Parc del Santuari de la Mare de Deu de la Misericòrdia. Canet de Mar

El Parc que envolta en Santuari de la Mare de Deu de la Misericòrdia de Canet de Mar és un dels pocs parcs públics modernistes existents a Catalunya. Malgrat el seu mal estat de conservació encara es poden identificar diversos elements que el singularitzen i permeten classificar-lo com a tal.

DSCN8441 signada redimVista de l’impressionant campanar de 42 metres d’alçada de l’església parroquial de Canet des del Parc de la Misericordia.

El Santuari de la Misericòrdia es troba situat en la part alta de la població de Canet de Mar a la comarca del Maresme, a la província de Barcelona.
Canet de Mar és una població costanera d’aproximadament 15.000 habitants, que es troba a uns 45 Km de Barcelona.
La situació del Santuari és a la part superior del nucli de la població, en un del primers turons que es troben en l’ascensió cap a les muntanyes de la serralada del Montnegre. La seva orientació i situació privilegiada permet que es pugui contemplar el mar.

L’origen del santuari cal trobar-lo en la religiositat popular i en que l’indret fos des de molt antic un lloc de culte. Pel que respecta al tractament paisatgístic i/o jardiner del santuari cal situar el nostre interès a partir de la construcció de l’església existent en l’actualitat.  L’edifici de l’església va ser projectat per l’arquitecte Francesc Daniel Molina. El 31 de gener de 1853 es va posar la primera pedra i les obres van durar quatre anys.

Al llarg del segle XVIII i principis del XIX la religiositat popular anava creixent i divulgant-se no solament en el sí de les famílies de la vila de Canet, sinó també en els pobles i ciutats de la comarca. Aquest fet generà tot un moviment de fervor marià que es posa de manifest en moltes ofrenes i la cessió de terrenys i millores en l’ornamentació del lloc sagrat i, finalment, en els passos seriosos per bastir a la Verge d’un santuari que fos mostra de l’estima i veneració amb que volien obsequiar-la tots els seus devots.

DibujoUna de les entrades al parc en una imatge al voltant de 1900 i el mateix indret el 2013

Així per exemple sabem que durant l’any 1755 es van produir una sèrie de millores paisatgístiques entre les quals destaquen la plantació d’arbres a l’entorn de l’antiga ermita , l’arranjament de camins i possiblement la plantació dels primers xiprers. El 1779, es féu un nou camí des de la costa de les pedres fins a l’ermita. L’any següent, el 1780, s’hi gastaren 150 lliures, 4 sous i 6 maravedissos en l’arranjament el camí de l’església i posaren pedres els llocs de més difícil accés.
L’any 1818 el papa Pius VII concedí certs privilegis i facilità indulgències per la celebració de les festes de la Mare de Déu, fet que els responsables de l’ermita van aprofitar per fer certes millores, entre les més importants la compra de l’orgue i les primeres millores paisatgístiques de l’entorn, amb la construcció de la parra al portal de l’església per donar ombra, l’engrandiment del pati de l’ermita,  la font d’aigua a la plaça de la Misericòrdia i novament l’arranjament del camí amb la  plantació de més d’arbres i xiprers.
El 1835, una permuta de terrenys amb la família de Cal Bisbe, va permetre fer un camí mes directe des de la vila a l’ermita i es va aprofitar per comunicar el pati del santuari amb el camí de la Famada, on s’hi plantaren acàcies, roures, rosers i s’hi feren sortidors.

La religiositat popular anava en augment i l’ermita en consolidava com a lloc de peregrinació. A mitjans del segle XIX els interessos polítics i econòmics, Canet encara no era una població amb fàbriques i la fil·loxera havia empobrit el camp, van coincidir de manera que l’any 1852 es va constituir una junta directiva i una comissió per iniciar la construcció d’un temple mes important.
Es va realitzar l’encàrrec de la nova església a Francesc Daniel Molina, un dels últims representants del corrent classicista i arquitecte municipal de Barcelona que comptava com la millor de les seves obres la Plaça Reial de Barcelona (1848-1859). Començaren les obres d’excavació del terreny, tenint en dipòsit únicament les quotes dels subscriptors locals. Amb aquestes que des de l’Havana arribà la noticia que el canetenc Carles Pascual havia deixat la tercera part de la seva fortuna per contribuir a la piadosa i magna obra de la nova església, i l’arquitecte Molina hagué de canviar els plànols per dissenyar-ne uns altres amb un temple de majors dimensions.

El 1870 amb la finalitat de gestionar el nou santuari es va promoure la creació d’un patronat, en substitució de la junta, en el que intervenien la parròquia i l’ajuntament de Canet i el bisbat.

Dibujo1El parc en l’actualitat. Es poden apreciar diferents elements originals i el primer misteri del rosari en forma de creu de terme, un dels dos únics que es van arribar a aixecar.

Durant el primer mandat del patronat s’arranjà el tros de passeig que hi havia des del pati fins el camí, que estava molt deteriorat, i s’hi plantaren plàtans d’ombra entre altres acords.

De conformitat amb reglament del Patronat i davant la necessitat d’assegurar en tots els àmbits l’acolliment de pelegrins, visitants i devots, es va considerar que calia eixamplar els terrenys de forma notable, car el pati de la Misericòrdia es feia petit degut a la gran afluència de gent. Amb la finalitat de donar amplitud d’espai al lloc sagrat es va proposar la compra de la casa i horta d’en Torrus, adjacents a la nova edificació. En aquests terrenys és on s’ubica l’actual parc del santuari.
Per escapar a la llei de desamortització, es van realitzar consultes al prelat, dictàmens a advocats i altres treballs preparatoris, doncs al passar els terrenys a propietat eclesiàstica, podien quedar sotmesos a la esmentada llei. Fets els estudis adients per a no ésser expropiats, es convocà una reunió de la Junta del Patronat el 30 d’agost de 1895, en la que es va acordar que els administradors compressin els terrenys pel preu de 17.500 pessetes. L’escriptura de compra de l’horta de Can Torrus es firmà el 25 de setembre de 1895. Aquest és l’origen del parc actual.

Dibujo2L’hotel del Parc

L’espai es va enjardinar seguint la moda del moment: la construcció d’un parc-bosc. Aquest model va configurar una tipologia de parc característica al tombar del segle XIX i principis del XX emprada sobre tot en llocs de peregrinatge com santuaris, ermites i les fonts populars que tenien un parc al seu entorn. Al voltant o en les proximitats de l’element principal s’habilitava un espai d’esbarjo amb taules tipus berenadors mantenint l’aspecte “naturalitzat” del lloc.
La formula d’enjardinament es basava en la combinació d’espècies arbòries de manera que configuressin una mena de bosquina esclarissada amb la barreja d’elements propis del jardí popular. Es mantenia un aspecte “naturalitzat” però amb mobiliari i elements propis del jardí: taules, bancs, jardineres i altres elements decoratius d’aspecte rústic i on sovint s’incorporaven fonts. La imatge de bosc natural s’aconseguia plantant principalment pins, roures, alzines, lledoners, eucaliptus– arbre de moda en l’època-  i cedres principalment, amb molt poca ordenació, aparentant la natura. Si es donava el cas s’aprofitaven les espècies preexistents. Els plàtans d’ombra, castanyers, salzes, llorers i altres especies com els xiprers, per exemple, es reservaven pels accessos, els tancaments dels recintes i com a acompanyament dels vials, marges i senyalització d’elements constructius, al voltant de les fonts, escales, murets, etc.

En aquest cas concret també es decidí confinar el terreny que es comprava amb quinze columnes que fessin de límit i que alhora fossin la representació dels quinze misteris del rosari. El projecte d’aquesta reforma es va encarregar a l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch. De totes les fites previstes només se’n van arribar a fer dos, encara existents.
Poc després, el 1910, amb la voluntat d’atendre millor els visitants, romeus i peregrins es bastí en els mateixos terrenys del parc un hotel seguint plànols del mateix Josep Puig i Cadafalch.

Dibujo3El Passeig de la Misericòrdia l’any 1911 i el 2013

El 1915 se li encarrega a Lluís Domènech i Muntaner un projecte per millorar l’accés al recinte. El Passeig del Santuari previst havia d’arribar fins a la costa, però per l’alt cost de les expropiacions urbanes es va desestimar i tan sols es pogué realitzar el tram més pròxim al santuari, el corresponent a les finques agrícoles en aquell moments encara allunyades del centre de la vila sense urbanitzar. Aquest passeig d’aproximadament uns 500 m, és l’actual Passeig de la Misericòrdia.
El projecte de Domènech plantejava resoldre la no alineació entre el nou passeig i el Santuari ja construït mitjançant una gran plaça enjardinada esglaonada i amb fonts, que ajudes a recomposar les perspectives, per poder així dirigir l’accés al temple el més rectilini possible.

Plànol projecte inicial del Pg de la Misericòrdia. Lluís Domènech i Muntaner,1915Plànol projecte inicial del Pg de la Misericòrdia. Lluís Domènech i Muntaner, 1915 (Extret del llibre: Imatges Retrospectives de Canet – Carles Sàiz Xiqués, pàg 54-55.)

Actualment el passeig de la Misericòrdia manté l’aspecte de rambla previst per l’arquitecte, amb un passeig central sense pavimentar amb una doble alineació de plàtans i un vial a cada costat per al pas de vehicles. La plaça no es va arribar a construir.

El parc avui presenta un aspecte deplorable, està mig abandonat i es fa evident la deixadesa i la manca no només de recursos, sinó d’interès per aquest espai, que malgrat tot, conserva peces originals d’un dels arquitectes més reconeguts del modernisme. En aquest moments encara són visibles varies soques dels eucaliptus de mes d’1 m de diàmetre, tallats l’hivern del 2012 que ens fan pensar en la frondositat i l’ambient d’ombra i frescor que es devia gaudir sota les capçades.

Dibujo4Vistes del Misteri del Goig des de l’exterior del Parc. Imatges de 1916 i 2013
Dibujo5Imatges de postals d’època de voltants de 1900, on es pot apreciar l’enjardinament del Parc, amb bancs de pedra i la font ornamental.

Tant debò que aquest recull de dades sobre el parc pugui ser un detonant més perquè d’aquí a un temps no gaire llunyà la sensibilitat vers el patrimoni jardiner es desperti i es puguin contemplar i gaudir, sense recreacions afegides, els jardins modernistes de la mateixa manera i amb l’èxit que actualment s’està fent amb l’arquitectura modernista.

Dades obtingudes i molta més informació a:

Història del Santuari de la Misericòrdia de Canet de Mar. Canet de Mar, 2003. https://sites.google.com/site/santuaridelamisericordia/home

Sergi Alcalde Vilà. El Santuari de Nª Sª de la Misericòrdia de Canet de Mar. Història i arquitectura. Projecte final de Grau en enginyeria d’edificació. EPSEB UPC. Barcelona, 2011

Les imatges provenen dels documents anteriors i de:
Sàiz, Carles. Imatges Retrospectives de Canet Edicions Els 2 Pins, Canet de Mar, 1994
Arxiu de la Biblioteca Municipal de Canet
Institut Cartogràfic de Catalunya
Jardins i patrimoni

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Canet de Mar, Francesc Daniel Molina, Jardins, Jardins de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch, Lluís Domènech i Muntaner, Modernisme, Segle XVIII, Segles XIX-XX i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Parc del Santuari de la Mare de Deu de la Misericòrdia. Canet de Mar

  1. Lourdes ha dit:

    Bon treball, em porta molts records. El germà del meu avi havia estat el mossèn del Santuari i molts diumenges pujàvem a Canet a visitar-lo amb tota la família. Un dels meus millors records d’infantesa són els jocs en aquest parc, per mi màgic, del que recordo l’olor intensa a eucaliptus.

  2. Retroenllaç: Indústria i devoció | Rondaller

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s