L’oblidat jardí de “Les Tres Xemeneies”

La Central Tèrmica de Sant Adrià.

La instal·lació coneguda popularment com “Les Tres Xemeneies” s’ha convertit en un símbol paisatgístic de la desembocadura del riu Besòs i de la façana marítima de la gran àrea metropolitana de Barcelona.
En aquests moments hi ha obert un gran debat sobre els seus futurs usos i la seva conservació com un element del patrimoni industrial metropolità.
El que gairebé ningú coneix es que  J.C.N. Forestier, (Cent anys de l’arribada de JCN Forestier a Barcelona) un dels més reconeguts paisatgistes, urbanistes i jardiners -dominava  amb mestria les 3 activitats- durant el primer quart del segle XX va projectar i construir un jardí en aquest lloc.

DSCN2479.2 signadaPerfil de la costa metropolitana de Barcelona des de Montgat. Autor, 2015

Les primeres centrals tèrmiques productores d’electricitat de Barcelona van ser, la del Paral·lel, inaugurada el 1897 per la Compañía Barcelonesa de Electricidad i la de l’Avinguda de Vilanova, propietat de la llavors Central Catalana de Electricidad que la va inaugurar el 1898.
La central coneguda com la Tèrmica de Sant Adrià, no estava ubicada al terme municipal, però la seva finalitat també era la de subministrar electricitat a la ciutat de Barcelona. Es va inaugurar el 1913 en el mateix emplaçament on ara s’aixequen les tres xemeneies de Sant Adrià. Va començar a construir-se l’any 1912 per iniciativa de la companyia Energia Eléctrica de Catalunya i utilitzava el carbó com a combustible. Inicialment es van preveure vuit grups per a la producció elèctrica, amb un total de 20.000 cavalls de potència, però només es van arribar a construir 4.

Imatge aèria de la fàbrica sobre el 1920. Font: http://www.biada.com

La central es va inaugurar el 23 de març de 1913 amb els dos primers grups de turboalternadors amb una potència total de 15 MW. Els plans de l’empresa eren la producció, distribució i venda d’energia elèctrica a Barcelona i Sabadell. La producció s’havia de fer principalment a la planta hidroelèctrica que l’empresa tenia a Cabdella (Pallars Jussà), i només durant els períodes en que el cabal del riu no permetés el seu aprofitament o en cas d’avaria, s’utilitzaria la tèrmica de Sant Adrià.

Central termica de Sant Adrià, 1915.1La fabrica d’Energia Eléctrica de Catalunya el 1915 amb les quatre xemeneies originals. En aquest indret és on poc després es va plantar i construir el jardí. Font: Retall d’una revista de todocoleccion.net

Aquesta primitiva instal·lació va estar en funcionament fins l’any 1954 en que es demolí i l’espai que ocupava va ser utilitzat com a zona d’emmagatzematge del carbó necessari per alimentar la nova central construïda al seu costat.
Anys després, entre el 1971 i el 1976 sobre aquests mateixos terrenys FECSA (Fuerzas Eléctricas de Cataluña S.A.) va construir la nova central que va donar origen a les Tres Xemeneies. La indústria va deixar definitivament de funcionar l’any 2011.

Projecte enjardinament Central Termica sant Adria de Besòs. Forestier“Projecte per una part dels Jardins de la Central Tèrmica de la Energia Electrica de Catalunya. Sant Adrià. Per J. C. N. Forestier fet a Paris l’1 d’agost de 1916” Font: JARDINES J.C.N. Forestier. Ed. Stylos, 1985

Un jardí en la fàbrica?
La direcció de la l’empresa Energia Eléctrica de Catalunya volia que la fàbrica, com era habitual en moltes grans instal·lacions industrials, tingués un entorn agradable i bell que mitigués la dura realitat del dia a dia dels treballadors. La fàbrica estava situada en un lloc inhòspit i allunyat de qualsevol nucli urbà, i es donava la circumstància més a més que els enginyers i personal tècnic tenien l’habitatge en les mateixes instal·lacions. Calia fer també més amable la seva estança.
És probable que el jardí projectat per Forestier es construís immediatament després de presentar el projecte el 1916, i presumiblement es mantingués amb més o menys atencions fins la Guerra Civil Espanyola. Durant la Guerra la fàbrica es va considerar un objectiu estratègic i lògicament va ser molt castigada per l’aviació, cal pensar que el jardí es va perdre en aquests moments, tot i que la fàbrica va continuar funcionant fins l’any 1954.
Respecte de com era el jardí, hem trobat poques imatges però conservem el projecte i la descripció feta pel mateix J.C.N. Forestier.

Projecte enjardinament Central Termica sant Adria de Besòs.2 Forestier“Projecte per una part dels Jardins de la Central Tèrmica de la Energia Electrica de Catalunya. Sant Adrià. Per J. C. N. Forestier fet a Paris, agost de 1916” Font: JARDINES J.C.N. Forestier. Ed. Stylos, 1985

Rescatem aquest text sobre el jardí del mateix Forestier.

Jardin para una fábrica a orillas del Mediterráneo
Las grandes fábricas acostumbran estar situadas en lugares inhóspitos, o rodeadas de otras fábricas, que afean sus alrededores.
Es un deber elemental procurar, adornando sus inmediaciones y rodeándolas de jardines, mitigar su fealdad y sus inconvenientes para todos aquellos, ingenieros, directores de industria, vigilantes, que deben vivir allí, y para los obreros, que pasan en la fábrica gran parte de su vida.
Ésta es la razón que determinó la creación de este jardín en la fábrica de electricidad de San Adrián, situada en Cataluña, a orillas del mar, sobre un terreno arenoso.
Las dificultades de plantación parecían tener que esterilizar todos nuestros esfuerzos. Al viento cálido del mar se añadían las abundantes humaredas de las fábricas vecinas Para evitarlo, la primera operación consistió en rodear el terreno de plantas de rápido crecimiento, resistentes a los vientos del mar y susceptibles de proteger a las plantas más delicadas que estaban destinadas a florecer, adornar y perfumar este jardín.
El cinturón exterior fue realizado, por esta razón, con mióporos, sobre todo el Myoporum insuuire[1], con cipreses de Lambert, casuarinas y, en algunos puntos, con amariscos.
La obligación de regar abundantemente hizo adoptar el principio de los jardines árabes, que facilita el riego por irrigación; en consecuencia, los parterres plantados han sido excavados a un nivel inferior al de las avenidas.
Las avenidas debían estar plantadas con cocos de Chile (Jubacea spectabilis[2]) unidos entre sí por un seto de boneteros del Japón. En razón de la dificultad de encontrar una cantidad suficiente de estas palmeras, ya bastante altas, han sido reemplazadas por Phoenix dactylifera y Phoenix canariensis (palmeras datilera y de Canarias).
Frente a la vivienda de los ingenieros, el jardín comienza con una avenida cubierta de rosales.
Han sido dejados libres dos grandes espacios, a fin de permitir a las familias de los obreros encontrar un lugar de reposo, de reunión, de paseo, los domingos, los días de permiso o de fiesta.
Los resultados han corroborado las ventajas de esta disposición.
La segunda parte del jardín, al otro lado de los edificios, en la inmediata orilla del mar, debía acompañar las hileras de las grandes tuberías de hierro que evacuaban las aguas de la fábrica al mar, largas y gruesas líneas negras no desprovistas de belleza, una pista de tenis para el personal de la fábrica estaba situada en el centro, todo acompañado de algunos adornos y de flores. Esta segunda parte no pudo ser realizada.

Fondo Arxiu EndesaVista de les instal·lacions de fàbrica, possible 1928. Destaca el passeig principal d’entrada amb les palmeres i la plaça central del jardí, quadrada amb la font al mig i el reflex dels  murets blancs que l’envolten. Font: europapress.es
1916-1937 Grup_dhomes_en_un_jard_en_una_visita_a_una_fbrica_anomenada_Helia. Flos i Gibernau, Frederic.11916-1937 Grup d’homes en el jardí de la Central. Frederic Flos i Gibernau. Fons: AFCEC

En aquesta imatge es veuen perfectament els arcs de xiprers, encara en formació, tal i com es preveuen en el projecte. Es pot veure també la torre elèctrica pròxima a la porta d’entrada del ferrocarril que proveïa la fàbrica de carbó.
En primer terme cal fixar-se en la font octogonal i la presència de testos al seu voltant. Els testos a l’entorn de fonts, llacs, sobre murets o escales és una característica molt comuna dels jardins de Forestier que, incorporada en els jardins de Montjuïc, posteriorment Rubió i Tudurí va adoptar en altres jardins i parcs de Barcelona al llarg dels anys 20 i 30 del segle XX.
Un altre detall interessant que aporta la imatge és el fet que no hi hagi cap persona en el centre de la composició, això ens permet creure que efectivament es va construir el canal d’aigua que unia la font octogonal amb un petit estany posterior tal com apareix al projecte.
Els arbres de la imatge no apareixen en el disseny inicial. Tenen plantat al seu peu rosers o si més alguna enfiladissa, una pràctica jardinera també molt estesa en jardins públics i privats del nostre país fins mitjans del segle XX.

1916-1937 Grup_dhomes_davant_de_ledifici_de_la_fbrica_Helia. Flos i Gibernau, Frederic.11916-1937 Grup d’homes en l’avinguda d’entrada de la Central. Frederic Flos i Gibernau. Fons: AFCEC

En aquesta imatge es poden veure les palmeres que el mateix Forestier comenta es van haver de plantar en substitució de les palmeres xilenes previstes.

10075.Ampliació detall

Zona del jardí on es veu perfectament la plaça central i la font entre altres detalls del jardí. Ampliació a partir d’una fotografia de J.S. Villanueva de 1928 del Fons Històric d’Endesa.

Tenim poques descripcions i escassa memòria dels jardins desapareguts a Catalunya, però això no vol dir que no haguem tingut un gran nombre, i alguns notables com aquest de J.C.N. Forestier tant íntimament lligat al patrimoni industrial. Ens falta generar “literatura” i més estudi sobre jardins. Queda encara molt camí a recórrer per recuperar part d’aquesta memòria oblidada.

El text de Forestier està transcrit tal i com a pareix en l’edició: Jardines. Cuaderno de dibujos y planos. Forestier, JCN Barcelona: editorial Stylos, 1985. p. 173
Només s’ha revisat la nomenclatura botànica i s’han destacat els noms científics en cursiva.
1 Nom botànic inexistent, es possible que sigui un error i que es tracti de Myoporum insulare.
2 Es tracta de Jubaea spectabilis, coneguda com a palmera xilena.

Si voleu saber més coses sobre les Tres Xemeneies i la Central Tèrmica podeu consultar:

Publicat dins de Fonts, J.C.N.Forestier, Jardiners, Jardins a recintes industrials, Jardins de Catalunya, Jardins desapareguts, Patrimoni industrial, Segles XIX-XX | Etiquetat com a , , | 1 comentari

La necessitat de crear un inventari de jardins d’interès patrimonial a Catalunya

Aquesta galeria conté 4 fotografies.

Els jardins que posseeixen una protecció jurídica a Catalunya són només una minoria dintre d’un conjunt intuït, però encara desconegut de jardins arrelats al territori. No existeix hores d’ara cap inventari ni registre únic dels jardins de Catalunya amb interès … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Roma, Paris, Barcelona,… una font per cada ciutat

Aquesta galeria conté 3 fotografies.

Barcelona és percentualment la ciutat amb més fonts per beure d’Europa, amb una densitat de poc més d’1 font per cada 1.000 hab. i un total aproximat de 1.650 unitats. No parlem de les fonts amb finalitat ornamental, només de … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , , , , , | 1 comentari

1915-2015 CENT ANYS DE L’ARRIBADA DE J.C.N. FORESTIER A BARCELONA

Aquesta galeria conté 7 fotografies.

J.C.N. Forestier Aquest 2015 s’han complert 100 anys de l’arribada de Jean Claude Nicolàs Forestier a Barcelona. Va arribar a Barcelona de la ma de Francesc Cambó, en aquell moment regidor de l’ajuntament i comissari de la futura exposició, per … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , , , , , , , , | 1 comentari

Sabies que l’Hospital del Mar va néixer al Parc de la Ciutadella?

Aquesta galeria conté 22 fotografies.

Un recorregut pels jardins i els espais verds de l’Hospital del Mar de Barcelona Aquest octubre de 2015 es celebrarà la festa de cloenda dels actes del Centenari de l’Hospital del Mar. Amb aquesta entrada volem fer un repàs a … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

Sabies que Versalles és la base del urbanisme de Washington?

Aquesta galeria conté 5 fotografies.

L’art de la jardineria, i concretament el disseny dels jardins dels segles XVII i XVIII, es va convertir en un model per a l’urbanisme de les futures ciutats. Lluís XIV i Le Nôtre convertiren a partir de 1660, els jardins … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , , , , , , | 1 comentari

El repte de combinar passat i present: els jardins entre la memòria i els usos contemporanis

Aquesta galeria conté 3 fotografies.

La Carta de Florència, o Carta dels Jardins Històrics com també se la coneix es va escriure per complementar la Carta de Venècia per a la Conservació i Restauració de Monuments i Llocs (1964). La Carta de Florència (1982) està … Continua llegint

Galeria | Etiquetat com a , , , , , , , , | Deixa un comentari