Podem valorar econòmicament els beneficis dels parcs urbans?

The Trust for Public Land és una organització dels Estat Units que es dedica a construir parcs i a facilitar els instruments per a la seva conservació. Treballa amb les comunitats per assegurar que tothom pugui gaudir de parcs, jardins jocs infantils i altres espais de lleure relacionats amb la natura a prop de casa seva.
Segons descriuen en el seu propi web, el Trust for Public Land va ser fundat per crear parcs i protegir la terra perquè la gent en pugui gaudir, essent l’única gran organització de conservació de la terra centrada en aquest objectiu.Diuen també que actualment, gairebé deu milions de nord-americans viuen a menys de deu minuts de passeig d’un parc o àrea natural creada amb la seva ajuda, i que milions de persones visiten aquests llocs cada any.site-logo
El cas es que aquesta organització, a mes a mes de col·laborar amb les comunitats i ajuntaments a planificar, dissenyar i construir parcs, patis i jardins, ajudar a recaptar fons per a la seva conservació, i protegir i restaurar parcs i espais naturals també realitza una important feina de recerca a l’entorn dels beneficis que proporcionen els parcs a les ciutats. Estudien i fan previsions sobre els parcs i espais naturals per ajudar a conscienciar a les administracions i a la societat de la importància d’incloure aquests espais en els seus plans de creixement.
Des del 2003 mitjançant una fundació duen a terme una recerca per poder quantificar en valor econòmic el que reben les ciutats i els mateixos ciutadans dels seus sistemes de parcs urbans.
El 2009 van organitzar unes jornades, on van convidar a economistes i experts en parcs per intentar respondre a la qüestió de Quin profit econòmic obtenen les ciutats dels seus parcs?
IMG_3299.A signada
El treball d’estudi i la trobada van proporcionar dades concretes de les ciutats sobre les que es va realitzar la investigació, però també va permetre extreure conclusions per a determinar un mètode de treball que permetés quantificar econòmicament el benefici que aporten els parcs.
Transcric aquí, en traducció lliure, en que es basa aquest mètode. Al final hi ha l’enllaç al text original i al web de l’organització.
Cal tenir molt present que la nostra societat és diferent que la dels Estats Units i ha de quedar clar també que estem parlant d’un estudi real en base a uns parcs concrets en una societat amb hàbits i comportaments diferents a la nostra. L’estudi em sembla interessant en quan es tracta d’un exemple que ens pot orientar i ajudar a veure els parcs des d’una altre perspectiva.
En el treball afirmen que aquest valor econòmic es pot determinar a partir de l’estudi de set atributs:

  1. Augment del valor “hedonistic” d’una propietat

Pels economistes, un valor hedònic és l’increment que les persones estan disposades a pagar per una casa ben situada que es troba pròxima a certs llocs d’interès quotidià com escoles, mercats o parcs. Amb independència del tipus de lloc, aquest valor està en funció de dos factors: la distància i la qualitat.
Per exemple, en el cas d’una propietat que es troba a 600 m d’un parc, aquesta te un valor superior en comparació amb les vivendes que estan mes allunyades. El major increment de valor es troba en les que es situen en els primers 150 m. En relació a la qualitat, és mes atractiu un parc que tingui les àrees verdes i instal·lacions ben cuidades que un parc descuidat amb poca il·luminació i vegetació empobrida, inclús pot produir l’efecte contrari i disminuir la plusvàlua de les vivendes pròximes.
Amb l’objectiu de determinar l’augment de preu d’una vivenda pròxima a un parc els tècnics van identificar les propietats ubicades a 150m o menys del parc. Sobre aquestes es va quantificar un augment del valor de la vivenda en un 5%.
Així mateix es va valorar que les vivendes pròximes a parcs de molt bona qualitat podien assolir increments fins un 15 % del seu valor, mentre que les pròximes a parcs de baixa qualitat podien perdre fins un 5%.DSCN8509 signada

  1. Turisme

L’any 2011, la ciutat de Santiago va ser escollida pel diari New York Times com el millor destí turístic on es recomanava visitar, entre d’altres llocs el barri de Bellavista, el Palacio de La Moneda, la Plaza de Armas i el Parque Metropolitano (PMS). Al incloure el parc es compleix una de les afirmacions de l’organització Trust for Public Land que considera que es indispensable incloure parcs entre els llocs que s’aconsella conèixer en la visita a una ciutat degut a que per ells mateixos son llocs d’interès turístic que influeixen en l’economia d’una ciutat.
Malgrat tot, com molt poques ciutats tenen dades sobre quina despesa es genera a l’entorn dels parcs, el rol d’aquestes àrees verdes en l’economia no està clar. Per quantificar això, l’organització va proposar un càlcul en funció del nombre de visitants que van a un parc expressament per considerar-lo un destí turístic en si mateix, -i per tant està disposat a fer despesa al seu entorn-, dels que s’acosten per casualitat. Així, tenint en compte la despesa mitjana que fa cada turista se li atorga major percentatge al nombre de visitants que van expressament al parc i es calcula una aproximació dels ingressos que generen.

  1. Valor d’ús directe

Aquesta expressió es fa servir per definir les activitats que poden realitzar els visitants en el parc, com anar en bicicleta, fer picnic, jugar a pilota, prendre el sol, etc.
Aquestes activitats son gratuïtes, però els experts proposen que per conèixer el guany/despesa que es genera es compari amb el que significaria fer una activitat similar en un lloc privat que s’hagués de pagar. D’aquesta manera, es possible conèixer quina és la quantitat de diner que un usuari es permet estalviar en les activitats que realitza normalment i en definitiva l’aportació dels parcs públics a l’economia.IMG_0186 signada

  1. Salut

Partint de la premissa que les persones que accedeixen regularment als parcs per a realitzar qualsevol activitat física estan mes sanes o a llarg termini els hi pot representar una millora de la seva salut, es pot defensar també que aquest fet es converteix en un estalvi econòmic en serveis sanitaris.
Per estimar quan es pot arribar a estalviar (i per tant el valor econòmic que aporta el parc) quan es fan servir els parcs per fer exercici, es van prendre com a base de càlcul les malalties de la diabetis i les cardiopaties, que son les mes típiques quan es duu una vida sedentària. Es va establir una diferencia de despesa sanitària de 250 $USA entre els que fan exercici regularment i els que no, i en el cas de persones majors de 65 anys la diferència es va augmentar a 500$ USA degut a que les persones grans solen tenir una major despesa en salut.
A continuació es va discriminar del total el nombre d’usuaris que van al parc a fer esport un mínim de 30 minuts, tres cops a la setmana. A partir del nombre d’individus que realitzen una activitat física, es va calcular la quantitat monetària que representa fer aquesta activitat en el parc i l’import que aquest aporta .

  1. Cohesió de la comunitat

Els parcs son un punt de trobada de veïns, que poden afavorir el sentit de comunitat i conformar un “capital social” per enfortir els barris i en certa mesura les ciutats.
Malgrat que aquest valor social no es quantificable, si es pot aproximar a partir de les inversions que realitzen els voluntaris en els parcs, ja sigui mitjançant diades de neteja, manteniment o funcions de conscienciació sobre la necessitat de conservar-los en bon estat. A aquestes hores de dedicació del voluntariat se les pot assignar un valor econòmic.

  1. Agua neta

Mitjançant fotografies aèries, el Servei Forestal dels USA, desenvolupà un càlcul per determinar la reducció d’aigua d’escorrentia que representava la presencia de parcs en una ciutat. Per una banda es calculà la quantitat de superfícies cobertes per àrees verdes, zones lliures i aigua, i per altre, les zones impermeabilitzades (carreteres, carrers, edificis, …). Aquestes dades es van creuar amb les dades de les precipitacions, amb la qual cosa es va poder determinar un índex d’escorrentia entre ciutats de mida i nivell de desenvolupament similar però amb una superfície de parcs diferent.
Tenint en compte la quantitat d’aigua que retenen els parcs, i els preus de les infraestructures que serien necessàries per gestionar aquesta quantitat d’aigua de pluja i escorrentia es va aproximar un valor econòmic a la funció que desenvolupen els parcs de reducció en la despesa d’aquestes infraestructures.IMG_3301.1signada

  1. Aire net

Els parcs urbans juguen un important paper en la disminució de la contaminació atmosfèrica, gràcies a que les fulles de la vegetació son capaces d’absorbir els gasos i amb altres parts de la planta retenir partícules. D’aquesta manera, una ciutat amb parcs i vegetació suficient pot minorar els efectes contaminants de gasos i partícules en suspensió que afecten a la salut de la població i provoquen despeses de neteja en monuments, edificis, etc.
Aquesta aportació dels parcs a la millora de la qualitat de l’aire s’estableix proporcionalment a partir de la relació entre la disminució de la contaminació i l’augment de la superfície arbòria d’una ciutat.
Amb tècniques fotogràfiques es va calcular la superfície coberta pels arbres d’una ciutat. Després es va calcular la quantitat de contaminats que circulen per la superfície durant un període determinat. Llavors es mesurà el flux de contaminants a través d’una àrea concreta en un període de temps concret – l’anomenat “flux contaminant”-, i la concentració i velocitat de la captació per part dels vegetals. Els càlculs tenen en compte també els diferents tipus de vegetació i la seva fase estacional. Comparant-les amb els diferents assajos a diverses zones de la ciutat es van calcular les diferencies.
Finalment el valor monetari s’estimà assignant un valor econòmic a cada contaminant en funció del cost que representa evitar que una unitat de contaminant s’alliberi a l’atmosfera. Així per exemple, l’estudi calculà que evitar que una tona de monòxid de carboni s’alliberi a l’atmosfera es valora en 870$ i de diòxid de sofre 1.500$. Per tant per cada tona del primer que es fixa gràcies a la vegetació d’un parc, aquest aporta un benefici de 870$, i així successivament amb la resta de contaminants contemplats.

Si voleu conèixer millor The Trust for Public Land
Si us sembla interessant l’estudi i el voleu conèixer: Nassau-and-Suffolk-County-Park-Benefits-Report

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Jardins, Paisatge urbà, Publicacions i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s