Un jardí noucentista a Caldetes

Can Soler a Caldes d’Estrac va ser una síntesi de coherència noucentista entre l’edificació, la decoració interior i el jardí.

Google Heart1, 2020

Can Soler també coneguda com Sol i Mar. Google Earth, 2020

El terme municipal de Caldes d’Estrac, conegut també per Caldetes, és un dels més reduïts del país amb només 0,9 km2
Es tracta d’un municipi on l’activitat econòmica bàsica és el turisme, que a Caldes s’inicià a mitjans segle XIX, quan Claudi López i Bru, segon marquès de Comillas, hi bastí la seva residència projectada per l’arquitecte Josep Oriol Mestres el 1883, i poc més tard el van imitar altres famílies de l’aristocràcia barcelonina.
Un dels motius de l’arribada d’industrials i acabalades famílies de la burgesia al municipi era l’existència de la doble combinació de banys termals i de mar, que es van posar tant de moda seguint els corrents higienistes del moment. Entre els balnearis marítims més coneguts, destacaren els de Santarromana (1870), a l’indret dit la Musclera i els Banys Colom (1881), que es va convertir en el club social dels estiuejants.

Casa Solimar1

En una primera etapa, les noves residències es va ubicar dins el nucli urbà, i a partir de 1918 en que es creà la societat Platges de Caldetes SA, per convertir els Banys Colom en casino de joc, cosa que atragué molt aviat la burgesia dels nuclis industrials tèxtils molt enriquida amb la guerra mundial, es van anar ubicant a les perifèries del casc antic.
En poc temps Caldes es convertí en una població encisadora i cosmopolita, comparable a la de Sitges. Fins i tot es va arribar a construir un petit camp d’aviació per portar jugadors al casino i es va posar en funcionament un tren directe que portava passatgers i jugadors des de Barcelona, l’anomenat “La Fletxa d’Or”. A tocar de la platja, només separats del nucli urbà per la línia del ferrocarril es van obrir dos passeigs marítims, el Passeig de Mar, cap a llevant, i el Passeig dels Anglesos (urbanitzat el 1925 per Juli M. Fossas), vers ponent. Ambdós eren formats per les grans mansions d’estiueig de la burgesia establerta a Caldes, dins els estils modernista i noucentista com les cases Mercè i Garriga; la Casa Gassó; la Casa Parellada, d’Enric Sagnier; la Casa Perarnau, de Rubió i Tudurí; la Casa Ferrer Vidal, de Tiberi Sabater, o les cases Llach i Barberà, de J. Sellés entre altres. La majoria d’elles hores d’ara, han desaparegut. Fins el 1924 en que la dictadura de Primo de Ribera, prohibí el joc i el Casino Colom va tancar, hi hagué una època de gran esplendor.

Vista de la casa des del jardí inferior i l’esplanada de façana amb la jove plantació de plàtans en cercle. Museu del Disseny de Barcelona. Fons A. Badrinas

Durant la Guerra Civil, quan Barcelona començà a ser bombardejada per l’aviació feixista moltes de les cases dels estiuejants foren abandonades pels seus propietaris i ocupades per les delegacions diplomàtiques estrangeres de la capital, i en ocasions també amb refugiats dels respectius països. Amb anterioritat, Caldes havia estat declarada ciutat exempta de bombardeigs. L’escàs interès de la vila com a objectiu militar, la categoria de les residències i la proximitat del port d’Arenys, que permetia una ràpida evacuació i abastament per mar per part de les armades respectives van ser els principals motius d’aquesta ocupació. Així per exemple l’ambaixada búlgara era a Can Puig Marcet, mentre que la de Costa Rica a Can Boada, la d’Argentina a Can Geiss i les ambaixades nord-americana i danesa al Passeig dels Anglesos. La casa Soler es va convertir durant aquest període en la seu de l’ambaixada Britànica a Espanya.
La casa Soler també coneguda com casa Solimar o Sol i Mar està situada en el Turó de Caldes. Ocupa una plataforma d’alt un penya-segat d’uns 20 m que s’obre com un mirador natural sobre el mar. Es composa de la casa principal, una altre secundària tipus “masoveria” i antigament de diverses instal·lacions com una pista de tennis i una bassa avui desaparegudes.

1 Can Soler, 1991. Memòria del Pla especial Can Sole Baix

Can Soler, 1991. Memòria del Pla especial Can Sole Baix

Tant la casa com el jardí que es creà al seu voltant són de la segona dècada del segle XX i d’inconfusible caràcter noucentista.
El propietari i promotor va ser l’industrial Santiago Soler i Puigdollers, membre d’un llarg llinatge d’empresaris tèxtils terrassencs. Amb els seus germans Maurici i Francesc eren propietaris de l’empresa familiar Filats i Tints Soler. La filatura la tenien a Sant Vicenç de Castellet i la tintoreria a Terrassa. Santiago era un reconegut membre i mecenes de la secció històrica i arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans. El seu germà Francesc es dedicà també a la política i fou entre altres càrrecs, regidor de l’Ajuntament de Terrassa i Diputat de la Mancomunitat.

Menjador de la casa Solimar, 1926. Foto. Museu del Disseny de Barcelona. Fons A. Badrinas

Menjador de la casa Sol i Mar, 1926. Museu del Disseny de Barcelona. Fons A. Badrinas.

Antoni Badrinas i Escudé (1882- 1969) era fill d’una família d’industrials tèxtils de Terrassa. Pintor, ebenista, decorador, col·leccionista, marxant d’art, propietari d’una sala d’art per on van passar nombrosos artistes del moment i impulsor de iniciatives culturals. Badrinas treballà immers en l’estètica i l’esperit del noucentisme i aportà a les arts decoratives catalanes un aire de modernitat. Aquí ens interessa citar-lo perquè la majoria de les imatges que tenim de la casa Soler es deuen a que ell va desenvolupar tot el projecte decoratiu de la casa com a decorador i va fotografiar tant la seva obra a l’interior de l’habitatge com els jardins. Això ens fa pensar, encara que no tenim cap evidència per afirmar-ho, que va poder intervenir també en la concepció dels jardins. De fet, Badrinas treballava amb el seu sogre el pintor Joaquim Vancells i Vieta, autor de la pintura de la part superior de la paret del menjador que estava decorada amb la representació d’una magnífica terrassa a manera de gran balustrada sobre el mar, similar a com estava dissenyada la terrassa del jardí. En tot cas, si no hi va intervenir, és evident que va considerar els jardins una obra digna de reconeixement. 

Pèrgola i mirador de Can Soler, 1926. Museu del Disseny de Barcelona. Fons A. Badrinas.

Gràcies a ell, malgrat que les reproduccions no són de bona qualitat podem fer-nos a la idea de com era el jardí. Es distribuïa en diferents sectors i ambients a l’entorn de la casa  segons l’orientació.
Al costat nord-est de la finca es situa la bosquina coneguda com La Pineda o també com La Pinareda, que ha estat conservada per iniciativa de l’ajuntament i formarà part d’un futur parc públic; a l’oest s’ubicava un sector de parterres longitudinals formant diverses terrasses amb una bassa i la pista de tennis que van desaparèixer per a urbanitzar el sector amb noves construccions; el conjunt de jardins geometritzats a l’entorn pròxim de la casa i el sector que descendeix cap el penya-segat amb el magnífic passeig-mirador sobre el mar. Cada un d’aquests espais teia la seva personalitat. Actualment queden vestigis i certes traces de la disposició original del jardí, que encara permeten identificar la seva importància i sobre tot la seva orientació vers el model jardiner noucentista, del que segurament va ser un notable exponent.

Un racó del jardí amb la casa al fons. Antoni Badrinas, 1926, 1926

Jardí formal de quatre parterres i font central, 1926. Museu del Disseny de Barcelona. Fons A. Badrinas.

L’habitatge té la façana principal orientada pràcticament al nord, mirant a la carretera d’accés, d’esquenes al mar. L’esplanada que s’obre davant de la façana té una estructura circular en la que es distribueixen la mateixa entrada a la propietat, la casa dels masovers i la casa principal. En el centre hi ha un estany circular envoltat per un parterre i una corona de plàtans, que és un dels elements jardiners de major personalitat dels encara existents en el recinte.
En una cota inferior, al costat de la casa s’organitzen un seguit de parterres, delimitats amb cledes d’arbust, regulars de forma radial i trapezoidal que convergeixen a l’edifici, a l’altre costat existeix encara un recinte més tancat amb un estany rectangular que en el seu dia estava ple de recipients ceràmics amb vegetació. Davant de la casa, orientada al mar comencen les escalinates que porten al passeig inferior on es troba la pèrgola-mirador en clara sintonia amb les pèrgoles i passeigs concebuts per Jean Forestier per als Jardins de Laribal de Montjuïc a Barcelona. Al seu voltant es van distribuint escalinates, rampes i passos que comuniquen les diferents terrasses i parts del conjunt de jardins que es distribuïen entre el passeig de la pèrgola i l’edificació principal.

Perspectiva des de d’alt de l’escala del mirador i vista d’un angle de la casa. Museu del Disseny de Barcelona. Fons A. Badrinas.

Dels elements encara recognoscibles que dotaven d’una gran personalitat i qualitat paisatgística el jardí, encara podem reconèixer aquest eix amb la gran escalinata que es dirigia al passeig mirador i el mateix mirador, que adopta una forma curvilínia per adaptar-se a la línia del penya-segat i que en el seu moment estava guarnit amb una llarga pèrgola. També són evidents les traces i l’obra que ordenava l’espai general del jardí i que malgrat hagi perdut l’encant, al perdre la vegetació, deixa veure que en el seu moment va ser un jardí de gran interès,  ben organitzat i coherent amb els postulats noucentistes.

Ortofoto, 2000. ICGC

Impacte paisatgístic de la corona de plàtans. Ortofoto de l’any 2000. ICGC

Cal destacar a més a més, per la seva peculiaritat, la plantació de plàtans en forma de cercle de l’esplanada de façana, una composició singular que tot i ser original també es pot contemplar en el jardí de Josep Fontseré al Parc de la Ciutadella.

El redactat s’ha basat en diverses consultes però les referències principals han estat:

Accès a la fitxa de l‘Inventari de Jardins de Catalunya

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Caldetes, Jardins, Jardins de Catalunya, Noucentisme, Segles XIX-XX i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.