1915-2015 CENT ANYS DE L’ARRIBADA DE J.C.N. FORESTIER A BARCELONA

JCN-Forestier. WikipediaJ.C.N. Forestier

Aquest 2015 s’han complert 100 anys de l’arribada de Jean Claude Nicolàs Forestier a Barcelona.

Va arribar a Barcelona de la ma de Francesc Cambó, en aquell moment regidor de l’ajuntament i comissari de la futura exposició, per a col·laborar en l’enjardinament de la muntanya de Montjuïc. Forestier era molt conegut i gaudia de gran prestigi quan va arribar a Barcelona. A més a més d’haver remodelat, amb gran èxit el Parc de Bagatelle a la capital de França, havia demostrat les seves capacitats de jardiner-urbanista a les ciutats de Buenos Aires, l’Havana, Rabat i, a Espanya, als jardins de María Luisa de Sevilla.

Home d’ofici amb gran experiència i habilitat per envoltar-se de col·laboradors eficaços fou introduït a Barcelona, com destaca J. Emili Hernandez-Cros, com l’especialista capaç d’interpretar el programa ideològic d’una burgesia ambiciosa que aspirava a incidir en el poder central de l’Estat i en la seva afirmació nacionalista. La capacitat d’integració i reinterpretació dels valors propis de cada lloc on intervenia, aportant idees urbanístiques originals i la seva particular síntesi de natura-arquitectura va permetre que Forestier assolís perfectament aquest paper i anés encara més lluny amb el mestratge sobre Nicolau Maria Rubió i Tudurí, eficaç col·laborador i continuador de la seva interpretació del jardí mediterrani.

IMG_2437 signadaUn dels eixos transversals del Jardí Laribal amb l’escultura Estival de Jaume Otero

J.C. N. Forestier nascut el 1861 a Aix-les-Bains, era una persona culta amb estudis en ciències politiques i una gran formació tècnica, completada amb el títol d’enginyer des Eaux et Fôrets” per l’Escola Forestal de Nancy. Tots els seus estudis i creacions les va dedicar a l’urbanisme i al que ara reconeixem com paisatgisme. Va participar en la creació de la majoria de les organitzacions dedicades al urbanisme que sorgiren a principis de segle i participà en la fundació de la Societat Francesa d’Arquitectes i Urbanistes.

Els seus coneixements els va reunir en un llibre titulat Grandes villes et systèmes de parcs publicat el 1908, on va aportar una minuciosa i elaborada classificació dels diferents espais que han de composar el sistema de parcs d’una ciutat, formulant el seu sentit i la seva jerarquització.

Forestier era quan va arribar a Barcelona l’urbanista-jardiner més important d’Europa.

Pot ser per aquesta completa formació i experiència, tot i que l’encàrrec que va rebre inicialment era relativament modest, l’ordenació i reforma del jardí Laribal, va aconseguir ampliar el projecte als terrenys de la Font del Gat i als de la casa Balaguer amb la construcció d’un roserar, i de fet va continuar treballant a pràcticament la totalitat de la muntanya i a la majoria de projectes de la ciutat relacionats amb els parcs i la jardineria.

La seva aportació en idees i solucions al conjunt de la muntanya i a la ciutat va ser decisiva, com destaca Vicenç Casals, a ell li devem tota una “sèrie de propostes urbanístiques a escala de ciutat, que inclou aspectes tant diversos com la modernització del servei de parcs i jardins municipal, la formulació de la primera proposta operativa del sistema de parcs, o projectes de desenvolupament urbà per tot un sector de la ciutat al voltant del projecte del Palau Reial de Pedralbes. Tot i que alguns d’ells no van arribar a concretar-se i altres ho van fer de la ma d’alguns dels seus deixebles, -sobre tot de Nicolau Maria Rubió i Tudurí-, les idees de l’enginyer francès han determinat l’història urbana de la ciutat”.

Malgrat que el seu nom hagi quedat vinculat quasi en exclusiva al Parc de Montjuïc, va enjardinar també la Plaça d’Armes del Parc de la Ciutadella i el Parc del Guinardó, i en l’àmbit privat va projectar els jardins de la Central Tèrmica de Sant Adrià del Besòs, els de la casa del Marquès d’Alella al carrer Muntaner i la propietat de Josep Ferrer-Vidal Güell i l’Hotel del Lleó a Pedralbes.

Combinació imatges teatre grecJardins del Teatre Grec, sense datar. Fons Gabriel Casas. ANC
“Jardins del Teatre Grec de Montjuïc”, abril de 1925. Albert Oliveras i Folch. AFCEC
“Jardins del parc de Montjuïc, 1916-1937”. Frederic Flos i Gibernau. AFCEC
“Detall del jardí angles boj”. Teatre Grec, 1928. Albert Oliveras i Folch. AFCEC

A Montjuïc va ser l’autor de quatre grans projectes: la remodelació del Jardí de Laribal; la creació els jardins del Teatre Grec, amb el primer roserar de Barcelona; el projecte de Miramar, realitzat a mitges i el de l’a de l’avinguda Amèrica, actualment avinguda de Maria Cristina, també realitzat a mitges. Al marge d’aquests projectes unitaris cal destacar sobre tot, el conjunt d’actuacions localitzades al llarg de les avingudes i passeigs, que relligaven espais i cohesionava la muntanya dotant-la d’unitat i aproximant-la a una concepció moderna de jardí integrat a la ciutat i al viari, en contraposició a la concepció posterior que ha provocat que els espais verds urbans amb independència de la seva mida apareguin com illes entre la trama urbana.

Conjunt de bancs Forestier. SignadaUna mostra de la diversitat de bancs dels Jardins Laribal-Font del Gat.

Forestier era una persona escrupolosa, molt atenta als detalls, i el conjunt de parcs de Montjuïc és el reflex d’aquesta personalitat. Montjuïc és una muntanya plena de racons amb detalls constructius quasi escultòrics com per exemple ho són la disposició de les pedres que configuren els murets, o la forma i guarniment del final de les moltes escales de la muntanya o la gran varietat de bancs amb formes i grandàries i situacions diverses, alguns arraconats en llocs íntims i discrets, altres ocupant places o camins entre parterres. Tot un conjunt d’elements paisatgístics que elevà a la categoria d’obres d’art. Abans de realitzar res, tot s’ho pensava molt bé sense deixar cap cosa a l’atzar, una mostra d’això és la gran quantitat de dibuixos sobre fonts, bancs, escales, places, camins, o detalls de l’enjardinament que va deixar de Montjuïc i de tots els projectes sobre els que va treballar.

Escala circular. Montjuïc. Forestier1916-1937 Escales_i_escultura_dels_jardins_del_parc_de_Montjuc. Flos i Gibernau, Frederic.1Dibuix original de Forestier per a Montjuïc publicat a Jardines. Cuaderno de dibujos y planos. J.C.N. Forestier
Escales i escultura dels jardins del parc de Montjuïc, 1916-1937. Frederic Flos i Gibernau. AFCEC

Dominava molt bé totes les escales, era capaç de treballar des dels detalls mínims d’un jardí de 100 m2 fins a estructurar l’urbanisme d’una gran ciutat.

La proposta i execució de part els seus projectes per a Montjuïc, de molta actualitat i reconeixement encara avui, va despertar en el seu moment l’admiració dels estrangers que assistien a l’Exposició del 1929.

L’altre gran intervenció de Forestier a Barcelona és sens dubte la Plaça d’Armes del Parc de la Ciutadella, segurament una de les creacions jardineres més notables de la ciutat i l’espai enjardinat mes elegant de Catalunya.

El seu llegat a Barcelona es complementa amb la introducció de nombroses espècies que han passat a formar part del paisatge característic dels nostres carrers i jardins, com per exemple la tipuana (Tipuana tipu), la xicranda (Jacaranda mimosifolia) o la bellaombra (Pytolaca dioica) entre moltes altres. La relació de plantes incorporades a la flora de la ciutat generaria un llarg llistat. També li devem la reintroducció d’altres espècies oblidades des de l’època daurada del jardiner Ramón Oliva.

El fruit dels seus projectes i de les seves actuacions arribarien a partir de 1916. Seria bo que aquest centenari es pogués commemorar amb la importància que es mereix.

Pla detall d ela placa en record a J.C.N. Forestier i en homenatge a la restauració als Jardins de Labiral- Font del Gat.Placa en record a J.C.N. Forestier posada per l’Ajuntament amb motiu de la restauració dels Jardins de Labiral-Font del Gat.
Font: bcnroc.ajuntament.barcelona.cat

L’imatge de J.C.N.Forestier és de Wikipedia, a les que no s’indica altre cosa són de l’autor.

Per saber-ne més:
– Bénédicte Leclerc (dir.), Jean-Claude-Nicolas Forestier. Du jardin au paysage urbain“, actes du colloque international Paris 1990 ; Paris : Picard, 1994.
– Hernandez-Cros, J. Emili. Forestier a Barcelona. Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme n 151. COAC, 1982
– Rubió i Tudurí, Nicolau M. Forestier. Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme n 151. COAC, 1982
– Forestier, Jean Claude Nicolas. Jardines. Cuadernos de dibujos y planos. Barcelona: Editorial Stylos, 1991.
– Casals, V. Barcelona, Lisboa y Forestier: del parque urbano a la ciudasd-parque. Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales. Barcelona: Universidad de Barcelona, 1 de agosto de 2009, vol. XIII, núm. 296 (2) <http://www.ub.es/geocrit/sn/sn-296-2.htm&gt;. [ISSN: 1138-9788].

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona, Efemèride, J.C.N.Forestier, Jardiners, Jardins, Jardins de Catalunya, Parc de Montjuïc, Ramón Oliva, Segles XIX-XX i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a 1915-2015 CENT ANYS DE L’ARRIBADA DE J.C.N. FORESTIER A BARCELONA

  1. Retroenllaç: L’oblidat jardí de “Les Tres Xemeneies” | jardins i patrimoni

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s