-1910. AFCEC

La vegetació ben seleccionada, ubicada i mantinguda vers aquesta finalitat pot produir la mitigació de la intensitat de la llum i un filtratge que aconsegueixi crear una atmosfera uniforme entre el costat nord i el de migdia aportant una riquesa i matisos lumínics que no es podrien aconseguir d’una altra manera. La vegetació pot aportar un ambient de penombra amb reflexos i tènues parpellejos de les fulles que convidin a la reflexió i la meditació.

O d’aquesta altre al claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès? Lluís Estasen, 1915-1935. AFCEC

Quina sensació percebien els membres d’una comunitat monàstica fins al segle XIX, en aquells edificis d’alts sostres i petites finestres il·luminats només per llànties i espelmes quan sortien al claustre? En un claustre es dona, com a les places de braus un contrast sol i ombra intens que divideix l’espai. És possible que aquest fet es tingués en compte a l’hora de situar l’arbrat en el claustre?

Claustre en penombra. Sant Joan de les Abadesses. Brangulí Fotògrafs, 1925-1930. ANC

La creació d’una atmosfera amb la llum mitigada, un espai ambigu de llum i ombra no és un espai que convida millor a la vida contemplativa? El claustre és l’espai específic per a deambular, en el sentit de pensar, meditar i buscar la connexió amb l’espiritualitat. Un espai d’oració que permet materialitzar el silenci físic i espiritual que el monjo necessita, que millor fer-ho en un espai on la llum i l’ombra no presenti el seu contrast més extrem?

La llum filtrada per la vegetació és capaç de generar una penombra que convida al silenci, a una calma introspectiva que bé hagués pogut ser una qualitat desitjada fa segles.  Podria ser  l’argument per una intervenció en el jardí d’un claustre sense caure en la temptació de repetir l’esquema compositiu del mite bíblic, on es descriu el paradís amb els quatre rius i el doll d’aigua central, característic de molts dels jardins dels claustres actuals?