Els últims paisatges. Un vincle entre paisatge i cementiris

baner els últims paisatges

L’Observatori del Paisatge acaba de publicar un nou web: Els últims paisatges on es reivindica aquest vincle entre el paisatge i els cementiris de Catalunya.

En general, la ubicació tradicional dels cementiris al llarg de l’arc de la conca Mediterrània els ha convertit en miradors privilegiats per a la contemplació del paisatge, i han esdevingut, en si mateixos, fites visuals i referents de qualitat d’un determinat territori.
El web té la funció de fomentar el coneixement i la preservació dels cementiris amb la finalitat de sensibilitzar la societat sobre un patrimoni cultural ric i excepcional però massa sovint desconegut.
Quan el visiteu, trobareu en primer lloc un inventari de cementiris de les comarques catalanes amb les dades paisatgístiques i les característiques urbanístiques i arquitectòniques de cada un i, si voleu aprofundir, podeu accedir a les fitxes amb notes històriques, descripcions, horaris i altres informacions.

DSCN5435 red i sig

Cementiri de Portbou. Jordi Diaz Callejo, 2013

A més a més és molt fàcil navegar, tafanejar o trobar allò que necessites.
No dubteu fer una visita a  ELS ÚLTIMS PAISATGES
He participat en aquest projecte amb un article que reprodueixo a continuació,

Cementiris, espais de memòria, patrimoni i paisatge
“Els cementiris són els llocs escollits per posar en valor la memòria dels difunts i on deixar-los “reposar”La creença que la mort és només un estat de trànsit ha generat la creació d’unes construccions i d’uns recintes únics dedicats als difunts perquè puguin “dormir” tot esperant que arribi el moment de la resurrecció. La paraula cementiri prové del grec i significa, precisament, ‘dormitori’.

La memòria i el respecte als morts en la majoria de cultures del món ha creat uns llocs i paisatges únics de gran valor històric i cultural. A l’entorn de la Mediterrània la ubicació tradicional dels cementiris els ha convertit en miradors privilegiats que ens estimulen, sedueixen i faciliten la contemplació del paisatge. Són sovint, en si mateixos, fites visuals del mateix paisatge. Tant és així que els recintes funeraris solen generar escenaris amb personalitat suficient per ser referents de qualitat paisatgística d’un territori.

De la mateixa manera que les ciutats i les seves dinàmiques són determinants en la fisonomia d’un territori, els cementiris són capaços d’expressar la idiosincràsia, la manera de ser i certs valors de les poblacions que els han fet créixer. La necròpolis, ciutat dels morts, esdevé tot un reflex de la ciutat dels vius.

IMG_7583.1 redsig

IMG_7574 redsig

Cementiri de Berga. Jordi Diaz Callejo, 2006

La vitalitat d’una ciutat altera amb el temps carrers i places desdibuixant les petjades que mostraven la diversitat de les classes socials, els costums i les formes, mentre que als cementiris es mantenen inalterables. Al costat de l’entramat de carrers i vials on es distribueixen les grans agrupacions de nínxols, hi ha les grans avingudes, places i jardins on els més rics es feien construir els panteons i mausoleus a imatge del seu propi pas per la vida. No és gratuïta la tradició popular que considera que els cementiris són el reflex físic i social de la població a la qual pertanyen.

Gairebé és impossible trobar un cementiri que no tingui vegetació. El xiprer i la palmera són, en el nostre territori mediterrani, els elements vegetals que determinen el paisatge funerari. El xiprer és l’arbre fúnebre per excel·lència, el seu port i silueta són el nexe simbòlic entre les ànimes dels difunts i la vida eterna, la unió entre la terra i el cel. La palmera és el símbol de renovació més elevat: simbolitza la victòria del bé sobre el mal, el triomf de la vida. Ambdós, xiprers i palmeres, són, per la seva longevitat i sobrietat, representacions de l’eternitat.

2018-06-17 12.56.53 redsig

Cementiri de Montjuïc.Barcelona. Jordi Diaz Callejo, 2017

Molts recintes funeraris han estat ordenats i guarnits com veritables jardins, i no és gens estrany, doncs, que ambdós, jardins i cementiris, siguin construccions amb una gran càrrega simbòlica amb vocació de prosperitat i de permanència. No es construeixen només per ser part del present, sinó per compartir el seu futur.

En un cementiri podem trobar el jardí evident, conegut, immediat, que ens ofereix la vegetació plantada, però no ens pot passar desapercebut el jardí ple de flors i vegetació que es descobreix en làpides, tanques, baranes, frisos i gravats. Tot un verger d’espècies i simbologies botàniques que es disposa a l’entorn de l’art en veritables jardins artístics de pedra i ferro.

CEMENTIRI-DOLIUS-museu-de-solsona- Vilaweb, 2018

Cementiri d’Olius. Museu de Solsona. Publicat per Vilaweb, 2018

Els recintes funeraris s’han convertit en espais d’alt valor patrimonial. Són autèntics referents culturals pels elements de valor artístic que contenen, pel valor etnològic de les manifestacions i objectes relacionats amb la mort i per ser testimonis de la història de cada lloc i dels seus habitants.”

IMG_5510 redsig

Font ornamental i parterre al cementiri del Sant Crist, Badalona. Jordi Diaz Callejo, 2010

Publicat dins de Esdeveniments, Paisatge urbà, Publicacions | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Efemèrides. Centenaris jardiners del 2018

Aquesta galeria conté 2 fotografies.

Destacar alguns fets notables concernents a la jardineria de Catalunya és una bona manera, com hi ha d’altres, de posar en valor el patrimoni jardiner. No es tracta només d’un exercici de memòria sobre l’origen o la creació de jardins, … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

El Parc de la Ciutadella, història d’una campanya. La declaració del Parc de la Ciutadella Bé Cultural d’Interès Nacional

Aquesta galeria conté 8 fotografies.

Títol de l’article de DESTINO on es defensava la integritat dels jardins del Parc. Destino, 7 de gener de 1950 El Consell de Ministres del 21 de desembre de 1951 va aprovar el decret pel qual es declarava el Parc … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

Els jardins urbans, fragments de natura

Aquesta galeria conté 6 fotografies.

Per als habitants de les ciutats els parcs, espais verds i jardins urbans ofereixen principalment dos beneficis immediats, el gaudi d’un espai relaxant i una vessant d’ús recreatiu. Els antecedents i les motivacions per a la creació de jardins i … Continua llegint

Galeria | 2 comentaris

El Frenopàtic de les Corts i els seus fantàstics jardins

Aquesta galeria conté 4 fotografies.

Els grans centres de salut i les institucions de caràcter socio-sanitari han disposat tradicionalment d’extenses àrees naturals i de jardins fins fa ben poques dècades. En el cas dels balnearis, els jardins són instal·lacions imprescindibles que formen part de la … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Voleu conèixer com era el jardí típic d’una família burgesa barcelonina a finals del segle XIX i principis del XX?

Aquesta galeria conté 6 fotografies.

Fa mesos vaig trobar per casualitat un blog, JAPL, el meu pare,  on es descrivia d’una manera magnífica el jardí d’una casa ubicada al carrer Bertran de Barcelona. Es tracta d’un blog dedicat a la memòria de Jose Antonio PL on el … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Ramón Oliva, jardiner. Un apunt sobre la seva obra

Ramón Oliva va ser un dels jardiners més influents en la concepció i la creació de parcs públics d’Espanya durant la segona meitat del segle XIX. Director de Jardins Públics de Barcelona va treballar a diferents poblacions de Catalunya i per gairebé la totalitat del territori espanyol, des de Pontevedra a Cádiz, passant per Zaragoza, Madrid i Valladolid entre altres ciutats.

Aquest és un apunt de la seva obra.

Cronologia

 

Publicat dins de Barcelona, Cadiz, Campo Grande, Cantàbria, Comillas, Exposició Universal, Jardiners, Madrid, Parc de la Ciutadella, Parque Genovés, Ramón Oliva, Segles XIX-XX, Valladolid, Vilanova i La Geltrú, Zaragoza | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari