Encara penses que el jardí és una obra efímera? (Desmuntant tòpics II)

DSCN8577 El Capricho. Comillas redsi

El Capricho. Comillas. Jordi Diaz Callejo, 2017

Es considera evident que el jardí és una obra creativa que neix, creix i mor i per això es diu que és efímera. Segons es dedueix d’aquesta creença, un jardí està abocat al fracàs des del seu inici creatiu. Aquesta posició, reforçada moltes vegades per la nostra experiència professional o personal que ha vist in situ i en imatges nombrosos jardins abandonats i que sembla força assenyada, és tan fal·laç en el seu principi com en la seva formulació.
Pensar que els jardins neixen, creixen i moren és un tòpic, un error que es funda, entre altres motius en una falsa idea romàntica de la decadència basada en un passat idealitzat que encara arrossega la societat sobre el que és un jardí.
No és apropiat dir que com en el jardí es treballa amb matèria viva i com la vida vegetal està subjecta al cicle de la vida, el jardí està abocat també a la seva mort.

Creem jardins perquè són promeses de felicitat, expectatives d’un futur millor. Els jardins són utopies personals, creacions intel·lectuals que tenen una manifestació material.

DSCN7913-1redsig

Un jardí abandonat. Maresme. Jordi Diaz Callejo, 2013

Tots els béns que els humans hem estat capaços de crear es deterioren, necessiten un manteniment per evitar la seva destrucció, sigui quin sigui el seu material. Cada un al seu ritme, però tots els béns es degraden. Sabem que el material principal d’un jardí és la vegetació i d’aquí parteix part del desencert. Es parla de la mort del jardí i del seu caràcter efímer per analogia amb els éssers vius, per la seva mutabilitat, però les plantes no són l’únic material ni element de composició que intervé en la configuració d’un jardí.

En un edifici, per exemple,  apareixen esquerdes que si no es reparen acaben per fracturar un parament, una balconada, una coberta o qualsevol altre element constitutiu del conjunt. Si no hi posem solució sabem que això ocasionarà amb el temps un dany major que pot arribar en uns anys a malbaratar l’element i a la llarga al col·lapse de la construcció convertint-la en un objecte ruïnós que ja no complirà la funció per a la que va ser ideat i construït.
Les diferents tècniques de construcció i els diferents materials determinen cada una de les intervencions de reparació i els calendaris de revisió i manteniment de cada objecte.

El jardí abandonat de Mas Pla. Cunit

Jardí abandonat. Baix Penedès. Santi MB, 2017

En un jardí es produeix una dinàmica de transformació contínua i molt ràpida, no parlo del deteriorament com en l’exemple anterior, sinó de canvis. La vegetació no deixa mai de créixer i conseqüentment de transformar la seva relació amb l’entorn en el que es desenvolupa i alhora de transformar aquest mateix entorn. Aquests canvis no són producte d’un desgast o desmillorament de materials, són els propis del comportament natural de les plantes i l’evolució del jardí.
Sobre el jardí actuen les lleis de la natura, els seus cicles, els agents atmosfèrics i el pas del temps que determina el creixement de la vegetació, entre altres. Aquest creixement pot provocar esquerdes amb una major rapidesa i capacitat de transformació que les produïdes pels materials inerts, poden “deteriorar“ els valors estètics i de composició del jardí, si no s’actua constantment. La perduda de valors i la degradació pot ser molt ràpida.

DSCN0298.2redsig

Jardí abandonat al Maresme. Jordi Diaz Callejo, 2019

Aquest necessari manteniment es deu a un procés diferent del deteriorament que suporta una construcció arquitectònica. Aquestes transformacions, fruit del dinamisme propi del jardí no són motiu de reparació, sinó d’adaptació entre la voluntat creadora del jardiner i les forces vitals de la natura.
Conservar, mantenir un jardí és conceptualment molt diferent que mantenir un edifici.
Abans he parlat deliberadament d’actuar i no de corregir, si en altres manifestacions creatives cal corregir les seves transformacions, es a dir “restaurar-les” per portar-les al seu estat original, si parlem de jardins això és impossible, la restauració tal i com s’entén en altres béns no és aplicable als jardins. El jardí no es deteriora com pot succeir amb altres béns, el jardí evoluciona, i és el jardiner l’especialista en adaptar, en conduir de manera adient aquests canvis perquè no es perdi la funció per la que va ser creat i els valors que se li van voler atribuir quan va ser concebut.
Els jardins necessiten disciplina i constància per mantenir la unitat i la continuïtat del seu disseny.

IMG_20200803_121109redsig

Jardí abandonat a la Garrotxa. Jordi Diaz Callejo, 2020

Cada ofici té els seus materials i les seves tècniques per intervenir de manera destra i creativa, cada ofici te el seu propi manual d’instruccions . La jardineria té el seu i el seus intèrprets són el jardiners.
No és lògic ni admissible doncs, que els jardins es regeixin pels estàndards i pautes de conservació i criteris d’intervenció que regulen altres expressions artístiques o oficis que no són les apropiades per regular el món vegetal d’un jardí i el jardí mateix.

Malgrat això, és cert que en ocasions els jardins, pel seu caràcter utòpic, per allò de ser una promesa de felicitat i benestar, deixen de ser-ho quan desapareix el seu creador i no existeix un hereu intel·lectual que reculli la quimera del seu llegat.
Els jardins no són obres efímeres, és l’abandó de les nostres il·lusions que els fa mortals.

Publicat dins de Jardiners, Jardins, Jardins desapareguts, Restauració i conservació de jardins | Deixa un comentari

ANY JOSEP CARNER “EL PRÍNCEP DELS POETES”

Tal dia com avui, 4 de juny de 1970 Josep Carner moria a Brussel·les. Enguany es commemora el cinquantè aniversari de la seva mort. La poesia de Josep Carner és un dels màxims exponents del Noucentisme literari català. La seva precocitat creativa, l’extraordinari domini de la llengua, la capacitat de sumar iniciatives i el mestratge literari que representa per a tota una generació, el convertiren ben aviat en el «Príncep dels poetes» catalans.

Josep_Carner. Imatge Ajuntament de Sant Celoni

Josep Carner. Imatge: Ajuntament de Sant Celoni

Josep Carner, nascut a Barcelona el 1884 va ser un renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, ingressa a la carrera diplomàtica, amb l’exercici dels seus càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la guerra civil espanyola va ser un dels pocs diplomàtics que es mantingué fidel a la República i no torna a residir mai més a Catalunya.

Portada Els fruits saborosos Josep Carner Edicions 62, 2010

Portada de Els fruits saborosos Josep Carner. Edicions 62, 2010

El llibre de poemes Els fruits saborosos (1906) està considerat per la crítica com una de les fites del Noucentisme, moviment del qual Carner n’és mestre i capdavanter. La seva obra poètica evolucionà cap al postsimbolisme, amb llibres com Auques i ventallsEl cor quiet o Nabí.
No cal allargar-se més amb la seva biografia ni amb les característiques de la seva obra, ho faran durant la celebració de l’Any Carner els especialistes, ara només cal recordar que és un dels escriptors claus del noucentisme.

SUPLEMENTO VIERNES  EL POETA JOSEP CARNER EN BARCELONA  FOTO  NICOLAS G

Arribada del poeta Josep Carner a l’aeroport del Prat provinent de l’exili, 1970. El Periódico de Catalunya, 2017

Carner era un gran amant de la natura, dels jardins, dels arbres, dels núvols i del mar, a través des quals parlava dels sentiments humans. Te molts poemes dedicats a les plantes, però sobre tot als arbres. Un dels seus llibres “Arbres” (1957)  parla precisament de les persones per mitjà dels arbres. Els arbres són un pretext per descriure diferents aspectes de la vida humana. Només en aquest llibre en parla d’unes 40 espècies d’hàbitats diversos i descriu la seva variada personalitat.

Portada d'Arbres. Josep Carner. Biblioteca Selecta,133 Ed. Selecta. Barcelona, 1953

cart.-29 Arbres és el primer llibre publicat per Carner a Catalunya després de la guerra. Aquest exemplar va pertànyer a la biblioteca de J.V. Foix. BNC

Arbres. Josep Carner. Biblioteca Selecta, 133 Ed. Selecta. Barcelona, 1953. Arbres és el primer llibre publicat per Carner a Catalunya després de la guerra. Aquest exemplar va pertànyer a la biblioteca de J.V. Foix. BNC

La natura, present en la seva obra es vista sempre des de la perspectiva noucentista. Una natura dominada per l’home, despullada de les seves irracionals forces i allunyada de les visions modernistes basades en la inspiració i l’espontaneïtat.
Recordem que sota l’univers creador dels postulats noucentistes s’arriba a un dels moments més fructífers en la creació de jardins a Catalunya. Sense cap dubte es tracta del període més important de la jardineria catalana. La seva obra, com la de molts altres artistes, van fer créixer l’entorn cultural i creatiu jardiner del moment.

Com una mostra de reconeixement, reprodueixo una mínima selecció del seu poemari:

LA FLOR SAGRADA

Bella tardor, que encalmes el camí,
Una pau nova tot el món concerta.
Darrera meu veig una rosa oberta:
cap vent, cap ma no l’ha gosat collir.

Cap vent, cap ma no l’ha gosat collir,
Albirada tot just, no mai oferta,
Oh rosa, rosa immòbil i deserta,
oh mon bell temps passat, oh mon destí!

Oh mon bell temps passat, oh mon destí!
Voltant la cara al depassat jardí,
Veneraré ta solitud sagrada;

Ma cobejança no et farà tremir.
Car tot el cel ha penetrat en mi:
Hi ha en el meu seny una dolçor daurada.

Dono primer la referència de la primera versió en llibre i en segon lloc la que prenc com a base i cita.
(Verger de les galanies, 1911. Text: Josep Carner i Carles Riba. L’aventura de dos poetes, Barcelona: Diputació de Barcelona, 2003 p. 42-43)

FLORA URBANA

II
Palmera, ací veïna de la mar
i la trompeteria militar,
Palmera
daurada, empolsegada;
com una ma de músic, ta branca, tota dits,
polsa les cordes de la marinada…

III
¡Oh plàtans, aigua i vent, sol i matí,
plàtans que feu, secretament, juguesques
sobre aquesta ciutat i el seu destí,
i empareu el renou, l’anar i venir,
amb moviment de fulles fresques!
Per al cansat desfici i els pensaments novells
ens heu armat una rodona d’ombra,
al peu de la capçada
per on dringa la llum en cascavells;
palaus de l’ocellada,
recer del cor planyent, dosser del cor feliç,
plàtans germans de les fonts i carreteres,
amb una mica de Paris…

(Fragment de FLORA URBANA Bella terra, bella gent. Text: OC, p. 55-56)

LA FIGUERA DE PASSY
… En un carrer que fa pendent
la casa en bell ordre s’estén;
un freixe té i una figuera:
ella, davant el sol batent,
ell, a l’obac, de part d’arrera…

(Fragment de LA FIGUERA DE PASSY Arbres. Text: http://magpoesia.mallorcaweb.com/ Consulta el 6/5/2020)

CONVERSA
Hi ha un xiprer vora l’ermita
i un pollanc damunt el prat;
l’un, enterc com una fita,
l’altre, amb bres d’enamorat…

(Fragment de CONVERSA Arbres. Text: http://magpoesia.mallorcaweb.com/ Consulta el 6/5/2020)

Cart.-86 Josep Carner durant la seva estada a Mèxic, ca. 1945-1950. Fons Josep Carner BNC

Josep Carner durant la seva estada a Mèxic, ca. 1945-1950. Fons Josep Carner BNC

Us convido també a llegir el relat EL PARC DESPULLAT publicat a La Publicitat el 2 de gener de 1929. (amb una magnífica imatge de jardí noucentista del Parc de la Ciutadella)

Si voleu conèixer millor a J. Carner i la seva obra podeu consultar:
https://www.escriptors.cat/autors/carnerj/biografia
https://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-carner/detall

També us recomano fer una visita a l’exposició virtual de la Biblioteca Nacional de Catalunya sobre Josep Carner: Josep Carner de príncep a mite, 2013 https://www.bnc.cat/Exposicions/Josep-Carner-de-princep-a-mite

A les xarxes trobareu força informacions sobre Josep Carner i la seva poesia, i especialment la dedicada als arbres.

El text de les notes biogràfiques està extret de l’Associació d’Escriptors en llengua catalana.

Publicat dins de Efemèride, Noucentisme, Publicacions | Etiquetat com a , , , , | 2 comentaris

Ramón Magrinyà, el jardiner dels Jardins de La Tropical a l’Havana

Aquesta galeria conté 8 fotografies.

La fàbrica de cervesa Pedro Marrero «La Tropical« es va crear el 1888 com a fàbrica de gel, per convertir-se més endavant en fàbrica de cervesa empesa per las exigències del mercat. Els jardins de la fàbrica, que s’acaben de … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , , , , | Deixa un comentari

Els antics jardins del Balneari d’en Porcar a Tortosa

Aquesta galeria conté 5 fotografies.

Els desapareguts jardins del Balneari del Porcar a Tortosa es van crear en la primera meitat del segle XIX, quan s’obrí al públic un establiment de banys per usos higiènics. Una part de l’espai de l’antic jardí del balneari es … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a | Deixa un comentari

La diversitat dels jardins urbans a Barcelona. Una visió patrimonial

Aquesta galeria conté 6 fotografies.

El tema del jardí, i del jardí urbà en concret s’encara poques vegades des de la perspectiva patrimonial. A partir dels anys 1920-1930 es comença a generalitzar la noció de l’ús social del patrimoni i adquireix rellevància la noció mateixa … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , | Deixa un comentari