Un banc amb biografia. L’exedra dels Jardins del Mas Ravetllat

Exedra mas Ravetllat.redsig

Exedra del Mas Ravetllat, als Jardins del Doctor Pla i Armengol. Jordi Diaz Callejo, 2020

Una exedra és una construcció descoberta de planta semicircular amb seients i respatller fixos en la part interior de la corba, en la que es genera un espai interior. La paraula està formada per les paraules gregues ex i hedra que significa ”seient a l’exterior”.

Originàriament, a l’antiga Grècia era una sala oberta a una stoà o pòrtic, on trobar-se i conversar. Aquestes estructures, a vegades envoltades de columnes s’utilitzaven en gimnasos i places públiques. La part circular facilitava el contacte amb els interlocutors, ja que tots podien veure’s les cares. Normalment, estaven decorades amb lleons, dofins o elements vegetals i habitualment fulles d’acant. També se solien situar als laterals del banc dos esfinxs, en forma de criatures fabuloses amb cos de lleons alats. Aquests éssers s’interpreten com a guardians de les opinions, secrets i converses dels tertulians.

Aviat les exedres foren emprades en els cementiris grecs. Les lleis gregues prohibien explícitament enterrar dintre de les ciutats, però tampoc es disposava de recintes per fer-ho, de manera que els camins d’entrada a les poblacions es convertien en espais d’enterrament i lloc on erigir monuments funeraris. L’enterrament tradicional grec consistia a mantenir un petit monticle de terra sobre de la tomba, marcar la parcel·la amb pedres o més terres i quan els diners ho permetien posar una làpida de pedra. Era tradició que de tant en tant amics i familiars s’acostessin a la tomba per retre homenatge al difunt i ho celebressin amb vi i menjar. Si la família tenia recursos, se solia escollir una tomba que fes de taula per facilitar-ne l’àpat de la celebració. El pas lògic següent va ser construir un lloc còmode on familiars i amics es poguessin trobar per conversar, fet que va portar les exedres als cementiris. L’exedra s’adaptava perfectament a aquest entorn: la seva forma semicircular delimitava la parcel·la funerària i el seu seient permetia la comoditat dels assistents al dol.

Exedra de la Via del Sepulcre. Pompeia. Wikimedia. Carole Raddato

Exedra de la tomba de la sacerdotessa Mamia, a la Via del Sepulcre. Pompeia. Wikimedia. Carole Raddato

L’exedra fou adoptada pels romans convertint-se en una construcció molt popular en espais públics adaptada a altres usos arquitectònics. Es va incorporar a les façanes d’edificis combinades amb nínxols i estàtues i com a absis amb columnes a l’interior d’edificis. Les exedres com a monument funerari s’ha anat reproduint a molts cementiris de tot el món amb varietat de materials, al llarg d’èpoques diferents.

Aquesta construcció, a mig camí segons la seva configuració, entre monument i mobiliari va fer un salt als parcs i jardins a partir del descobriment cap a 1770 de la tomba de la sacerdotessa Mamia, a la Via dei Sepolcri de Pompeia. El banc-tomba de Mamia de Pompeia i sobretot el seu braç que finalitza en les urpes d’un lleó és una de les construccions més admirades i descrites del recinte.

El seu impuls per convertir-se en un element clàssic del jardí es considera que es deu a la seva incorporació en una pintura (1789-1790) de l’alemany Johann H. Tischbein on apareix la duquessa Anna Amalia de Sajonia-Weimar en les runes de Pompeia asseguda sobre el banc de la tomba de la sacerdotessa i sobretot, la inclusió d’aquest element en el repertori de l’arquitecte i pintor Karl Friedrich Schinkel.

Alemanya era en aquell moment el cor del romanticisme on els filòsofs, poetes, pintors i arquitectes responien per igual al romàntic i al clàssic. Schinkel les incorporarà, primer en els seus quadres i després projectant i construint-ne diverses als jardins del pavelló del Castell de Charlottenburg a Berlín i en el castell de Charlottenhof al parc de Sanssouci, Postdam el 1826-1827. Una de les característiques de les exedres de Schinkel, són els peus laterals amb les urpes de lleó, el segell de Pompeia.

Una de les exedres de Sanssouci. Potsdam

Una de les exedres dels jardins de Sanssouci. http://www.musikfestspiele-potsdam.de

Schinkel, un arquitecte que liderà el moviment romàntic incorporant elements característics del classicisme grec, popularitzà la construcció d’exedres incloent-les també a l’hipòdrom de Tegel, prop de Berlín i en alguns edificis funeraris com la tomba de la família Humboldt a Berlin-Tegel. Per l’arquitecte l’exedra funcionava com un objecte de decoració, que ennobleix l’espai, però que també ajuda a l’organització d’aquest espai, formalitzant paisatges. Aquesta exaltació de l’exedra la traspassà als seus deixebles i jardiners col·laboradors com Peter Josep Lenné de manera que a l’Alemanya de mitjans de segle XIX es va establir una veritable moda per incloure exedres en els jardins.

Tumba familiar de la familia von Humboldt. Wikipedia

Tumba familiar de la familia von Humboldt. Wikipedia, 2012

Les exedres es van convertir en un objecte neoclàssic que en els jardins alemanys del segle XIX, feien participar el visitant de l’experiència cultural amb el passat i expressaven una idea de grandesa. Cada cop més grans i nombroses, abandonen la seva funció de seient per transformar-se en l’element principal i centre organitzador de l’espai dels grans jardins on es situen. De la mateixa manera s’incorporaren també l’urbanisme en les grans places i bulevards sorgits de l’enderroc de les muralles medievals de moltes ciutats a mitjans del segle XIX.

Exedra de las Tullerias

Jardins de les Tulleries. Paris. http://www.aparisconelena.wordpress.com

A partir d’aquest moment s’integrarà com un motiu per a l’art europeu del jardí. Existeixen exedres als jardins de Postdam, com hem vist, també al de Weimar i Babelsberg a Alemanya i als Jardins de Tulleries a París.

A Espanya no existeixen gaires construccions en exedra, ni tampoc bancs. La composició en exedra més famosa de jardí és la de la Plaza de los Emperadores en el Parque del Capricho de la Alameda de Osuna a Madrid i el banc en exedra més conegut el del Jardín Botanico Historico de la Concepción a Màlaga, inspirat en el model clàssic de Schinkel.

Exedra del Parque de la Alameda de Osuna. Aj. Madrid

Exedra del Parque de la Alameda de Osuna. A. Dellanotte. Aj. Madrid, 2018

Exedra del jardín Botànico de la Concepción. Malaga.jpg

Exedra del Jardín Botanico Historico de la Concepcion a Màlaga. https://laconcepcion.malaga.eu

A Catalunya només tinc coneixement de l’existència d’una exedra a Montserrat, a un dels monuments situats al camí de la Santa Cova i la del jardí noucentista del Mas Ravetllat, als Jardins del Doctor Pla i Armengol del barri del Guinardó. Per descomptat que existeixen altres bancs en corba i amb presentació semicircular, però no mantenen la tipologia característica de les exedres.

3Exedra a un Monument del Camí de la Santa Cova redsig

Exedra de Montserrat. Joan Martorell, arquitecte, 1904. Jordi Diaz Callejo, 2019

L’exedra del Jardí del Mas Ravetllat és un homenatge a la figura de Joaquim Ravetllat, l’investigador i veterinari que juntament amb el Dr. Ramón Pla van crear el 1922 l’Institut Ravetllat-Pla dedicat a l’estudi i tractament de la tuberculosi. Està ubicada en el jardí més baix, pròxima a l’entrada principal de l’antic l’Institut Ravetllat-Pla i dels laboratoris, a un lateral de l’esplanada que es forma davant de la façana.

L’exedra està construïda en terracota. L’argila vermella cuita és un material clàssic utilitzat des de molt antic per a la construcció de recipients i per a la realització objectes decoratius de grans dimensions com escultures, relleus i ornaments arquitectònics. Per les seves connotacions clàssiques molts dels ornaments dels jardins d’estètica noucentista estan realitzats amb aquest material. El banc té a cada extrem la figura d’un lleó mitològic alat amb banyes, que es reprodueix amb les ales mig obertes a cada una de les potes. El respatller està decorat amb un relleu on es representa un petit test central del què surten motius vegetals i dos ocells que prenen la forma d’aus del paradís amb llargues cues.

L’espai generat pel semicercle està pavimentat amb toves i maons i en la part central hi ha un petit estany amb aigua i vegetació. Al centre del banc, trencant la seva continuïtat s’erigeix un monòlit de pedra amb una placa de bronze que recorda la figura del Dr. Ramón Pla i Armengol. Originalment, hi havia inserit un medalló amb la imatge gravada de Joaquim Ravetllat i en la coronació del monòlit s’incorporava un gerro de terracota que recordava una urna funerària, ara desaparegut.

El banc i detalls abans de la restauració. Mas Ravetllat, 2015

El banc en exedra és un component més del jardí del Mas Ravetllat que ens acosta a l’ideari noucentista i al món clàssic del qual prenia model i inspiració, emparant una doble funció, la de monument funerari a un esser estimat i la d’element ornamental amb voluntat paisatgística.

Publicat dins de Barcelona, Elements de jardí, Espai públic, Jardins, Jardins a recintes industrials, Noucentisme, Ornamentació de jardins, Ornaments de jardí, Paisatge urbà, Paris, Restauració i conservació de jardins, Segles XIX-XX | Etiquetat com a , , , , | 2 comentaris

Els jardins també formen part del patrimoni industrial

Aquesta galeria conté 2 fotografies.

S’entén per patrimoni de la societat industrial el llegat cultural, social, científic i tècnic d’un model de societat que va néixer amb la revolució industrial durant el segle XIX i que va entrar en crisi amb la globalització i les … Continua llegint

Més galeries | 1 comentari

El Parc del Guinardó, un jardí forestal de J.C.N. Forestier per a Barcelona

Aquesta galeria conté 2 fotografies.

La muntanya del Guinardó, una zona de cultius de secà, era en un dels punts més alts del municipi de Sant Martí de Provençals fins que el 1897 l’Ajuntament de Barcelona s’agregà l’antic municipi juntament amb altres limítrofs. Poc després, … Continua llegint

Més galeries | Etiquetat com a , , , , , | Deixa un comentari

Sabíeu que el primer jardí dels marquesos d’Alfarràs es va plantar a Sarrià?

Aquesta galeria conté 2 fotografies.

De Casa Ribas a Casa Albó i a Col·legi Sagrat Cor de Sarrià Un gran nombre de barcelonins associen el títol nobiliari de marquès d’Alfarràs a Joan Antoni Desvalls i d’Ardena i al barri d’Horta, concretament al Palau dels Marquesos … Continua llegint

Més galeries | Etiquetat com a , , , , , , | Deixa un comentari

En un jardí, la imitació de la natura és un engany sabut

Aquesta galeria conté 5 fotografies.

Hem de canviar per complet la nostra manera de comprendre el jardí. No podem interpretar un jardí seguint les regles i els valors de la natura, necessitem recuperar l’esperit de la jardineria, i entendre la jardineria com un conjunt d’estratègies … Continua llegint

Més galeries | 2 comentaris