Crisi del jardí d’interès patrimonial o la crisi del jardí històric

Jardí del palau de Pubilla Casas. Jordi Diaz Callejo, 2015

La jardineria també ens pot ajudar a canviar el model econòmic si som capaços d’abandonar aquesta versió mercantilista i tecnocràtica de la jardineria actual. En aquests moments els espais verds, la jardineria urbana és vista com una activitat industrial que ens ha de proporcionar uns serveis a la ciutat. Els parcs i jardins urbans són una obligació social que han assumit les administracions com qualsevol altre servei que ha de proporcionar un bon gestor de la ciutat.

Ens hem oblidat d’una de les motivacions primàries de la creació i concepte de jardí, la recerca del gaudi de la vegetació i l’obra arquitectònica tractades des de la bellesa, del jardí com un valor per a la contemplació pel seu interès estètic i artístic. Aquest també és un servei que les administracions han de proporcionar.

Exemple d’intervenció gens respectuosa amb els valors patrimonials, mentrestant els parterres i la jardineria es veu desatesa. Parc Bosc. Figueres. Jordi Diaz Callejo, 2012

Com he assenyalat en altres ocasions el jardí és realitat intencionada, modulació i creació artística. Sobre la base de la matèria naturalesa construïm una poètica de l’espai, molt diferent de la contemplada en la natura. Els dos espectacles, les dues realitats, natura i jardí tenen qualitats diferents, la naturalesa és infinita, espontània i imprevisible i el jardí, agradi o no, està basat en el càlcul, la mesura i el propòsit.

Cal conservar el paisatge originari en el jardí d’interès patrimonial. Quan aquest s’envaeix per elements, materials o construccions més o menys utilitàries (com ha succeït en alguns jardins notables i continua succeint en l’actualitat) reduïm l’espai de jardí a un espai sense ànima, mort, segrestem el paisatge i l’entorn per al qual havia estat pensat i modelat per convertir-lo en una ombra de si mateix.

Com ja afirmava Rosario Assunto cap als anys vuitanta, cal recuperar en el jardí el concepte de bellesa per a contemplar i no considerar-lo només com un servei públic amb finalitats higièniques i recreatives basant-nos en la categoria de l’útil i no sobre el que és bell.

Parc municipal Pere Sallés. Sallent. Jordi Diaz Callejo, 2012

També afegia Assunto que la diferència entre la categoria estètica i la de la utilitat consisteix en el fet que l’estètica -bellesa- posseeix un valor inclús si ja no és útil o no ho és encara, perquè no exclou, sinó que reforça, una possible utilitat actual, passada o futura; mentre que el que simplement és útil no té raó de ser, es convertirà en residu o rebuig un cop que la seva utilitat s’esgoti, sense esperar a un possible ús futur, per ser negatiu i inútil en el present.

Balneari Vichy Catalan. Caldes de Malavella. Jordi Diaz Callejo, 2017

Karl Ph. Moritz (1756-1793) escriptor i assagista alemany molt influent en els inicis del romanticisme alemany a finals del segle XVIII, escrivia en un assaig titulat El que hi ha més preciós en la naturalesa sobre les relacions entre l’esteticitat de la naturalesa i la creativitat de l’esperit humà. Deia que  “La idea dominant de l’útil ha suplantat a poc a poc tota bellesa i tota noblesa; la gran naturalesa és observada amb ulls fiscals, de tal forma que el seu aspecte només es troba interessant pel profit que puguem treure dels seus productes.”  Una reflexió molt pertinent en molts àmbits de l’actualitat. Només ens cal  interpretar-lo, en el nostre cas, en clau de jardí urbà, rellegir el primer paràgraf d’aquest text i entendrem la magnitud, la decadència i la crisi en què es troba el jardí d’interès patrimonial en aquesta ciutat i en aquest país, on la destrucció d’elements i vestigis d’antics jardins són una constant.