El Putto amb Dofí del Mas Ravetllat a Barcelona

Putto del Dofí. A. V. imatge d bloc sangelsferrerballester_wordpress_com

Putto amb dofí. Andrea Verrocchio. Imatge prestada del bloc angelsferrerballester.wordpress.com

S’anomenen puttoputti, plural en italià- els nens despullats sovint alats que acompanyen les figures principals a l’art clàssic, tot i que sovint apareixen com figures independents, com és en aquest cas. Generalment, mantenen un semblant alegre i es troben en situacions de moviment. Van aparèixer a principis del Renaixement i encara solen formar part de la recuperació de personatges i motius clàssics en obres actuals.  Durant el període noucentista, que recuperà elements i motius artístics de l’art clàssic, van reaparèixer en nombroses obres i com a elements decoratius arquitectònics a Catalunya. A vegades com a reproduccions d’obres clàssiques, però també com a recuperacions del “personatge” en noves creacions.

El Putto amb un dofí és segurament l’obra més popular d’Andrea Verrocchio, pintor, escultor i mestre dels mestres del Renaixement italià.

Andrea di Cione, conegut com a Andrea del Verrocchio, va néixer a Florència el 1435 i morí a Venècia el 1488. Va viure en el ric i pròsper context econòmic de la Florència del segle XV basat en el fructífer negoci de la banca i el comerç de teles.

Verrocchio va ser l’escultor més creatiu de la seva generació i el gran mestre d’un dels tallers artístics més reconeguts de Florència. Pel seu taller van passar com aprenents Sandro Boticceli, Domenico Gherlandaio, Pietro Perugino i Leonardo da Vinci.

El Putto amb un dofí és una obra datada pels volts de 1470, en uns moments en què el mestre ja gaudia d’una alta consideració. Encarregada per Lorenzo de Mèdici, es va destinar a coronar una font a la Vila Mèdici de Careggi, als afores de Florència. L’any 1557 Cosim I el va fer traslladar al Palazzo Vecchio de Florència per coronar la font de marbre i pòrfir que s’estava construint al centre del primer pati d’entrada. Actualment, però hi ha una rèplica i l’original es troba a l’interior del museu.

ELPRIM~1

El pati del Palau Vell de Florència amb la font del Putto amb un dofí. Imatge prestada d’iStock

L’original és una peça de bronze representant un putto que sosté un dofí que serpenteja als seus braços. De la boca del dofí surt el doll d’aigua de la font

Aquesta escultura del Putti amb un dofí és especialment reconeguda, perquè la figura transmet una sensació de moviment giratori que fa que la contemplació des de qualsevol punt de vista sempre aparenti que està girant sobre si mateixa.

A Barcelona podem trobar una rèplica d’aquesta reconeguda escultura als jardins noucentistes del Mas Ravetllat. Aquests jardins situats al barri del Guinardó es van restaurar el 2019 i van quedar incorporats als jardins de nova creació anomenats del Dr. Pla i Armengol.

Personalment, crec que el sector amb els antics jardins del Mas Ravetllat haurien d’haver mantingut el seu antic nom, ja que mantenen la seva unitat i el seu caràcter històric íntegre després de la restauració, però aquest és un altre tema.

DSC_0904redsigJordi Diaz Callejo, 2019

Als jardins del Mas Ravetllat, el putto, en aquest cas de terracota, apareix en la mateixa ubicació per a la qual es va crear originalment, al cap d’amunt d’una font de plats, vessant l’aigua sobre el primer. La incorporació de la reproducció escultòrica de Verrocchio encaixa perfectament amb l’ideal noucentista que està concebut tot el jardí. Seguint l’arquetip, pretén enllaçar Catalunya amb les antigues cultures del Mediterrani i posar els fonaments d’una identitat nacional, i per això si el món grec i romà són model, també ho era el fructífer univers artístic del renaixement italià.

DSC_0901redsig

Jordi Diaz Callejo, 2019

La font amb el Putti del dofí està situada en el jardí inferior, davant la façana sud dels antics laboratoris, un lloc de representació institucional.

Es tracta d’una font creada a partir d’un quadrat en què s’han eliminat els vèrtexs per donar-los-hi la forma de xamfrans, resultant així un polígon amb 4 laterals llargs i 4 curts, igual que les illes de l’Eixample barceloní. El conjunt té el vas soterrat folrat amb ceràmica verda i el perímetre està definit amb totxo a sardinell, lluny de la imatge del safareig tradicional del jardí català que s’aixeca del nivell del sòl, per mostrar una imatge propera a la dels estanys orientals i andalusins. Del centre neix una columna també de totxo i de forma octogonal sobre la qual s’aixequen els plats de la font i al cap d’amunt se situa el putto.

12 copia

La font octogonal dels jardins del Mas Ravetllat el 1930. Fons Ravetllat-Pla UAB

En la restauració es va voler recuperar la imatge que havia tingut inicialment en el jardí, però no es va trobar cap plat de font que tingués aquests gravats ni relleus, per la qual cosa es va decidir escollir uns que s’hi assemblessin i sobretot que permetessin mantenir l’escala del conjunt. Al final es va optar per uns de terracota adquirits a Itàlia, del mateix proveïdor que ens va proporcionar la rèplica exacta del Putti amb un dofí.

Vam tenir especial cura que l’orientació del putto fos exactament la que apareixia en la imatge de 1930.

Desconeixem si existeixen altres reproduccions del Putto amb un dofí en altres jardins o llocs de Catalunya. Serà molt benvinguda qualsevol informació sobre la seva existència.

Actualització 10 de maig de 2023. He localitzat, gràcies a la col·lecció de fotografies de Carles Fargas de l’Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya, una altra rèplica del Putto amb dofí en un jardí de Catalunya. Es tracta del desaparegut jardí de Can Fargas, conegut com a Pins d’Or a Sant Feliu de Llobregat: https://inventaridejardinsdecatalunya.wordpress.com/2018/09/28/can-fargas-pins-dor/

Imatges 1924-1936

En les imatges es pot apreciar la font amb el putto en una presentació similar a com es va situar originàriament, sobre una font d’un sol plat. També cal destacar la seva ubicació en una de les perspectives més importants i elegants del jardí, concretament la del final de la gran avinguda d’entrada.

Publicat dins de Barcelona, Elements de jardí, Espai públic, Fonts, Jardins a recintes industrials, Jardins de Catalunya, Jardins de institucions, Noucentisme, Ornamentació de jardins, Ornaments de jardí, Paisatge urbà, Patrimoni industrial, Restauració i conservació de jardins, Segles XIX-XX | Etiquetat com a , , , , | 1 comentari

Crisi del jardí d’interès patrimonial o la crisi del jardí històric

Aquesta galeria conté 4 fotografies.

Jardí del palau de Pubilla Casas. Jordi Diaz Callejo, 2015 La jardineria també ens pot ajudar a canviar el model econòmic si som capaços d’abandonar aquesta versió mercantilista i tecnocràtica de la jardineria actual. En aquests moments els espais verds, … Continua llegint

Més galeries | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

SOS per a Ca l’Arnús a Badalona

Aquesta galeria conté 1 fotografia.

Ca l’Arnús és una finca situada a Badalona, documentada des del segle XVI que va adquirir la seva fisonomia actual al llarg de la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX. La seva configuració i l’ordenació respon … Continua llegint

Més galeries | Etiquetat com a , , , , , | 3 comentaris

Un breu recorregut pels inicis del barri de la Salut, el Parc de la Salut i el Park Güell

Aquesta galeria conté 9 fotografies.

Pels volts de 1850 existien en els terrenys que ara coneixem com el barri de la Salut grans finques de conreu amb les seves masies. Encara era, en aquella època, un lloc retirat de la mateixa barriada de Gràcia i … Continua llegint

Més galeries | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Jardins Claustrals

Aquesta galeria conté 2 fotografies.

Els dies 24 i 25 de novembre es van celebrar al Reial Monestir de Pedralbes de Barcelona les 1es Jornades sobre jardins claustrals de Catalunya. Entre els objectius principals figuraven el de presentar i debatre sobre l’estat actual dels jardins … Continua llegint

Més galeries | Etiquetat com a , | 1 comentari