Roma, Paris, Barcelona,… una font per cada ciutat

Barcelona és percentualment la ciutat amb més fonts per beure d’Europa, amb una densitat de poc més d’1 font per cada 1.000 hab. i un total aproximat de 1.650 unitats. No parlem de les fonts amb finalitat ornamental, només de les que tenen la funció d’apaivagar la set del vianant.
L’única capital que avantatja Barcelona en nombre total de fonts és Roma superant les 1.900 unitats, però també és una ciutat amb un nombre més elevat d’habitants, amb el resultat d’una densitat de 0,69 fonts cada 1.000 hab. Paris, una ciutat que tradicionalment també ha tingut i conserva moltes fonts, té unes 820 unitats i una densitat de 0,36 fonts cada 1.000 hab.

Cada una de les tres ciutats té un model de font propi que singularitza el seu paisatge urbà.

A Roma la font característica és l’anomenada Nasone, es tracta d’un model de ferro colat cilíndric, d’uns 120 cm d’alçada que té el seu antecedent actual en una versió apareguda el 1872. Es va començar a fabricar massivament durant la dècada de 1920. El seu nom prové de la forma del broc que recorda un nas. La característica més important és que és de raig continu i per tant no té cap tipus d’aixeta. L’aigua vesa directament a la claveguera, a través d’una reixa sobre la vorera.
Totes les fonts porten un escut amb les sigles SPQR. SPQR és l’acrònim de la frase llatina Senātus Populusque Rōmānus (Senat i poble de Roma), que fa referència al govern de l’antiga República Romana i, actualment, es fa servir com un emblema oficial de la ciutat de Roma.

Cal observar el forat superior del broc. Si s’obtura el forat per on surt l’aigua, aquesta surt per l’orifici superior i no cal ajupir-se per beure. Font : http://www.lifeinitaly.com i autor.

La font emblemàtica dels carrers de París és l’anomenada font Wallace. Existeixen tres models anomenats Wallace, una de paret, una amb petites columnes i una altre, la més gran amb les cariàtides que és la més coneguda. També es tracta d’una font de ferro colat, dissenyada i produïda el 1872. Té dues característiques importants que la fan singular, la primera és que no es pot beure directament del broc. La sortida de l’aigua cau des del centre d’una mena de templet amb cúpula sostinguda per unes cariàtides que impedeixen acostar el cap, per la qual cosa per beure es fa imprescindible l’ajuda d’un recipient. L’altre és que la font té un tractament escultòric de gran qualitat que la converteix en una peça artística.
Fonts Wallace com aquestes existeixen a tot el món, des de Israel a Canadà passant per moltes ciutats de Sud-America o a les ciutats de Sant Sebastià o El Ferrol a Espanya.

A Barcelona tenim exemplars originals d’aquest model i varies rèpliques. Les fonts Wallace de Barcelona seran motiu d’una propera entrada en aquest blog.

Fonts Wallace de l’Av Marceau i Rue Poliveau. Paris.
Font : Wikimedia i fr. Wikipedia

La font més característica de Barcelona és la que anomenem Sèrie Barcelona. Diem sèrie perquè ha estat una font comercialitzada per moltes empreses i cada fabricant li ha atorgat un nom diferent però sempre relacionat amb la ciutat de Barcelona. Barcino, Condal, Barcelona, són alguns dels noms comercials de les diferents foneries que encara la mantenen en els seus catàlegs amb petites variacions i elements distintius. Es tracta també d’un model de ferro colat que es munta sobre una base de ferro o formigó on es recolza la reixa del desguàs i la mateixa columna amb l’aixeta. La seva producció es seriada a base de mòduls i peces independents que es munten a taller. El conjunt complert de la font pesa uns 250 kg.
La característica principal i por ser la que l’ha permès sobreviure en la ciutat que va modernitzar totalment l’espai públic i va ser durant anys “la capital del disseny” segons molts especialistes, ha estat la seva robustesa i la capacitat per incorporar les diferents aixetes amb mecanismes per l’estalvi d’aigua sense modificacions.
En el moment de la seva introducció es coneixia com a font de columna petita.
Ha estat i és un model molt popular i conegut que ha esdevingut la icona de les fonts de la ciutat. En aquests moments representa pràcticament la meitat de totes les fonts públiques dels nostres carrers.

L’existència d’un nombre elevat de fonts a Barcelona es deu principalment a les dificultats sorgides a finals del segle XIX i principis del segle XX per establir un sistema eficient, econòmic i unitari d’abastament d’aigua a les vivendes de la ciutat.

Fonts Serie Barcelona. Av. Bogatell i c. Sugranyes
Font: autor

Si esteu interessats en saber-ne més sobre les Nasone podeu consultar:

• Per què es diuen així? http://www.acea.it/ViewDocument.aspx?lang=en&docid=d8b21cd0fe774e758c9ccfd912dfe38f#.Vq3hVtLhBkg
• “L’aigua de Roma a les teves mans”, una aplicació per localitzar les fonts Nasone de Roma .http://www.acea.it/ViewDocument.aspx?lang=en&docid=f7855b66dfa84baaa8b6fe586779ec18#.Vq3hVNLhBkg

Si voleu saber més coses de les fonts Wallace parisines, podeu consultar:

• Enllaç a totes les Fonts Wallace de Paris https://fr.wikipedia.org/wiki/Liste_des_fontaines_Wallace_de_Paris
• Web sobre les fonts e París http://www.eaudeparis.fr/lespace-culture/dossiers-et-etudes/dossiers-thematiques/les-fontaines-a-paris/
• Mapa de Paris amb la ubicació de les seves fonts
  http://www.eaudeparis.fr/carte-des-fontaines/

Si voleu saber-ne més sobre les fonts de Barcelona, podeu consultar:

• Fonts BCN, una aplicació gratuïta per mòbil de l’Ajuntament de Barcelona per conèixer totes les fonts de la ciutat, on es troben, quina és la més pròxima, com anar-hi, la seva història, … i moltes més possibilitats. https://play.google.com/store/apps/details?id=cat.bcn.fontspubliques&hl=ca