COLUMNA METEOROLÒGICA DEL PARC DE LA CIUTADELLA

En el jardí del Parc de la Ciutadella conegut com a “racó científic” trobem la columna meteorològica del Parc de la Ciutadella.

La columna meteorològica del jardí de Josep Fontseré, conegut com el “racó científic” del Parc de la Ciutadella. Jordi Diaz Callejo, 2014.

Li diem columna, però en realitat és, una estació meteorològica ideada amb vocació didàctica, amb la intenció que els vianants es familiaritzessin amb la meteorologia i la predicció del temps.
La idea era situar les columnes en llocs força concorreguts perquè al seu voltat es generés un cert debat sobre la interpretació de les dades meteorològiques i que uns vianants poguessin instruir a uns altres en la predicció del temps. Tot això passava molt abans que existís l’home del temps de la ràdio o la televisió.

Columna meteorològica de l'empresa Wilhelm Lambrecht de 1895, model III Turista, il·lustració al fulletó de l'empresa de 1895

Columna meteorològica de l’empresa Wilhelm Lambrecht de 1895, model III Turista, il·lustració al fulletó de l’empresa de 1895.

Les columnes meteorològiques són elements de mobiliari urbà molt singulars que es van començar a popularitzar per tota Europa i especialment al món germànic a finals del segle XIX.
Sembla que les primeres columnes es van instal·lar cap a  dècada de 1830. Es creu que la primera va ser a Ginebra, al moll del llac Léman. Inicialment, eren un suport per als mareògrafs, uns aparells emprats per enregistrar les variacions del nivell del mar i de les marees, raó per la qual es van començar a situar inicialment als passeigs marítims i molls del nord d’Europa.

La segona columna mes antiga

La columna meteorològica de Neuchâtel es considera que és la segona columna existent més antiga.

Amb el temps se’ls va anar incorporant rellotges, termòmetres i altres aparells meteorològics i es van situar a parcs, bulevards, places i carrers molt concorreguts on el passeig era l’activitat principal. Van estar molt de moda des de finals del segle XIX fins a la Segona Guerra Mundial. Fins i tot apareixien als catàlegs de les empreses de mobiliari urbà i es podien comprar per correspondència seleccionant diferents models i versions segons grandàries i nombre d’aparells.

Anunci d'anuncis a la Columna d'Urània de 1893Publicitat a la premsa de 1893 amb l’anunci de venda de columnes meteorològiques en diverses versions i mides.

Aquesta de Barcelona en concret es va construir el 1884, i mai no s’ha mogut del lloc on es va instal·lar, ni tan sols quan el parc es va transformar per celebrar l’Exposició Universal de 1888.
El seu promotor i ideòleg va ser Josep Ricart i Giralt que va proposar a l’Ajuntament la seva construcció. L’Ajuntament ho va veure amb bons ulls i li va encarregar la direcció tècnica i científica.
Els plànols, dibuixos i la construcció, van anar a càrrec de Josep Fontseré i Mestres, en aquell moment director facultatiu de les obres de construcció del Parc de la Ciutadella. Josep Fontserè havia estat el guanyador, el 1872 del concurs convocat per a la construcció d’un parc en els antics terrenys de la ciutadella militar.
Josep Ricart i Giralt era un marí nascut a Barcelona que va estudiar la carrera de nàutica a Barcelona i Cartagena i va ser professor, catedràtic i més tard director de l’Escola Nàutica de Barcelona.
Era una persona inquieta, d’esperit científic, fundadora de la Revista de la Marina i membre de diverses societats científiques a París i Londres.
Una de les seves activitats que desenvolupava des de 1876, era la de calibrar i comprovar els cronòmetres de marina dels vaixells quan arribaven a Barcelona. Primer des del seu establiment al carrer de la Mercè i després des de la seu de la Reial Acadèmia de les Ciències i les Arts de Barcelona, de la qual era membre.
Aquesta feina era molt reconeguda i important per a la marineria perquè gràcies a la determinació de l’hora exacte i la posició dels estels es podia determinar la situació d’un vaixell i per tant, el càlcul del seu rumb. Els rellotges mecànics s’havien d’ajustar molt sovint i no existia ni la ràdio ni altres medis per comprovar l’hora exacta. De fet, ni tan sols existia en aquella època una hora oficial unificada.
Pocs anys després, el 1892, el mateix Josep Ricart va ser nomenat responsable del Servei Horari de la Ciutat, convertint-se en la persona que establia l’Hora Oficial de Barcelona gràcies a les seves observacions astronòmiques.

Imatge columna met 1 Parc Ciutadella

Imatge de la columna de Barcelona poc després de ser aixecada per Josep Fontseré i Mestres, director  del Parc de la Ciutadella. 1884

La columna és d’obra, té de 4 cares i està coberta amb plaques de marbre amb diversos guarniments florals en la cornisa i cantonades.
La cara orientada al Sud tenia gravades les dades meteorològiques mitjanes de Barcelona dels darrers 21 anys a més d’instruccions pràctiques per poder fer una previsió aproximada del temps segons les variacions atmosfèriques. A la cara Nord hi havia un higròmetre, a la cara Est un termòmetre de mercuri i a l’Oest un baròmetre. Els aparells eren grans, d’uns 60 o 70 centímetres i estaven muntats sobre una planxa metàl·lica de color negre amb els números i les línies de les graduacions gravats i pintats en daurat.
En les arestes de la columna que són aixamfranats, hi havia altres planxes de marbre amb textos gravats i les lletres pintades de color vermell en les que es podia llegir una breu i senzilla explicació de com llegir els instruments de mesura i incloïa altres dades com notícies i efemèrides meteorològiques de la ciutat.

1922 Columna maeteorològica 1.detall J. Salvany. BC

La columna de la Ciutadella el 1922. Fons J. Salvany. Biblioteca de Catalunya.

L’alçada total de la columna és de 3,72 m. Està rematada per una cornisa i una esfera de 71 centímetres de diàmetre que és un rellotge solar amb els números gravats de manera que marca les hores fent-se ombra a si mateixa. Sobre el rellotge hi havia una barra de ferro de dos metres amb una creu fixa que assenyalava els 4 punts cardinals, especificats amb les inicials de cada un. Tota l’estructura del penell era de color daurat, a sobre mateix hi havia la fletxa mòbil que marcava la direcció del temps i acabava amb una part plana que tenia la forma de l’escut de Barcelona amb les barres i creus vermelles.

Com una anècdota curiosa del moment cal dir que el punt cardinal de l’Oest no estava representat per la lletra O sinó per la W de l’anglès, i això va ser motiu de polèmica amb diverses crítiques i justificacions a la premsa.

Hi ha una varietat infinita de models antigues i modernes, senzilles i sofisticades. Aquestes es troben respectivament a  Basilea, Suïssa; Saarbrücken, Alemanya; Viena i Pilsen República Txeca.

La columna malgrat el seu aspecte humil i tractar-se d’un element modest és un monument de valor històric important i representa una fita destacada en la història de la ciència a Barcelona que caldria donar a conèixer millor i conservar.

Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona, Columnes meteorològiques, Elements de jardí, Espai públic, Exposició Universal, Josep Fontseré i Mestres, Josep Ricart i Giralt, Paisatge urbà, Parc de la Ciutadella, Segles XIX-XX, Sense categoria i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a COLUMNA METEOROLÒGICA DEL PARC DE LA CIUTADELLA

  1. rondaller ha dit:

    Molt interessant! 👏👏👏👏

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.