Parcs/BCN (1871-1992)

El dijous dia 30 de gener es va presentar la guia PARCS/BCN 1871-1992 de la Col•lecció Guies d’Història Urbana que edita el Museu d’Història de Barcelona de la que soc l’autor.
redimensio_Presentacio_PARCS_BCN_230114El Museu d’Història de Barcelona edita unes guies dedicades a diferents aspectes de la historia de la ciutat. Aquesta, l’última editada, es va presentar a la casa del Guarda del Parc Güell. Us recomano que si podeu un dia us acosteu cap el tard, quan ja no hi ha sol en aquesta zona monumental del Park Güell. És una experiència,… pràcticament no hi ha ningú, sense turistes, sense la llum encegadora del sol, val la pena.

La idea original de dedicar una guia de parcs en la Col·lecció de Guies d’Història Urbana es va gestar fa molts mesos. Es tracta d’una guia, com la resta de la col·lecció, modesta en el format, un desplegable com si es tractés del plànol d’una ciutat, però molt ambiciosa en continguts i molt densa. Hi ha molta informació i dades.
La Guia és el relat de la història de la ciutat moderna explicada mitjançant una selecció dels seus parcs.
Crec que és una visió original i novadora. En poques ocasions per no dir mai, la història de Barcelona s’ha intentat explicar des del mon de la jardineria. M’atreveixo a dir que tampoc existeixen estudis que expliquin la ciutat des d’aquest punt de vista i tan de bo aquesta guia pugui ser una orientació i un  punt de partida per fer-ho.

Portada de la GuiaLa Portada de la guia

En general hi ha molt poca producció escrita sobre jardins i pocs estudis dedicats a la jardineria.
A Catalunya no existeix ni un catàleg, ni cap registre de jardins; ni dels actuals ni dels desapareguts. Sobre els existents que superen 80 anys, per posar una data d’exemple, tampoc s’ha establert el debat, que crec molt necessari i pertinent, sobre si cal anar-los renovant constantment amb noves espècies botàniques, nou mobiliari, noves instal·lacions a la moda, pipi-cans, etc; o cal recuperar-los, amb els seus valors i les característiques d’una època com una peça mes del nostre patrimoni.
Els jardins també són cultura, i son el reflex de la societat que els va construir. A traves de com eren o com son determinats parcs o jardins podem saber com s’interpretava la naturalesa en aquell moment, de quins avenços tècnics i constructius gaudien, o quines eren les necessitats de la societat que els va crear.
Son assignatures pendents.
Encara ens queda molt recorregut a fer per aquest camí de la jardineria.

La Guia esta dedicada als parcs que durant un període d’una mica mes de 100 anys han participat de manera significativa en la formació de la ciutat moderna. Són Parcs que tenen un especial protagonisme en l’evolució i creixement de la ciutat.
No és una guia dedicada als parcs mes rics des del món de la botànica, ni els que recullen les millors col·leccions, ni als mes valuosos des del punt de vista artístic. Son peces importants del nostre patrimoni, en cap moment pretén ser una selecció dels millors. La selecció s’ha fet tenint en compte el punt de vista històric i la seva riquesa paisatgística, però sobretot la seva funcionalitat urbana, i per les seves aportacions, en ocasions innovadores, en la construcció de la ciutat de Barcelona.  Evidentment es pren com a referència l’urbanisme.  L’urbanisme entès en el sentit més humanístic possible, de ciència que organitza i determina els usos de l’espai on convivim.

La guia s’organitza en diversos apartats:
En la franja lateral d’una de les cares hi ha la introducció de presentació on s’explica el tipus de parcs que la componen amb un ràpid recorregut històric distribuït en tres blocs.
Cada un d’ells es correspon a tres èpoques importants en el que podríem dir etapes de creixement o transformació de la ciutat i la seva correspondència amb la creació de parcs.
La Gènesi de la ciutat moderna, que s’inicia a partir de la inauguració de la Universitat i els seus jardins el 1871.
La sistematització de N.M. Rubió i Tudurí: Un punt d’inflexió, que ve determinada per la data en que Rubió i Tudurí va ser nomenat Director de Parcs Públics, el 1917.
La consolidació de la política municipal de verd públic urbà que s’inicia a partir de l’aprovació del Pla General Metropolità el 1976 amb el que es va pautar el desenvolupament urbanístic posterior de la ciutat.
La part central l’ocupa el relat sobre l’historia/origen de cada parc i la seva interpretació en el context històric de la seva creació.
La seva lectura ens farà veure o reconèixer que la selecció de parcs no s’ha fet amb la intenció d’afavorir el relat històric. Els 8 parcs son per ells mateixos espais singulars amb valors propis que responen als diferents models i estratègies adoptades per urbanitzar la ciutat i el reflex dels diversos models econòmics adoptats per fer-ho possible.
La selecció respon a les diferents tendències i estratègies que ha adoptat la ciutat per créixer, evolucionar i regenerar-se.

collage signat3A continuació, per l’altre cara, hi ha una selecció de tres escrits de tres figures clau en la jardineria de la ciutat que ens parlen de la relació entre els parcs o jardins i la mateixa ciutat. Son textos de 3 èpoques distintes amb visions i inquietuds diferents sobre la importància o la necessitat dels parcs públics, sempre en referència a Barcelona.
Cal destacar que els tres autors van viure i treballat a la ciutat: Josep Fontseré, Nicolau M. Rubió i Tudurí i Manuel Ribas Piera. Per què crec que cal destar-ho? perquè en massa ocasions quan volem parlar o teoritzar sobre jardins acostumem a fer-ho a través de textos d’autors de cultura centreeuropea o anglosaxona. Massa sovint ens falten referents locals i penso que també hem de rescatar el nostre “corpus” teòric sobre paisatge i/o jardineria, en tenim i encara no hem fet prou recerca. No el coneixem prou.
En aquesta mateixa cara hi ha el plànol de Barcelona on s’ubiquen els diferents parcs amb imatges i comentaris sobre cada un.
Aquests parcs, ja ho deia al principi, no son necessàriament els parcs mes visitats ni els de mes èxit domèstic o turístic. Hi ha d’altres jardins o parcs que en una guia amb finalitats més jardineres, botàniques o artístiques no podrien faltar, però no era aquesta la intenció d’aquesta guia. Hi ha molts que ni es citen, com per exemple: El Laberint d’Horta, el Jardí de l’Ateneu barcelonès, els Jardins de La Tamarita, Els Jardins botànics l’històric i l’actual, el Jardí de Martí Codolar o Granja Vella, o el Parc de Cervantes amb el seu important roserar, per citar només uns quants.
Al final, si la guia és capaç de despertar la curiositat i l’interès sobre la importància dels jardins i aportar nou coneixement amb una nova visió sobre la història de la ciutat, crec que s’haurà assolit un dels objectius del museu i de les persones que hi hem treballat per a fer-la realitat.

Si voleu aconseguir-la, la distribueixen a 1,5€ a la botiga del costat del Museu d’Història de la Ciutat i a les altres seus del MUHBA. http://museuhistoria.bcn.cat/

Si voleu consultar les altres Guies d’Història Urbana, (hi ha 14 editades) i inclús baixar-vos-les en format PDF (aquesta encara no està disponible):
http://museuhistoria.bcn.cat/ca/taxonomy/term/146

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona, Esdeveniments, Jardins, Jardins de Catalunya, Paisatge urbà, Parc de la Ciutadella, Publicacions, Segles XIX-XX i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Parcs/BCN (1871-1992)

  1. vangelisvillar ha dit:

    Felicitats Jodi, la veritat és que la vaig veure anunciada l’altre dia a la botiga del MUHBA i no vaig pensar a comentar-t’ho.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s