De Casa Ribas a Casa Albó i a Col·legi Sagrat Cor de Sarrià
Un gran nombre de barcelonins associen el títol nobiliari de marquès d’Alfarràs a Joan Antoni Desvalls i d’Ardena i al barri d’Horta, concretament al Palau dels Marquesos d’Alfarràs i al reconegut Parc del Laberint.
1925-1929 Passeig d’entrada a la Casa Albó a Sarrià. Brangulí fotògrafs. ANC.
El que no és tant conegut és que aquest llinatge nobiliari va arribar a terres barcelonines per primera vegada al municipi de Sarrià de la ma de la família Ribes-Vallgornera, que havien estat senyors d’Alfarràs, un petit veïnatge sota la protecció de la paeria de Lleida, i que Bernat de Boixadors, antic paer en cap, el va comprar el 1400. El marquesat d’Alfarràs és un títol que va concedir Felip V a Pere de Ribes-Vallgornera i de Boixadors el 1702.
Els seus hereus es van desplaçar de les terres de ponent al municipi de Sarrià conservant el títol nobiliari. Maria Teresa de Ribas y de Olzinellas neta d’en Pere, primer marquès i alhora pubilla de Jeroni Ribas Castellvell, segon marquès, heretà el títol nobiliari que va mantenir fins la seva mort el 1796. Aquest va passar directament al seu fill Antonio Miguel Desvalls y de Ribas, de manera que el seu espòs, el promotor i creador del jardí del Laberint d’Horta Joan Antoni Desvalls i d’Ardena, sisè marquès de Llúpia i quart del Poal, fou marquès consort d’Alfarràs pel seu matrimoni el 1769, però no va heretar mai el títol nobiliari de marquès d’Alfarràs.
La genealogia ve al cas per destacar la curiositat que el primer jardí dels Marquesos d’Alfarràs a terres barcelonines es va plantar a Sarrià i no al barri d’Horta, i que el magnífic jardí del Laberint d’Horta no el va iniciar el marquès d’Alfarràs, en tot cas ho va fer el marquès consort d’Alfarràs.
Els primers marquesos d’Alfarràs, els Ribas-Vallgornera tenien a Sarrià una de les cases amb més solera i antiguitat situades forà del nucli urbà de l’antic municipi. La seva finca tenia una extensió de 20.000 m2
Finca de la casa Ribas. publicat a historiadesarria.com.
Del jardí de la casa Ribas, hem trobat algunes imatges i documents que ens mostren com era el jardí a principis del segle XX, poc abans de la venda de la propietat. No hem trobat imatges de com era el jardí en èpoques anteriors, però és possible que existeixin referències en documents notarials o arxius familiars que no hem consultat.
La finca era més o menys rectangular amb el costat llarg paral·lel al traçat del tren de Sarrià. L’accés principal es trobava a l’alçada de l’actual carrer Demestre, entre la Via Augusta i el carrer d’Anglí. A partir de la portalada apareixia una espectacular avinguda arbrada amb plàtans delineant una gran perspectiva. Es tractava d’un recurs paisatgístic amb intencionalitat d’ostentació i grandesa. Només es podia accedir a peu, car s’iniciava a partir d’unes escales que la feia inaccessible als cotxes de cavalls que havien de prendre un dels vials laterals. Les vistes als camps de cultiu quedaven amagades al darrere de cledes vegetals, el que reforçava encara més l’efecte de perspectiva i profunditat. L’entrada adquiria grandiositat amb el reforç d’una plantació de coníferes en el primer tram de l’entrada amb diversos elements constructius i decoratius com les mateixes escales, balustrades, pilastres i altres ornamentacions. Als laterals de l’avinguda s’estenien diverses parcel·les de cultiu.
1922 Jardins de la Casa Albó. Ignasi Canals i Tarrats. AFCEC.
1925 Façana de la casa Albó amb la família. Probablement imatge presa durant la darrera visita familiar a la casa abans de traspassar la propietat a les monges del Sagrat Cor. Ignasi Canals i Tarrats. AFCEC.
El jardí pròpiament es trobava a tot l’entorn de la gran edificació. A l’esplanada de façana se situava un estany oval, amb vorada de pedra i envoltada de flors i vegetació. A totes les imatges que hem pogut accedir apareix al centre de l’estany una muntanyeta amb vegetació. Aquest estany és possiblement l’únic element del jardí que encara es conserva.
A un dels laterals hi havia un estany d’ambientació vuitcentista amb la seva muntanya de rocalla, gruta i un pont de ferro molt a la moda de l’arquitectura del ferro característica també de finals del segle XIX. El pont tenia reforços en aspa i reblons com el què havia tingut el Parc de la Ciutadella, però aquest, tenia un perfil i recorregut convex, el que li aportava singularitat. El jardí també tenia un túnel de vegetació i altres recursos propis dels jardins vuitcentistes.
1925-1929 Estany als jardins de la casa Albó a Sarrià. Brangulí fotògrafs. ANC.
Continuem amb el fil de la història de la casa i jardí de Sarrià.
La família sorgida del casament Desvalls-Ribas el 1769 tenia la seva residència habitual a Barcelona, al carrer Dormidor de Sant Francesc, actual Josep Anselm Clavé, 31, de la que només es conserva la façana de pedra. La finca i jardí de Sarrià va anar perdent progressivament l’interès com a residència d’estiu familiar per traslladar-se a la finca d’esbarjo d’Horta, sobretot a partir que Joan Antoni Desvalls la va heretar de la seva mare el 1789. En aquell moment el marquès consort va posar tot l’interès a engrandir i potenciar el llegat de la seva família per sobre del de la seva esposa. Es té constància que el primer plànol del jardí del Laberint d’Horta està datat el 1791.
Respecte a la finca de Sarrià, sabem que el 1865 apareix com a propietari als registres Josep Martí Fàbregas, que amplia la casa i fa diferents obres.
Casa Josep Martí Fàbregas amb el jardí, ara convertit en una terrassa-bar, al que s’accedeix creuant unes galeries al carrer Portaferrissa, 17. Darrera mirada. Quarterons Garriga i Roca, 1810. Ajuntament de Barcelona.
Josep Martí Fàbregas és conegut per haver estat també el propietari de la casa-palau que du el seu nom al carrer Portaferrisa, 17, caracteritzada per conservar al seu darrere un dels pocs jardins elevats en terraplè a l’alçada del primer pis encara existents a ciutat vella, a l’estil de molts altres que hi va haver durant els segles XVIII i part del XIX.
A principis del segle XX la casa Ribas va canviar de nom pel de casa Albó a conseqüència del matrimoni entre la propietària de la finca Dolors Martí Nogués i l’advocat Ramon Albó Calvaria. És tradicional a Catalunya, que quan la pubilla i propietària d’un mas contrau matrimoni, la propietat prengui el nom de l’espòs.
Un dels fills del matrimoni, Ramon Albó i Martí va ser el conegut advocat president del tribunal tutelar de menors i director general de presons des de 1922 fins a la proclamació de la república. Rehabilitat per la dictadura franquista va reconstituir el Tribunal de Menors després de la Guerra Civil.
El novembre de 1920 va morir Dolors Martí, pocs mesos després de litigar per defensar part de la propietat contra els projectes d’ampliació de l’estació del tren de Sarrià.
Esquela de Dolors Martí i Nogués. La Vanguardia, 23 de novembre de 1920.
Cinc anys després, el 1925 la casa Albó va passar a les monges del Sagrat Cor.
Núria Albó, en el seu llibre Quan xiula el tren (1997), ens parla de la casa-torre:
“El col·legi havia estat una casa senyorial que un matrimoni … havia regalat a les monges del Sagrat Cor perquè la dediquessin a hostatjar noies sense recursos que volien ser mestres.
Després de la guerra també hi van fer batxillerat i van afegir-hi tota una ala on hi havia els dormitoris.
L’avinguda dels plàtans donava a l’antiga porta que ja no s’obria mai, i a la dreta hi havia una part del jardí, on només es podia anar els dies de festa, segurament perquè era perillós a causa de la paret de tancament que per la part del jardí tenia només mig metre, però per la part de fora s’enfonsava profundament fins a les vies del tren de l’estació de Sarrià…
El col·legi era una antiga torre cedida a les monges. Era damunt l’estació de Sarrià, a l’altra banda de les vies, encara descobertes, i calia travessar un pontet de ferro.” (Cita de historiadesarria.com)
El pont de ferro que comunicava directament la casa Ribas amb el centre de Sarrià, a la dreta mur de la casa Ribas. 1920. Web de FGC. L’estació primitiva de Sarrià, es va posar en servei el 23 de juny de 1863. L’edifici de viatgers es situava a l’esquerra de les vies i tenia dues plantes. Estava situat sobre la riera de Sarrià-Magòria. L’accés des del carrer es realitzava pel primer pis degut el desnivell existent. Era la segona estació més important de la línia del tren de Sarrià, després de la de Barcelona, pel fet que era (fins a l’any 1916) el final de la línia i perquè al seu costat hi havia els tallers, cotxeres, dipòsit de locomotores i magatzem (on actualment hi ha l’edifici de les oficines centrals d’FGC). Les seves vies no es van soterrar fins a l’any 1976, en el mateix moment en què es va posar en servei el perllongament de la línia fins a Reina Elisenda.
1929 Jardins del Col·legi Sagrat Cor. Ignasi Canals i Tarrats. AFCEC
Les monges van adaptar l’edifici, en principi com un pensionat. Sobre la dècada dels anys 1960 es va utilitzar com a llar d’infants i posteriorment com a centre de segona ensenyança i formació professional.
Façana principal de la casa Ribas, actualment aquest edifici ja no existeix. Al costat el “nou” edifici amb la torre, construït per les monges del Sagrat Cor després de la guerra civil. 1935-1945 Escola del Sagrat Cor. Sarrià. Brangulí fotògrafs. ANC
1925-1929 Casa Albó a l’altre costat de la via del ferrocarril a Sarrià. Platja de vies de l’estació de Sarrià i pont de ferro d’accés a la casa Ribas. Brangulí fotògrafs ANC.
Malgrat que les transformacions la finca va mantenir gran part dels jardins i les terres de cultiu com a mínim fins a finals dècada de 1950. En una imatge aèria de 1956 encara es poden distingir restes d’arbrat al voltant de la casa, la gran avinguda arbrada d’accés a la finca i el primer espai de recepció, tot just travessada la porta (en la imatge, un triangle sense arbrat) i el pont de ferro que la comunicava amb el centre de Sarrià.
1956 Ortofoto. ICGC
Altres imatges aèries a partir dels anys 1990 ja deixen veure que la casa-torre Ribas original ha desaparegut, els camps de cultiu han deixat pas a pistes esportives i que la part de la finca on es trobava l’entrada principal s’ha segregat, desapareixent un tram de l’avinguda arbrada.
La seqüència d’imatges des de l’any 2000 fins a l’obertura del pou per a les obres de la línia 9 permeten apreciar amb nitidesa que els únics elements que persisteixen de l’antic jardí són l’antic estany de l’esplanada de façana i un tram de l’avinguda de plàtans originària, que a poc a poc anirà desapareixent en els darrers anys.
El 2009 amb motiu de l’obertura del pou principal de la futura estació de Sarrià de la línia L9 del metro es van ocupar part dels terrenys del recinte del Col·legi del Sagrat Cor amb la pèrdua del darrer tram d’arbres de l’antic passeig d’entrada.
Avui dia l’antiga propietat dels marquesos d’Alfarràs a Sarrià s’ha transformat en una residència per universitàries, el Col·legi Major Universitari Sagrat Cor.
De l’antiga finca i com a l’únic record dels antics jardins només queda l’estany ovalat, que en el seu dia va presidir l’esplanada de façana de la casa Ribas.
Informació obtinguda i més dades a:
-Bosch Planas, Josep. Els Desvalls: una família de l’alta noblesa catalana, un abans i un després de 1714. Revista Del Penedès, n 30. Institut d’Estudis Penedesencs, 2014
-Real Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. www.racab.cat/es/academicos/fundadores/desvalls
-Arxiu Nacional Catalunya. Fons ANC1-1087/ Arxiu de la família Desvalls. En línia. Consulta gener 2021
–www.es.linkfang.org/wiki/Marquesado_de_Alfarr%C3%A1s
–www.historiadesarria.com/
-FGC www.fgc150.cat/
jardins i patrimoni 