A banda dels espais naturals d’Albacete he vist algunes espècies botàniques, exemplars singulars i composicions jardineres a destacar.
A la població d’Almansa he trobat, a la Plaza de las Agustinas, un ailant (Ailanthus altíssima) possiblement centenari i amb seguretat dels més grans de la península amb més de 8 m de circumferència. El seu aspecte no és bell ni espectacular, perquè ha estat coronat moltes vegades i té part del tronc buit, però conserva, malgrat tot, la força i vitalitat pròpia d’aquesta espècie perillosament invasora.
Ailant (Ailanthus altissima). Almansa. Castilla-La Mancha. Jordi Diaz Callejo, 2022
La població de Riópar, és coneguda per tenir en el seu terme el parc natural de los Calares del Mundo y de la Sima amb el naixement del riu Mundo i per tenir com origen ser la colònia instaurada a finals del segle XVIII, en època de Carles III, de les Reales Fàbricas de Bronce y Latón de San Juan de Alcaraz. D’aquesta fàbrica hi ha un museu, encara pendent dels recursos necessaris i d’un bon projecte museístic, fet amb molt entusiasme i interès, i nombrosos objectes, eines i maquinària que val la pena visitar.
Túnel de plàtans a Riópar. Jordi Diaz Callejo, 2022
Una de les primeres sorpreses quan arribes a aquesta antiga colònia industrial és quan entres a la població per la carretera CM-412 que ve del Puerto de las Cruzetas i de més enllà, de Villanueva de los Infantes i Valdepeñas. La carretera es converteix en el Paseo de los Platanos, un vial de plàtans centenaris. Hi ha més de 60 exemplars alineats a banda i banda del passeig de la mateixa mida i tractaments culturals, tots molt iguals i gairebé sense falles, formant un túnel on la temperatura i ombra propicien un entorn fresc i agradable únic. El tram central és el més espectacular, on no falla cap arbre i s’aprecien millor els beneficiosos efectes ambientals i l’alt valor paisatgístic del conjunt.
No m’atreveixo a dir que aquests arbres siguin contemporanis a la creació de la colònia, és a dir pels vols el 1800, però no hi ha dubte que són més que centenaris i que caldria que aquesta plantació singular comptes amb algun tipus de reconeixement i protecció.
Templet i conjunt de la Fuente de las Ranas. Parque de los Jardinillos. Albacete. Jordi Diaz Callejo, 2022
A Albacete vaig sorprendre’m amb un petit jardí al centre urbà conegut com el Parque de los Jardinillos. Es tracta d’un jardí vuitcentista, construït a principis del segle XIX. Té una forma triangular i està organitzat a partir d’un passeig central i parterres i altres camins als laterals. El sector que conserva millor l’ambientació vuitcentista és la més ampla del triangle amb parterres i dibuixos interiors amb bordura baixa d’evònim i una singular font amb un templet al centre al qual s’accedeix per dos ponts. Tot construït amb rocalla excepte la cúpula del templet que és de ceràmica vidrada.
Font al Parque de los Jardinillos. Albacete. Jordi Diaz Callejo, 2022
Entrada al Parque de los Jardinillos. Albacete. Jordi Diaz Callejo, 2022
Es tracta d’un jardí, que conserva altres elements vuitcentistes, al meu entendre molt interessant perquè és una mostra dels inicis de la jardineria pública municipal. Crec que els municipis que han pogut/sabut conservar-los els haurien de recuperar, restaurar i fer valdre el valor històric, i més quan existeix documentació i imatges que ho farien possible. Conservar els jardins antics amb elements i característiques d’interès patrimonial hauria de ser una prioritat dels serveis de jardineria municipals.
Cal reivindicar el valor cultural d’aquests jardins i promoure el seu estudi, no solament des del punt de la jardineria, sinó en el context històric, social i urbanístic de les poblacions. Si no ho fem, estem segrestant la crònica popular, una visió de proximitat de la història social, cultural i urbanística important de les nostres poblacions i ciutats.
jardins i patrimoni 