La necessitat de crear un inventari de jardins d’interès patrimonial a Catalunya

Els jardins que posseeixen una protecció jurídica a Catalunya són només una minoria dintre d’un conjunt intuït, però encara desconegut de jardins arrelats al territori. No existeix hores d’ara cap inventari ni registre únic dels jardins de Catalunya amb interès patrimonial.

IMG_3704.2 signadaParc Samà a Cambrils, un dels 6 jardins de Catalunya declarat BCIN

La legislació catalana sobre patrimoni estableix la categoria de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) com la categoria de protecció de major rang en la mateixa línia de correspondència amb el Bien de Interés Cultural (BIC) de la legislació espanyola. Sota aquesta classificació queden inclosos “els béns més rellevants del Patrimoni Cultural Català” segons la llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català . Els BCIN es classifiquen en les categories de Monument històric, Conjunt històric, Jardí històric, Lloc històric, Zona d’interès etnològic, Zona arqueològica i Zona paleontològica.
La mateixa llei estableix una segona categoria legal o un segon grau de protecció, el Bé Cultural d’Interès Local. Aquests béns inclosos també en el Catàleg del Patrimoni Cultural Català queden sota les competències de tutela i protecció dels Ajuntaments o Consells Comarcals. La competència per a la declaració d’aquests béns correspon al ple municipal o al ple comarcal, en els municipis de menys de 5.000 habitants.
Existeix encara una tercera categoria que actua de manera residual i queda descrita en el capítol III de la Llei, en la que queden inclosos tots aquells “béns mobles i immobles, que tot i no haver estat objecte de declaració ni de catalogació,reuneixen els valors descrits en l’article I.” Aquest article primer diu que “ tots els béns mobles i immobles relacionats amb la història i la cultura de Catalunya que per llur valor històric, artístic, arquitectònic, arqueològic, paleontològic, etnològic, documental, bibliogràfic, científic o tècnic mereixen una protecció i una defensa especials, de manera que puguin ésser gaudits pels ciutadans i puguin ésser transmesos en les millors condicions a les generacions futures.
A Catalunya existeixen 6 jardins declarats BCIN amb la classificació de Jardí Històric: Les Pesqueres i Passeigs de Banyoles, els Jardins de Santa Clotilde a Lloret de Mar, el Jardí Botànic Marimurtra a Blanes, el Parc Samà a Cambrils, La Devesa de Girona i el Parc de la Ciutadella a Barcelona.No existeix cap relació ni aproximació quantitativa de quants jardins existeixen a Catalunya sota la declaració de BCIL, ni tampoc existeix cap relació ni inventari de jardins, tal com destaca aquest capítol III de la llei.
L’inventari vindria a corregir aquesta deficiència.

Parc Teodor Gonzalez. Tortosa. SignadaParc Teodor Gonzalez. Tortosa

Alguns jardins, com hem vist, estan incorporats i reconeguts segons la Llei del Patrimoni Cultural Català en la que podríem dir “la primera classe” del Patrimoni Cultural, però no existeix cap organisme regulador que vetlli per la seva integritat i correcta conservació. Estem encara lluny de comprendre un fenomen, el de la jardineria, i un tipus de béns, els jardins, que va molt més enllà del que representen actualment els jardins catalogats al nostre país.
Existeixen quantitat de punts febles, per falta d’aplicació pràctica de la llei, en la gestió dels jardins històrics declarats BCIN, i per descomptat la situació és molt més crítica en el cas dels jardins BCIL.
La salvaguarda, la sensibilització i el coneixement vers el patrimoni jardiner, malgrat ser reconegut en els textos legislatius i programàtics del territori, no arriben a assolir una efectivitat rellevant. Volem destacar que en aquest cas parlem de salvaguarda i no de conservació amb la clara intenció de distingir els seus significats. La conservació busca mantenir el patrimoni tal com es troba i, en aquest sentit, conservar el patrimoni jardiner podria entendre’s com una etapa de la seva possible fossilització, perduda de vitalitat i desconnexió amb la població. Per contra, s’empra salvaguarda amb la idea de “garantir la seva viabilitat”. Ser viable significa que ha de continuar formant part de la vida de les persones, aconseguir preservar els valors patrimonials al mateix temps que es manté el compromís d’ús social com espais de proximitat i d’ús.

Postal dels Camps Elisis. Lleida. Sense datar. SignadaParc dels Camps Elisis. Lleida

Aquest és un repte i un debat que a diferència d’altres països d’Europa i comunitats de l’Estat Espanyol, encara ni tant sols s’ha iniciat a Catalunya respecte dels parcs i jardins.

Els jardins històrics s’han d’entendre com un monument amb un element diferencial important consistent en la seva doble component material: els elements constructius i els vegetals. Al conjunt cal incorporar també les dimensions que no recullen les definicions tradicionals de monument i que estan íntimament lligades a la naturalesa dels jardins: el valor paisatgístic i la seva dimensió antropològica.
No hi pot haver cap dubte que els jardins són productors de cultura i, a la vegada, productes d’aquesta. Un BCIN o BIC –a legislació Espanyola- és un bé que constitueix un testimoni material de la cultura, per posseir valor de civilització.
Per reconèixer quins dels jardins són mereixedors d’aquest valor patrimonial, a més a més dels ja reconeguts com a Jardins Històrics, cal saber que és el que tenim en el nostre territori.
Una de les formules que s’han demostrat més eficaces per l’anàlisi i el coneixement de la realitat patrimonial d’un territori és la confecció d’inventaris sectorials. La seva elaboració, juntament amb altres propostes com catàlegs, bases de dades, etc, resulta una eina imprescindible per a la salvaguarda del patrimoni.
L’elaboració d’un inventari es converteix, per tant, en el punt de partida i en l’instrument imprescindible per adquirir una idea de la magnitud i del valor relatiu dels jardins existents a Catalunya. La seva creació ens permetrà recollir informació sobre les tipologies, propietat, usos i estats de conservació. L’inventari esdevindrà una eina imprescindible per a la jerarquització que permeti establir prioritats en quan a investigació i recerca, restauració i revalorització i difusió. Entès d’aquesta manera, l’inventari, es converteix -també- en un poderós element de gestió, imprescindible per establir una racionalització de les funcions de tutela si es volen exercir -adquisició, conservació / restauració, posada en valor, divulgació, ús apropiat, etc…-, o les accions de protecció jurídica sobre els jardins que es considerin més rellevants.
Un inventari no hauria d’incloure només aquells béns amb protecció jurídica, caldria incloure tots aquells jardins que tinguessin valors destacats. Això permetria el seu coneixement i la possible inclusió en qualsevol tipus de proposta de dinamització territorial. El seu desconeixement és un limitant a la generació de recursos culturals, educatius, turístics i econòmics del territori.

A efectes d’inventari, cal entendre com a jardí aquell espai, amb independència de la seva mida, en que els elements vegetals formen part intrínseca i fonamental de la seva composició i se li reconeixen valors històrics, artístics, botànics i paisatgístics. Això significa que podrien formar part de l‘inventari, sempre que reuneixin aquests valors, els parcs, jardins botànics, patis, claustres, cementiris, entorns de monuments o altres béns declarats, espais verds de poblacions o indrets declarats Conjunts o Llocs històrics, i inclús hortes amb valor etnogràfic.

20160229 Jardí a Vallcarca. Barcelona 1 SignadaJardí al barri de Vallcarca. Barcelona

Els jardins no hi ha dubta són elements de cultura i documents irrepetibles, limitats i peribles, cada un amb les seves particularitats úniques. El coneixement d’un gran nombre de jardins, de la mateixa manera que succeeix amb els jaciments arqueològics on es el conjunt el que permet el coneixement de la cultura i la manera de viure d’una antiga societat, ens ha de permetre una percepció global dels valors culturals, botànics, paisatgístics i socials dels jardins i de la importància del fet jardiner a Catalunya.

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Jardins, Jardins de Catalunya, Restauració i conservació de jardins i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s