Efemèrides. Centenaris jardiners del 2018

Destacar alguns fets notables concernents a la jardineria de Catalunya és una bona manera, com hi ha d’altres, de posar en valor el patrimoni jardiner. No es tracta només d’un exercici de memòria sobre l’origen o la creació de jardins, es tracta en la majoria de casos de donar significat a uns monuments que s’han de veure com part de la cultura del país i que posseeixen valors històrics, tecnològics, socials, paisatgístics, botànics i científics, per sobre de les modes i les corrents naturalístiques actuals. Els parcs i jardins no es poden interpretar només com espais verds que resolen necessitats urbanístiques i/o medi ambientals. Això seria empobrir el nostre passat i hipotecar culturalment el nostre futur.
Aquest 2018 s’han complert 100 anys de la mort de Josep Amargós i de l’aprovació del projecte de Ricard Giralt per la creació del Parc-Bosc de Figueres.

Josep Amargós i Samaranch (1849-1918)

L'arquitecte Josep Amargós 1905.1
1905. L’arquitecte Josep Amargós supervisant feines topogràfiques a Montjuïc.

Josep Amargós va començar la seva carrera com a mestre d’obres i posteriorment va obtenir el títol d’arquitecte. Format en l’eclecticisme, va evolucionar per apropar-se a l’estil modernista.
Quan el 1887 es va decidir nomenar Elies Rogent nou director del Parc de la Ciutadella i responsable de les obres per a l’Exposició Universal de 1888, aquest es va rodejar d’un equip d’arquitectes entre els quals hi havia Josep Amargós, que es va convertir en la seva ma dreta. Amargós va rebre l’encàrrec de supervisar i coordinar les obres de jardineria, entomar la restauració de l’Umbracle (1883-1884) i iniciar la construcció del nou  l’Hivernacle (1888) en substitució d’un anterior petit i en aquells moments força degradat. També va intervenir en altres edificis menors del recinte.

1883 Hivernacle Ciutadella, gravat. La Ilustració Catalana reduidaGravat de l’antic Hivernacle de la Ciutadella. La Ilustració Catalana, 1883
Rrojecte Hivernacle del Parc, 1887. Josep Amargós. COAC Projecte del nou hivernacle del Parc de la Ciutadella. Josep Amargós, 1887. COAC

Són també obra seva la Torre de les Aigües de Dos Rius a la carretera de Vallvidrera al Tibidabo i les tres naus de l’edifici de la Societat General d’Aigües de Barcelona a Cornellà de Llobregat.
Es l’autor del primer projecte per a la urbanització de la muntanya de Montjuïc de Barcelona, el qual va ser premiat i no es va dur a terme, però que va servir de base per a una primera ordenació de la muntanya i part de la xarxa de vials per a la futura Exposició Internacional del 1929.

1894. Ante_proyecto_de_paseos_y_urbanizacin_rural_de_la_Montaa_de_Montjuich. Josep Amargós. mapes CEC ReduitAvant projecte de passejos i urbanització rural de la Muntanya de Montjuïc. Josep Amargós. 1894. Mapes CEC

Projecte de Ricard Giralt per la creació del Parc-Bosc de Figueres

El Parc-bosc de Figueres te el seu origen en el Passeig Nou que es va formar a mitjan segle XIX. Aquest passeig configurat amb una quàdruple filera d’arbres i una tanca d’arbust es va fer en diverses etapes que no van finalitzar fins el 1890. Els arbres determinaven dues zones, una estreta per al pas de carruatges i una mes amplia per al passeig i esbarjo dels vianants. Tot una modernitat fruit de l’esperit de passeig urbà tant arrelat en els hàbits socials del moment.  Se li va donar el nom de passeig Nou per diferenciar-lo del passeig Vell que aleshores era la calçada nord de la Rambla.

El Passeig Nou l’any 1904. El vial de l’esquerra, mes estret era el destinat a calçada pels carruatges i bicicletes. El Passeig Nou va ser a principis de segle XX el primer lloc on l’Ajuntament va permetre la lliure circulació de bicicletes.

l’Ajuntament va començar a comprar els terrenys que ocupa avui el parc, al costat d’aquest passeig, el 1915 per iniciativa de tres regidors, amb la intenció de destinar-los a parc públic. El llavors jardiner municipal, Eugeni Vallegas va avalar la proposta tot i que els terrenys eren plens de roques.
L’any següent es va encarregar el projecte de parc a l’arquitecte municipal Ricard Giralt i aquell mateix any es va celebrar la Festa de l’Arbre amb la plantació dels primers arbres del futur parc, d’una quarantena de pins.

1915 Parc Bosc. Dia de l'ArbreEl 1916 es van plantar els primers pins on s’ubicaria el Parc -bosc municipal. En aquesta foto apareix el nen Salvador Dalí al costat de Josep Pitxot, un dels promotors del Parc. AIEE, Figueres, (37) 2004 p. 295

El projecte definitiu contenia una memòria on es feia un estudi agronòmic detallant els agents naturals i climatològics dels terrenys on es valoraven els efectes del vent, el sol i les aigües pluvials, a més a més incloïa els corresponents plànols, perfils de seccions i corbes de nivell. L’arquitecte Giralt el va presentar al Ple municipal a finals de 1917 i el 30 de gener de 1918 es va aprovar amb lleugeres modificacions.

Passeig Nou.Primeres plantacions d’arbrat i arbustiva. Es van plantar 30 espècies d’arbres i 13 d’arbusts.

Les obres es van iniciar ràpidament, encara que posteriorment es van endarrerir per culpa del permís governatiu que no arribava i no es va inaugurar fins a les fires del 1920.
El recinte va quedar totalment encerclat per una filada de xiprers per tal de protegir tota la zona del vent.

DSCN0697 reduid sigFigueres. Parc Bosc7. reduida sig
Jordi Diaz, 2013

El Parc-Bosc de Figueres, com és lògic ha sofert molts canvis i transformacions al llarg del temps, però és i continuarà sent l’espai verd més emblemàtic de la població. La seva imatge actual es el resultat de les obres de restauració i modernització que es van realitzar l’any 2004.

El polític i escriptor figuerenc Josep Puig Pujades va escriure, ara fa també cent anys, un atractiu text on es posa de relleu el valor cultural de la jardineria i el talent humà per transformar la natura de manera artística i harmoniosa:  “el nostre parc serà mes perfecte quan més s’acosta a ésser el pas de la natura a l’arquitectura, aplec artístic dels arbres i les plantes de la nostra contrada amb les pedres i els monuments que consagrin l’esperit ciutadà… que sigui l’empremta de l’home en la natura, besada del cervell ciutadà a la generosa naturalesa.”

Dades extretes de: Josep M. Bernils. El Parc Bosc Municipal de Figueres. AIEE. Figueres, 2004

Publicat dins de Barcelona, Efemèride, Figueres, Jardiners, Josep Amargós, Parc de la Ciutadella, Parc de Montjuïc | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

El Parc de la Ciutadella, història d’una campanya. La declaració del Parc de la Ciutadella Bé Cultural d’Interès Nacional

Aquesta galeria conté 8 fotografies.

Títol de l’article de DESTINO on es defensava la integritat dels jardins del Parc. Destino, 7 de gener de 1950 El Consell de Ministres del 21 de desembre de 1951 va aprovar el decret pel qual es declarava el Parc … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

Els jardins urbans, fragments de natura

Aquesta galeria conté 6 fotografies.

Per als habitants de les ciutats els parcs, espais verds i jardins urbans ofereixen principalment dos beneficis immediats, el gaudi d’un espai relaxant i una vessant d’ús recreatiu. Els antecedents i les motivacions per a la creació de jardins i … Continua llegint

Galeria | 2 comentaris

El Frenopàtic de les Corts i els seus fantàstics jardins

Aquesta galeria conté 4 fotografies.

Els grans centres de salut i les institucions de caràcter socio-sanitari han disposat tradicionalment d’extenses àrees naturals i de jardins fins fa ben poques dècades. En el cas dels balnearis, els jardins són instal·lacions imprescindibles que formen part de la … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Voleu conèixer com era el jardí típic d’una família burgesa barcelonina a finals del segle XIX i principis del XX?

Aquesta galeria conté 6 fotografies.

Fa mesos vaig trobar per casualitat un blog, JAPL, el meu pare,  on es descrivia d’una manera magnífica el jardí d’una casa ubicada al carrer Bertran de Barcelona. Es tracta d’un blog dedicat a la memòria de Jose Antonio PL on el … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Ramón Oliva, jardiner. Un apunt sobre la seva obra

Ramón Oliva va ser un dels jardiners més influents en la concepció i la creació de parcs públics d’Espanya durant la segona meitat del segle XIX. Director de Jardins Públics de Barcelona va treballar a diferents poblacions de Catalunya i per gairebé la totalitat del territori espanyol, des de Pontevedra a Cádiz, passant per Zaragoza, Madrid i Valladolid entre altres ciutats.

Aquest és un apunt de la seva obra.

Cronologia

 

Publicat dins de Barcelona, Cadiz, Campo Grande, Cantàbria, Comillas, Exposició Universal, Jardiners, Madrid, Parc de la Ciutadella, Parque Genovés, Ramón Oliva, Segles XIX-XX, Valladolid, Vilanova i La Geltrú, Zaragoza | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Has passejat mai per un bosc de sequoies?

Aquesta galeria conté 5 fotografies.

Si en algun moment viatgeu per Cantàbria us recomano que us acosteu a Cabezón de la Sal. A pocs quilòmetres de la població, en direcció a Comillas, trobareu un bosc de sequoies, sens dubte un espai singular que us commourà. … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a | Deixa un comentari