Els jardiners, tècnics i professionals de la jardineria tenim sobre la taula un altre repte professional: com conservar els jardins patrimonials davant del canvi climàtic.
Parterre ple de color al Poblenou. Jordi Diaz Callejo, 2023
Crec que els professionals ja som conscients que el canvi climàtic ens obligarà a establir una nova manera de crear i concebre els nous jardins. Ja hi estem treballant, però també crec que encara no hem reflexionat prou sobre el que representarà conservar aquells que ja tenim o com els haurem d’anar adaptant a les noves situacions ambientals. Quan encara no hem interioritzat amb prou consciència la importància cultural del patrimoni jardiner ens apareix un nou desafiament.
El patrimoni jardiner encara és un gran desconegut que cal activar i enfortir entre els mateixos professionals dels espais verds. Un patrimoni que va molt més enllà dels grans i notables jardins històrics, -tot i que a Catalunya, si ens comparem amb altres països, són modestos- un patrimoni que inclou també els jardins mitjans i petits i els espais públics com places, rambles i passeigs arbrats tan importants en la vida de moltes poblacions del país. La conservació dels espais verds tradicionals, les seves espècies, la seva configuració, els components constructius i elements ornamentals també formen part del llegat patrimonial.
Un exemple decebedor d’adaptació a les noves necessitats. El banc de pedra està integrat al muret del camí, en forma part. No podem encintar un camí i deixar el banc dintre del “parterre”. Sant Boi de Llobregat. Jordi Diaz Callejo, 2017
No accepto l’argument que els jardins són construccions efímeres i, per tant, transformables. És una falsa creença de gestors i professionals sense l’expertesa necessària en jardineria que provoca que constantment s’acceptin modificacions i reformes de jardins, pràcticament sense limitacions amb un total desconeixement del seu valor patrimonial. La jardineria i els jardins tenen unes regles i criteris de manteniment i preservació pròpies, que no tenen res a veure amb els criteris de conservació que es fan servir en l’arquitectura o altres activitats.
Com dèiem, el canvi climàtic afectarà a tots els jardins amb valors i característiques patrimonials de manera substancial. Aquests solen ser jardins molt fràgils i estimats, en els que habitualment ens agrada descobrir un punt de decadència i la majestuositat dels grans arbres. És la barreja entre romanticisme i antiguitat que ens mostra la pàtina del temps i que tant ens delecta “descobrir-lo” en altres restauracions, però que en el nostre àmbit en treballar amb éssers vius caldrà que evolucioni i incorpori noves estratègies de manera específica. Un element arquitectònic, com una cornisa, una motllura, un relleu poden tenir desperfectes i no hipotecar la lectura del conjunt, en un jardí no és admissible conservar plantes que malviuen, deformades o que per diversos motius han perdut els seus valors paisatgístics i ornamentals.
Galícia. Jordi Diaz Callejo, 2021
Arribarà un moment, si els estudis i previsions sobre el canvi climàtic no ho desmenteixen que no podrem conservar amb la qualitat ornamental necessària les mateixes espècies i possiblement les composicions vegetals que durant desenes d’anys els han configurat. No serà únicament per l’acció directa dels fenòmens climàtics, sinó també per les conseqüències sobre noves malalties i plaques que poden generar afectacions definitives si no sabem o no podem tractar-les per les conseqüències ambientals negatives de les mateixes teràpies.
Espècies adaptades al clima local de molts indrets del país, no viuran en les condicions òptimes habituals i les haurem d’anar substituint per altres que s’adaptin millor a les noves condicions. Això, o haurem de trobar noves estratègies pel seu cultiu.
Cal començar a reflexionar sobre la viabilitat d’espècies “sensibles” al canvi i la seva possible substitució, sense córrer, de manera consensuada i sense “aparcar” la problemàtica. Abans, però, en cas de pensar en la seva substitució definitiva, potser seria necessari iniciar un període de recerca i experimentació, amb l’ajuda de l’administració, botànics i altres experts en vegetació per trobar alternatives a la substitució: em refereixo a la recerca de varietats resistents, nous empelts, adaptacions varietals o noves tècniques culturals. que caldria recuperar del bagul de coneixements de l’ofici. La jardineria té un vessant hortícola molt important amb el que gràcies a l’experiència i a les tècniques culturals s’han domesticat i adaptat moltes espècies i aconseguit noves varietats resilients.
Res no serà fàcil, haurem de mantenir i conservar l’estructura del jardí i adaptar aquestes substitucions als mateixos usos i funcionalitats que tenia la vegetació substituïda si volem conservar el caràcter de molts jardins.
Parc Teodor Gonzalez. Tortosa. Jordi Diaz Callejo, 2009
Aquest serà el nou repte de futur, cercar solucions plausibles i que els mateixos professionals del patrimoni assimilem els canvis en la conservació del patrimoni jardiner. Hem de trobar el nostre model a seguir sense emmirallar-nos en altres disciplines ni solucions vingudes d’altres contrades alienes al nostre clima i personalitat encara que la problemàtica sigui similar.
jardins i patrimoni 