Per què es cataloguen els arbres?

Les persones necessitem connectar amb la natura de la mateixa manera que necessitem estar en proximitat amb altres essers humans.

DSCN8643 Bosque de sequoies.1. Cabezón de la Sa.l sigred

Bosc de sequoies a Cantabria. Jordi Diaz Callejo, 2017

Els arbres han estat uns essers vius imprescindibles per al desenvolupament de la majoria de societats per la seva importància com a font d’energia i combustible, i per subministrar aliment, refugi i benestar.
Des de les cultures antigues en que era freqüent l’existència d’arbres sagrats als que s’idolatrava, fins a les societats modernes en que es concep l’arbrat com un valuós i necessari component del patrimoni ambiental, l’estima pels arbres és una constant en la vida dels essers humans.

Segurament aquesta admiració i respecte pels arbres prové també pel fet que:

  • Són els essers vius més grans de la terra, una Sequoia sempervirens pot arribar a mesurar els 112 metres d’alt i pesar més de 6.000 Tn. Mentre que la balena blava, que és el animal més gran, pot mesurar 33 m i arribar a pesar 180 Tn.
  • Mai deixen de créixer fins que moren. Algunes parts dels arbres, i de la resta de les plantes, com la tija i les arrels, creixen durant tota la vida.
  • Viuen molts més anys que nosaltres, els humans. La vida dels arbres queda fora del nostre ritme temporal, els arbres ens acompanyen al llarg de varies generacions i això els fa singulars i màgics.
  • No es desplacen. Són fites de les transformacions de l’entorn i referents del territori físic i simbòlic de les persones amb que conviuen.

Repartits per tot el territori podem trobar arbres que s’han incorporat al nostre patrimoni paisatgístic col·lectiu. Normalment es tracta d’arbres de grans dimensions o de bellesa o edat extraordinàries. Molts d’aquests arbres, a més a més formen part de la història i de les tradicions populars per haver estat protagonistes de fets històrics, contes o llegendes locals i s’han convertit en aglutinadors d’identitats representant un país, una família o una idea.

Colera. Plàtan monumental. sigred

Plàtan monumental a Colera. Jordi Diaz Callejo, 2013

Són arbres que destaquen del conjunt i als que la societat i les administracions donen un tracte especial. Són els arbres anomenats singulars o monumentals que solen estar emparats per lleis i normes de protecció específiques.
De la mateixa manera els arbres dels nostres carrers i barris, són elements naturals incorporats a la ciutat i, representen una part imprescindible de la infraestructura verda que conforma l’ecosistema ciutat. Són arbres que conviuen amb nosaltres i ens acompanyen sense l’ecosistema al que pertanyen i estan acostumats. Només per aquest fet ja els hauríem de tractar com exemplars especials. No cal insistir ara en les condicions de desenvolupament que pateixen els arbres urbans: els primers anys es mimen i cuiden, però així que creixen la compactació del sòl sota la calçada i les voreres, el rescalfament de l’ambient provocat per l’asfalt, el formigó i les façanes o la contaminació atmosfèrica urbana els converteixen en veritables supervivents de la seva espècie. Com diu Peter Wohlleben en La vida secreta de los àrboles– un llibre que recomano- “els arbres de ciutat són els nens del carrer del bosc” Una expressió, a més a més, molt ben trobada.
A diferència d’altres elements que es deprecien amb el temps, els arbres augmenten el seu valor amb el temps i proporcionen més beneficis ambientals i socials a mesura que creixen. Per això és tant important protegir els arbres i cal preveure amb anticipació quins podran convertir-se en els arbres singulars del futur.

DSCN7372 redsig

Plàtan monumental . Jordi Diaz Callejo, 2013

Quins són els criteris que fem servir per catalogar i protegir un arbre?
En general, quan un arbre es reconegut com a arbre singular i s’inclou en un Catàleg d’Arbrat sol ser per la suma de diferents factors i no solament per alguna particularitat. Aquestes poden ser:

Per la seva bellesa o monumentalitat que ve donada per una o varies característiques com:

  • Les seves grans dimensions: l’alçada total, la circumferència del tronc, el diàmetre de la copa, el seu brancatge o qualsevol altre característica física que fa destacar el seu port.
  • Per l’antiguitat. En la majoria d’ocasions sol coincidir que a més edat els arbres assoleixin majors grandàries, però la longevitat i la grandària són valors relatius que depenen de les característiques de cada espècie.
DSCN4474 sigred

Faig a La Grevulosa. Jordi Diaz Callejo, 2015

Per les seves singularitats i valors biològics, ecològics o paisatgístics:

  • Per singularitat taxonòmica. Si es tracta d’exemplars d’arbres d’altres climes o continents dels que només hi ha un individu o molt pocs en el territori i representen una raresa.
  • Per la seva situació en llocs insòlits o haver assolit formes estranyes o peculiars, com per exemple el Garrofer del Viaducte del Park Güell a Barcelona.
  • Per tractar-se d’una espècie amenaçada.
  • Per tractar-se d’un exemplar integrat en un paisatge o entorn excepcional.
Pi_de_les_Tres_Branques.Castellar del Riu, Berguedà. Desconegut, entre 1889 i 1916. AFCEC

Pi de les Tes Branques. Berguedà. Autor desconegut, 1889-1916. AFCEC

Perquè són portadors de valors i continguts culturals, científics, històrics, simbòlics o didàctics:

  • Pel seu simbolisme històric i identitari. És conegut, per exemple, el del Pi de les Tres Branques al Berguedà, símbol dels Països Catalans, encara que porti mort gairebé un segle.
  • Perquè són testimonis d’actes històrics o fets socials rellevants, com per exemple l’Arbre de Guernica al País Basc.
  • Per la seva relació amb el folklore i actes populars com aplecs, fires, peregrinacions, etc.
  • Pel seu valor com a símbol religiós com per exemple el Drago de Icod, arbre sagrat dels “guanches” a Canàries.
2017-12-07 17.42.28 sigred

Arbre de Guernika. Jordi Diaz Callejo, 2017

Per saber-ne més:
Dossier sobre Arbres Monumentals i Singulars de l’Observatori del Paisatge
Arbres Monumentals de Catalunya

Publicat dins de Sobre arbres | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Els jardins del Mas Ravetllat, patrimoni industrial

Aquesta galeria conté 2 fotografies.

En la finca del Mas Ravetllat, situada a l’Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, al barri del Guinardó, es va fundar a finals dels anys vint del segle XX l’Institut Ravetllat-Pla, que va ser segurament el primer gran … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La meravella de les meravelles. Els jardins de l’Exposició de 1929 a Barcelona

Aquesta galeria conté 12 fotografies.

Aquest article d’autor desconegut, va aparèixer el mes d’agost de 1929, tres mesos després d’inaugurar-se l’Exposició Internacional de Barcelona. Els seus jardins van ser un dels atractius amb més reso internacional. El projecte d’enjardinament va anar a càrrec de Jean-Claude Nicolàs … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Les Pesqueres i Passeigs del Llac de Banyoles

Aquesta galeria conté 7 fotografies.

Les Pesqueres i Passeigs del llac de Banyoles representen una anomalia en la catalogació dels Jardins Històrics declarats BCIN A Catalunya existeixen sis jardins de interès nacional que la legislació cultural els ha reconegut com a Jardins Històrics: el Parc … Continua llegint

Galeria | Deixa un comentari

Els últims paisatges. Un vincle entre paisatge i cementiris

Aquesta galeria conté 7 fotografies.

L’Observatori del Paisatge acaba de publicar un nou web: Els últims paisatges on es reivindica aquest vincle entre el paisatge i els cementiris de Catalunya. En general, la ubicació tradicional dels cementiris al llarg de l’arc de la conca Mediterrània els ha convertit en … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Efemèrides. Centenaris jardiners del 2018

Aquesta galeria conté 2 fotografies.

Destacar alguns fets notables concernents a la jardineria de Catalunya és una bona manera, com hi ha d’altres, de posar en valor el patrimoni jardiner. No es tracta només d’un exercici de memòria sobre l’origen o la creació de jardins, … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

El Parc de la Ciutadella, història d’una campanya. La declaració del Parc de la Ciutadella Bé Cultural d’Interès Nacional

Aquesta galeria conté 8 fotografies.

Títol de l’article de DESTINO on es defensava la integritat dels jardins del Parc. Destino, 7 de gener de 1950 El Consell de Ministres del 21 de desembre de 1951 va aprovar el decret pel qual es declarava el Parc … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris