Crisi del jardí d’interès patrimonial o la crisi del jardí històric

20150314 Jardí del Palau de Pubilla Casas. redsigJardí del palau de Pubilla Casas. Jordi Diaz Callejo, 2015

La jardineria també ens pot ajudar a canviar el model econòmic si som capaços d’abandonar aquesta versió mercantilista i tecnocràtica de la jardineria actual. En aquests moments els espais verds, la jardineria urbana és vista com una activitat industrial que ens ha de proporcionar uns serveis a la ciutat. Els parcs i jardins urbans són una obligació social que han assumit les administracions com qualsevol altre servei que ha de proporcionar un bon gestor de la ciutat.

Ens hem oblidat d’una de les motivacions primàries de la creació i concepte de jardí, la recerca del gaudi de la vegetació i l’obra arquitectònica tractades des de la bellesa, del jardí com un valor per a la contemplació pel seu interès estètic i artístic. Aquest també és un servei que les administracions han de proporcionar.

Parc Bosc. Figueres redsigExemple d’intervenció gens respectuosa amb els valors patrimonials, mentrestant els parterres i la jardineria es veu desatesa. Parc Bosc. Figueres. Jordi Diaz Callejo, 2012

Com he assenyalat en altres ocasions el jardí és realitat intencionada, modulació i creació artística. Sobre la base de la matèria naturalesa construïm una poètica de l’espai, molt diferent de la contemplada en la natura. Els dos espectacles, les dues realitats, natura i jardí tenen qualitats diferents, la naturalesa és infinita, espontània i imprevisible i el jardí, agradi o no, està basat en el càlcul, la mesura i el propòsit.

Cal conservar el paisatge originari en el jardí d’interès patrimonial. Quan aquest s’envaeix per elements, materials o construccions més o menys utilitàries (com ha succeït en alguns jardins notables i continua succeint en l’actualitat) reduïm l’espai de jardí a un espai sense ànima, mort, segrestem el paisatge i l’entorn per al qual havia estat pensat i modelat per convertir-lo en una ombra de si mateix.

Com ja afirmava Rosario Assunto cap als anys vuitanta, cal recuperar en el jardí el concepte de bellesa per a contemplar i no considerar-lo només com un servei públic amb finalitats higièniques i recreatives basant-nos en la categoria de l’útil i no sobre el que és bell.

DSCN8762-1 Parc Sallent redsigParc municipal Pere Sallés. Sallent. Jordi Diaz Callejo, 2012

També afegia Assunto que la diferència entre la categoria estètica i la de la utilitat consisteix en el fet que l’estètica -bellesa- posseeix un valor inclús si ja no és útil o no ho és encara, perquè no exclou, sinó que reforça, una possible utilitat actual, passada o futura; mentre que el que simplement és útil no té raó de ser, es convertirà en residu o rebuig un cop que la seva utilitat s’esgoti, sense esperar a un possible ús futur, per ser negatiu i inútil en el present.

2017-04-27 Balneari Vichy Catalan. Caldes de Malavella. redsigBalneari Vichy Catalan. Caldes de Malavella. Jordi Diaz Callejo, 2017

Karl Ph. Moritz (1756-1793) escriptor i assagista alemany molt influent en els inicis del romanticisme alemany a finals del segle XVIII, escrivia en un assaig titulat El que hi ha més preciós en la naturalesa sobre les relacions entre l’esteticitat de la naturalesa i la creativitat de l’esperit humà. Deia que  “La idea dominant de l’útil ha suplantat a poc a poc tota bellesa i tota noblesa; la gran naturalesa és observada amb ulls fiscals, de tal forma que el seu aspecte només es troba interessant pel profit que puguem treure dels seus productes.”  Una reflexió molt pertinent en molts àmbits de l’actualitat. Només ens cal  interpretar-lo, en el nostre cas, en clau de jardí urbà, rellegir el primer paràgraf d’aquest text i entendrem la magnitud, la decadència i la crisi en què es troba el jardí d’interès patrimonial en aquesta ciutat i en aquest país, on la destrucció d’elements i vestigis d’antics jardins són una constant.

Publicat dins de Espai públic, Jardins, Jardins de Catalunya, Jardins en perill, Jardins patrimonials, Paisatge urbà, Restauració i conservació de jardins | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

SOS per a Ca l’Arnús a Badalona

Ca l’Arnús és una finca situada a Badalona, documentada des del segle XVI que va adquirir la seva fisonomia actual al llarg de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX. La seva configuració i l’ordenació respon a l’arquetipus de propietat rural establerta pels grans burgesos de Barcelona que adquirien finques rústiques en els municipis del pla barcelonès o a les seves proximitats per a usos de residència d’estiu, explotació agrícola i reserva de capitals.

Evarist Arnús i Ferrer (1820-1890) va adquirir en una subhasta, el 1859 una part de la propietat que es coneixia com a Manso Soley. La construcció de la Torre Arnús, segons plànols de Josep Oriol Mestres i les millores posteriors realitzades pel seu fill l’Emili, com l’entrada principal, l’estany i un petit castell en els jardins, obres de l’arquitecte Salvador Vinyals són alguns dels elements de l’interessant jardí que ens han arribat fins avui. El parc incorpora un dels edificis més singulars de Catalunya relacionats amb la meteorologia, una torre meteorològica única a tot el país provinent de l’antic Teatre Líric situat al carrer Mallorca de Barcelona.

Evarist Arnús era un financer que establí la casa de banca més important de Catalunya i Espanya i  promotor del Casino Mercantil el 1860 i del borsí, antecedent de la Borsa de Barcelona. Va ser el financer de la gran burgesia barcelonina de finals del segle XIX i impulsor actiu de l’Exposició Universal de Barcelona de 1888, entre moltes altres iniciatives socials, culturals i polítiques relacionades amb Barcelona i Badalona.

El parc actual es coneix amb el nom Can Solei-Ca l’Arnús. El seu origen són dues finques rurals amb jardins de concepció, estil i època totalment diferents, però que per motius administratius i de gestió l’Ajuntament va decidir unificar-los en un sol parc. Actualment, pertany a la Xarxa Metropolitana de Parcs, que en fa la gestió.

Can Solei és públic des de la dècada dels anys seixanta i es s va obrir com a parc públic el 1977. Ca l’Arnús va ser expropiat els anys noranta. El conjunt com una sola unitat ja es va catalogar l’octubre de 1984 quan Ca l’Arnús encara era de propietat privada.

El jardí de Ca l’Arnús, d’ambientació vuitcentista, conserva una vegetació frondosa, sempre verda, diferents camins i recorreguts, escultures, glorietes, grutes de rocalla, el petit castell en el llac i la torre meteorològica entre altres elements d’interès patrimonial.  També certs elements  de l’activitat agrícola estan incorporats com a part de l’enjardinament, com per exemple l’aigua amb el seu  recorregut per canals a cel obert, on l’ús ornamental i agrícola es barregen. Entre la vegetació destaquen diversos plàtans d’ombra centenaris, formant alineacions com el del passeig d’entrada, i còculs, xiprers, eucaliptus, palmeres, casuarines, arbres de l’amor i grans pitòspors arboritzats, també centenaris. Des del punt de vista ambiental i paisatgístic forma un conjunt excepcional del qual Badalona no pot prescindir ni reduir el seu àmbit.

El conflicte actual que afecta el sector de Ca l’Arnús no és nou, i en vàries ocasions el parc s’ha vist amenaçat per diversos projectes especulatius. Quan encara no era de titularitat pública, l’aparició d’un projecte per ubicar un restaurant de luxe i un centre de convencions a la part alta de ca l’Arnús, va provocar la protesta veïnal i ecologista i la creació d’una plataforma, liderada per la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona (FAVB), per tal d’evitar la destrucció d’una part del parc.

Actualment, una altra plataforma ciutadana composta per més de 30 entitats està treballant per evitar que es construeixin dos blocs de pisos per a 55 habitatges que afectarien l’entrada i la porta històrica del recinte, la seva construcció suposarà a més a més la tala de diversos plàtans centenaris de l’avinguda principal del parc.

Manifest Defensem Ca l’Arnús

Publicat dins de Badalona, Columnes meteorològiques, Espai públic, Jardins, Jardins de Catalunya, Jardins en perill, Restauració i conservació de jardins, Segles XIX-XX | Etiquetat com a , , , , | 3 comentaris

Un breu recorregut pels inicis del barri de la Salut, el Parc de la Salut i el Park Güell

Aquesta galeria conté 9 fotografies.

Pels volts de 1850 existien en els terrenys que ara coneixem com el barri de la Salut grans finques de conreu amb les seves masies. Encara era, en aquella època, un lloc retirat de la mateixa barriada de Gràcia i … Continua llegint

Més galeries | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Jardins Claustrals

Aquesta galeria conté 2 fotografies.

Els dies 24 i 25 de novembre es van celebrar al Reial Monestir de Pedralbes de Barcelona les 1es Jornades sobre jardins claustrals de Catalunya. Entre els objectius principals figuraven el de presentar i debatre sobre l’estat actual dels jardins … Continua llegint

Més galeries | Etiquetat com a , | 1 comentari

El jardí de rocalla d’Olvera, un jardí vertical desconegut

Aquesta galeria conté 3 fotografies.

Aquest espai també és conegut com Parque del Sagrado Corazón o com el Peñón de la Alameda Al municipi d’Olvera, m’ha cridat l’atenció un jardí de rocalla, anomenat per alguns jardín colgante. El municipi d’Olvera es troba a la província … Continua llegint

Més galeries | Etiquetat com a , | Deixa un comentari