Aquest espai també és conegut com Parque del Sagrado Corazón o com el Peñón de la Alameda
Penyal del Sagrat Cor. Olvera. Diputació de Càdis
Al municipi d’Olvera, m’ha cridat l’atenció un jardí de rocalla, anomenat per alguns jardín colgante.
El municipi d’Olvera es troba a la província de Cadis. Està situat a la serra i forma part de la Ruta de los Pueblos Blancos. Es tracta d’un municipi turístic declarat conjunt historicoartístic des de l’any 1983. D’arrels àrabs, com la immensa majoria de les poblacions andaluses, conserva una antiga alcazaba -castell després de la reconquesta-, en un promontori amb l’església gairebé als seus peus.
Vista d’Olvera des del Penyal del Sagrat Cor. Jordi Diaz Callejo, 2022
La zona urbana més antiga està situada sobre un conjunt de roques dalt d’un turó amb molts desnivells i afloraments de rocallosos. El nucli urbà ha estat molt condicionat per aquesta orografia que es caracteritza per carrers amb fortes pujades i baixades, i per aquesta sèrie de formacions rocalloses que sobresurten entre les cases emblanquinades del nucli antic. El contrast cromàtic que es forma entre la pedra, les cases blanques i el cel blau és de gran bellesa. Algun d’aquests afloraments de pedra s’han recuperat recentment com a miradors. Però hi ha un en especial, conegut antigament com el Peñon de la Alameda o de la Coroneta, que està enjardinat formant un jardí vertical que desperta l’interès de qualsevol interessat en la jardineria i el paisatge.
Vista del primer tram del camí de pujada. Jordi Diaz Callejo, 2022
Les úniques informacions que conec sobre aquest espai sempre fan referència a l’encàrrec que l’Ajuntament va fer a l’arquitecte madrileny Benigno González l’any 1925 per erigir al punt més alt del penyal un Sagrat Cor i les de la mateixa talla de l’escultor granadí José Navas, que es va incorporar el 1929.
No he trobat cap antecedent sobre l’enjardinament o ús d’aquest penyal, però la tradició i el tractament diferenciador respecte altres penyals del nucli històric a més de la seva estructura, materials i composició em fa pensar aquest jardí és antic i té moltes similituds amb els jardins de rocalla propis de finals del s. XIX o principis del XX.
Jordi Diaz Callejo, 2022
En qualsevol cas, es tracta d’un jardí que s’enfila per la paret de pedra del penyal per un únic camí amb escales i petites plataformes. És un jardí possibilista en tant que aprofita molt bé el potencial de la pedra. Està molt ben organitzat per a transformar i acomodar-se a la roca creant aquests espais de descans i repòs i escales de petjada irregular per adaptar-se als pendents de les parets rocoses. Els espais transformats en camí es van omplint de subtils jardineres que no sempre són fàcils de distingir dels forats naturals entre les pedres. La seva vegetació s’alterna entre l’arbustiva que acompanya majoritàriament els camins i la que penja per les parets de la roca. Hi ha molts murs naturals i altres construïts perfectament mimetitzats amb la roca original. El conjunt forma una unitat harmònica i virtuosa alhora entre la intervenció i la natura. No té espècies singulars ni grans exemplars, el més probable és que el resultat actual sigui producte d’una sèrie millores, reposicions i substitucions dels arbres més grans que farien perdre l’escala i l’harmonia, però no hi ha dubte que es tracta d’un jardí de rocalla sorprenent, sostenible i “natural” davant dels jardins verticals tan tecnificats d’ara.
Jordi Diaz Callejo, 2022
El jardí compta amb una petita font-cascada a l’alçada de la cintura, tipus safareig, característica de la jardineria de rocalla i més pròpia del llevant peninsular que de la tradició jardinera del sud.
També té diversos elements com una ocellera, una font de ferro colat del model Sèrie Barcelona, amb la marca de “Talleres Tomàs. Barcelona” i un banc tipus festejador en forma de S.
Jordi Diaz Callejo, 2022
Jordi Diaz Callejo, 2022
El conjunt d’aquests elements, la imatge de la rocalla sense transformar, la composició i l’ambientació de l’espai, amb l’absència de murs emblanquinats o testos està molt allunyada dels estereotips arabitzants del sud de la península i fa que aquest sigui un jardí singular per ell mateix i per la seva localització. Seria interessant indagar per obtenir més informacions.
jardins i patrimoni 