Els jardins del Mas Ravetllat, patrimoni industrial

En la finca del Mas Ravetllat, situada a l’Avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, al barri del Guinardó, es va fundar a finals dels anys vint del segle XX l’Institut Ravetllat-Pla, que va ser segurament el primer gran laboratori farmacèutic del país.

Ara coneguda com els Jardins del Dr. Pla i Armengol, l’edifici existent acull la seu de la Fundació Ramón Pla Armengol, dedicada principalment a la recerca mèdica i a la promoció de la col·lecció de moble antic de Núria Pla, la filla del doctor.

Aj. de Barcelona. editat per LV

Vista aèria de la finca del Mas Ravetllat en el 2017. Ajuntament de Barcelona

En el recinte que s’obrirà a la ciutadania durant el mes d’octubre d’enguany s’ha creat un gran parc públic, en el que s’ha fet un notable esforç conceptual i de disseny per facilitar la biodiversitat i la recuperació de l’antic jardí noucentista que envolta l’edifici.

2017-07-11 08.45.25 .1red

Entrada principal a l’avinguda Mare de Déu de Montserrat. Foto: Jordi Diaz Callejo.

L’Institut Ravetllat-Pla era un centre de recerca i producció d’especialitats farmacèutiques pioner en l’organització  d’un laboratori dedicat a la investigació, producció i comercialització dels seus productes.  Estem davant d’una important empresa farmacèutica dedicada a l’elaboració de productes antituberculosos a partir de la sang de cavalls immunitzats, que en el moment de màxim desenvolupament, la dècada de 1930, es va convertir en una veritable multinacional de productes farmacològics, exportant les seves produccions a més de 25 països, entre els que s’inclou gairebé la totalitat dels països de Sud-Amèrica. Va estar en funcionament fins el 1980.

 

 Joaquim Ravetllat, veterinari i Ramón Pla, metge, fundadors de l’Institut Ravetllat-Pla

L’enjardinament original responia a la voluntat de l’embelliment del recinte productiu amb una visió moderna en el tractament dels espais verds, com recull una publicació de l’època del mateix Institut Ravetllat-Pla “en el edificio principal, las instalaciones de la planta baja quedan especialmente dedicadas a la producción y las del primer piso a la investigación. Los espacios libres, rindiendo el debido culto al arte, se han embellecido con jardines, estatuas, fuentes i bosque, respetando en lo posible los arboles que existían, algunos seculares. Existe además para esparcimiento del personal, frontón, campo de tenis, gimnasio y piscina”.

Plànol jardí Ravetllat Pla_1934.sepia. redred

Plànol dels jardins de l’Institut. 1934

La reforma de l’edificació i les instal·lacions de l’Institut les dissenyà l’arquitecte Adolf Florensa (1889-1968), sota la influència de les corrents classicistes noucentistes. Florensa era partidari de la reconstrucció històrica de l’arquitectura catalana.

Pel que respecta a la configuració del jardí creiem que Florensa va tenir un paper important en el seu disseny, ja que sabem que va dissenyar la majestuosa  porta d’accés i el reixat de tancament, i un cop a l’interior, com un element important del jardí de benvinguda, una font en forma de templet clàssic amb l’escultura de la Venus de Frejus, i altres elements com escales i murs que determinen l’ordenació del jardí.

Tot l’espai a l’entorn de l’edificació està enjardinat. Es poden distingir diferents àmbits amb tractaments jardiners distints segons la seva ubicació:  a l’entrada principal hi ha un jardí amb funcions de recepció i accés a l’habitatge d’ambientació noucentista amb molts elements clàssics; en una terrassa inferior, al lateral de l’edifici, un jardí-bosc ombrejat per nombroses oliveres, troanes amb algun eucaliptus i una abundant vegetació arbustiva;  en una terrassa inferior a l’altre costat de l’edifici es troba el jardí domèstic amb un jardí-hort amb empremta també noucentista, però en la seva versió més hortícola amb un eix amb oliveres alineades i un hort dividit en quatre parterres per un camí en creu plantat de tarongers; i finalment trobem en la part més baixa, el jardí de representació institucional, situat davant l’accés principal dels laboratoris. Aquest tenia originalment un arranjament a base de parterres delimitats per vorades baixes de vegetació amb murs i baranes de balustres, gerros i escultures clàssiques i altres elements decoratius com una exedra de terracota o una font octogonal amb plats. Es tracta d’una ambientació clàssica per al jardí de la institució.

Imatge jardí 6 per editar
Jardí institucional. Dècada dels anys trenta

Malgrat la lleugera descripció, el millor és acostar-se per veure el jardí i comprovar-ho per un mateix, el jardí no es pot interpretar només com un espai subsidiari de l’habitatge dedicat a l’oci familiar. El projecte original d’enjardinament responia a la voluntat d’embelliment d’un recinte productiu i al propòsit de crear un entorn laboral agradable integrat en les corrents noucentistes. Un programa abordat des d’una visió de caràcter social i comercial i no al d’un enjardinament de torre burgesa noucentista.

2017-07-11 09.24.12 red

2017-07-11 09.22.23 red1

Dues imatges del jardí abans de la restauració. Fotos: Jordi Diaz Callejo

Els jardins del Mas Ravetllat són una peça important del patrimoni industrial català. Amb la restauració dels jardins noucentistes duta a terme per l’Ajuntament de Barcelona, en la que s’han restaurat molts dels seus elements  s’ha volgut recuperar l’esperit del lloc, els jardins del Mas Ravetllat s’han convertit en un bon exemple de com eren i com s’organitzaven els espais no edificats de certs recintes productius.

La recuperació de l’antic jardí cal interpretar-la també com un reconeixement i posada en valor del patrimoni industrial.

Publicat dins de Barcelona, Jardins, Jardins a recintes industrials, Jardins de Catalunya, Jardins de institucions, Noucentisme, Patrimoni industrial, Restauració i conservació de jardins, Segles XIX-XX, Sense categoria | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La meravella de les meravelles. Els jardins de l’Exposició de 1929 a Barcelona

Aquesta galeria conté 12 fotografies.

Aquest article d’autor desconegut, va aparèixer el mes d’agost de 1929, tres mesos després d’inaugurar-se l’Exposició Internacional de Barcelona. Els seus jardins van ser un dels atractius amb més reso internacional. El projecte d’enjardinament va anar a càrrec de Jean-Claude Nicolàs … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Les Pesqueres i Passeigs del Llac de Banyoles

Aquesta galeria conté 7 fotografies.

Les Pesqueres i Passeigs del llac de Banyoles representen una anomalia en la catalogació dels Jardins Històrics declarats BCIN A Catalunya existeixen sis jardins de interès nacional que la legislació cultural els ha reconegut com a Jardins Històrics: el Parc … Continua llegint

Galeria | Deixa un comentari

Els últims paisatges. Un vincle entre paisatge i cementiris

Aquesta galeria conté 7 fotografies.

L’Observatori del Paisatge acaba de publicar un nou web: Els últims paisatges on es reivindica aquest vincle entre el paisatge i els cementiris de Catalunya. En general, la ubicació tradicional dels cementiris al llarg de l’arc de la conca Mediterrània els ha convertit en … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Efemèrides. Centenaris jardiners del 2018

Aquesta galeria conté 2 fotografies.

Destacar alguns fets notables concernents a la jardineria de Catalunya és una bona manera, com hi ha d’altres, de posar en valor el patrimoni jardiner. No es tracta només d’un exercici de memòria sobre l’origen o la creació de jardins, … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

El Parc de la Ciutadella, història d’una campanya. La declaració del Parc de la Ciutadella Bé Cultural d’Interès Nacional

Aquesta galeria conté 8 fotografies.

Títol de l’article de DESTINO on es defensava la integritat dels jardins del Parc. Destino, 7 de gener de 1950 El Consell de Ministres del 21 de desembre de 1951 va aprovar el decret pel qual es declarava el Parc … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , , , | 2 comentaris

Els jardins urbans, fragments de natura

Aquesta galeria conté 6 fotografies.

Per als habitants de les ciutats els parcs, espais verds i jardins urbans ofereixen principalment dos beneficis immediats, el gaudi d’un espai relaxant i una vessant d’ús recreatiu. Els antecedents i les motivacions per a la creació de jardins i … Continua llegint

Galeria | 2 comentaris