Els jardins urbans, fragments de natura

Per als habitants de les ciutats els parcs, espais verds i jardins urbans ofereixen principalment dos beneficis immediats, el gaudi d’un espai relaxant i una vessant d’ús recreatiu.

DSCN9395

Els antecedents i les motivacions per a la creació de jardins i parcs públics a les nostres ciutats tenen el seu origen en les corrents revolucionàries nascudes amb l’esperit de la Revolució Francesa, el naixement dels estats liberals i la necessitat d’una resposta als problemes higiènics que es van generar especialment a partir de la segona meitat del segle XIX a les ciutats industrials europees. La densitat que anaven adquirint les ciutats com a resultat de la revolució industrial va forçar la necessitat de generar espais oberts i amb ells l’aparició dels primers jardins urbans públics.

A la nova inquietud per la salut pública i el benestar dels habitants es va afegir la pressió de la burgesia que desitjava espais ben equipats per al seu esbarjo i exhibició, i possiblement la necessitat d’esbargiment de les classes populars que veien com els espais urbans perifèrics es veien colonitzats pel creixement de la ciutat ocupant els seus llocs tradicionals de recreació. L’aparició d’un temps i un espai pel lleure a l’abast d’una cada cop més extensa majoria generava una cultura del temps lliure que duia associada una manera diferent de relacionar-se amb la “natura” i l’establiment d’uns criteris en la planificació de la ciutat i l’espai públic fins llavors impensables. Fins aquell moment els jardins havien estat paradisos privats construïts per la reialesa, l’aristocràcia i per la gran burgesia per a ús exclusivament particular. El jardí públic es va obrir per al conjunt de ciutadans i es va imposar en la manera de fer ciutat.

Sobre aquesta base higienista i d’ús recreatiu, apareixerà el concepte de parc públic com l’espai verd, sobre el que s’aniran afegint noves funcions i una gran diversitat d’usos i atributs fins l’actualitat, en que els parcs s’han convertit en equipaments de gran transcendència, amb importants implicacions en la vida social. En la seva dimensió urbana, metropolitana o regional es contemplen com un element imprescindible i necessari en qualsevol planificació del territori.

No hi ha dubte sobre la influència i els beneficis que aporten els parcs urbans a la ciutadania. Per a molts urbanites els parcs són l’únic referent de la natura.

2018-07-17 12.22.11

 

Beneficis naturals i socials

D’entre els beneficis dels parcs urbans, ja n’hem parlat de la millora de la qualitat de vida i de la salut, que va ser un dels principals motors de la seva concepció, però la presència de vegetació contribueix també a la millora de la qualitat de l’aire i d’altres variables ambientals com la millora del control tèrmic, la regulació del cicle de hidrològic, l’atenuació de la contaminació acústica i l’afavoriment de la biodiversitat al facilitar el refugi de fauna i la seva diversitat. Per altra banda hi ha tot un seguit de valors relacionats amb la seva funció social que no són menys importants que els valors naturals, ambientals i paisatgístics. Els parcs són espais de lleure i punt de trobada on es facilita la cohesió social, la pràctica esportiva, i el benestar emocional i psicològic.

Però aquesta visió actual del jardí públic com un substitutiu de la natura en el medi urbà, en la que l’argument principal és la “naturalització” urbana per aconseguir uns beneficis “ecològics” i mediambientalment saludables no ens queda petita? no es tracta d’una visió reduccionista del que representen els jardins?

Els parcs són també altres coses. Són subjectes de significat cultural que acompleixen funcions artístiques i de civilització. Els parcs són custodis de la nostra història cultural, artística i emocional i, tenen una lògica interna que permet que els seus elements siguin portadors de significats concrets.

Alguns mites culturals introdueixen el concepte de Paradís, un espai descrit sempre com un paratge meravellós en el que creixen arbres carregats de fruites de tota mena i flors amb els aromes mes exòtics, on la llum i les ombres juguen pel delit de la vista i el plaer del cos. Pot ser per això, l’home no ha abandonat mai el desig de plasmar en un tros de terra un escenari idíl·lic de bellesa i pau. Tots els jardins creats arreu del món són el reflex del desig de recuperar la imatge d’aquesta idíl·lica felicitat, un mirall del món celestial.

2018-10-07 13.48.49

Retorn al paradís perdut

Històricament s’ha relacionat el jardí amb el plaer, amb la bona vida, segurament perquè el jardí acompleix amb l’idea de contacte o retorn a la natura, amb la creença que l’aproximació a la natura ens posa en relació amb allò diví. Els jardins són espais de bellesa, vergers que ens acosten al plaer psicològic, al gaudi de la Natura i a la meditació  contemplativa. Un lloc espai-temps on es poden adquirir consciències i experiències transcendents que no tenen res a veure amb les utilitats que se’ls sol atribuir. En un parc s’entrelliguen, dialoguen la “força vital“ de la Natura –amb els seus cicles de vida i mort- i la capacitat de l’ésser humà de crear harmonia i bellesa mes enllà de la mateixa naturalesa. Per això es sol parlar d’una mística del jardí.

Si l’objectiu primitiu és la recerca del plaer i la felicitat a través dels sentits, encara que sigui de manera temporal, serà aquest l’impuls que al llarg de tota l’historia de la humanitat ens ha incitat a crear jardins?

2018-10-13 17.23.51

No oblidem que els jardins i parcs son creacions culturals, construccions complexes, plenes d’artificis que exigeixen variades competències relacionades amb l’art i la tècnica. Cada pam de la superfície d’un parc, cada arbre, cada arbust, al igual que cada parterre o cada corba d’un camí està posada amb una intenció, amb un propòsit. Són fruit de la voluntat humana, d’una decisió racional per intervenir sobre la natura i amb els seu tàcit consentiment. No existeix jardí sense tècnica però tampoc existeix jardí sense que la natura aporti els seus recursos: la vida dels éssers vius que el componen, el temps que el transforma i la certesa de la seva mort. En un parc l’aprofitament d’aquestes forces es modela mitjançant les competències tècniques i artístiques per fusionar natura i creativitat humana. No hi ha res que ens pugui acostar més a la natura i a la divinitat que treballar plegats amb ella, sota la seva aprovació, sense violentar-la.

Alguns dels parcs urbans de les nostres ciutats han perdut en gran mesura l’amalgama entre natura, tècnica i art, aquesta essència que ens aproxima i recorda la natura perduda, per adquirir un únic rol d’espai verd funcional. La necessitat d’equipaments esportius, jocs infantils, àrees d’oci per a les mascotes, àrees de pícnic i altres equipaments tant necessaris estan convertint en simples “zones enjardinades” els parcs que haurien de conservar-se com escenaris de la història, llocs on redescobrir el paper simbòlic de la natura i la recuperació del paradís perdut. Però, pot ser això no depèn només del lloc … serà que també nosaltres estem perdent el contacte vital amb la Natura?

Aquest article es va publicar a la revista Carrer del mes d’abril de 2018
Publicat dins de Paisatge urbà | 2 comentaris

El Frenopàtic de les Corts i els seus fantàstics jardins

Aquesta galeria conté 4 fotografies.

Els grans centres de salut i les institucions de caràcter socio-sanitari han disposat tradicionalment d’extenses àrees naturals i de jardins fins fa ben poques dècades. En el cas dels balnearis, els jardins són instal·lacions imprescindibles que formen part de la … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Voleu conèixer com era el jardí típic d’una família burgesa barcelonina a finals del segle XIX i principis del XX?

Aquesta galeria conté 6 fotografies.

Fa mesos vaig trobar per casualitat un blog, JAPL, el meu pare,  on es descrivia d’una manera magnífica el jardí d’una casa ubicada al carrer Bertran de Barcelona. Es tracta d’un blog dedicat a la memòria de Jose Antonio PL on el … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Ramón Oliva, jardiner. Un apunt sobre la seva obra

Ramón Oliva va ser un dels jardiners més influents en la concepció i la creació de parcs públics d’Espanya durant la segona meitat del segle XIX. Director de Jardins Públics de Barcelona va treballar a diferents poblacions de Catalunya i per gairebé la totalitat del territori espanyol, des de Pontevedra a Cádiz, passant per Zaragoza, Madrid i Valladolid entre altres ciutats.

Aquest és un apunt de la seva obra.

Cronologia

 

Publicat dins de Barcelona, Cadiz, Campo Grande, Cantàbria, Comillas, Exposició Universal, Jardiners, Madrid, Parc de la Ciutadella, Parque Genovés, Ramón Oliva, Segles XIX-XX, Valladolid, Vilanova i La Geltrú, Zaragoza | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Has passejat mai per un bosc de sequoies?

Aquesta galeria conté 5 fotografies.

Si en algun moment viatgeu per Cantàbria us recomano que us acosteu a Cabezón de la Sal. A pocs quilòmetres de la població, en direcció a Comillas, trobareu un bosc de sequoies, sens dubte un espai singular que us commourà. … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Coneixes la Plaça d’Armes del Parc de la Ciutadella?

Aquesta galeria conté 15 fotografies.

D’aquí a pocs mesos commemorarem, o hauríem de fer-ho, el centenari de l’enjardinament de l’anomenada plaça d’Armes del Parc de la Ciutadella. Un enjardinament, fruit de l’esplèndid projecte de JCN Forestier, que malgrat l’abandó i la deixadesa en que es … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , , , , , , , , | 1 comentari

El jardí noucentista de Can Cendra a Anglès

Aquesta galeria conté 5 fotografies.

Anglès és un municipi de poc més de 5.000 habitants de la comarca de la Selva a 17 km de Girona amb un dels barris gòtics més antics de Catalunya. El seu nucli antic va ser declarat Bé Cultural d’Interès … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , , , , , , , | Deixa un comentari