Paronella Park, el jardí d’un català a Austràlia

history_paronella__park_qldFa uns anys fent una recerca sobre jardins singulars al món em vaig trobar amb un bloc de la Biblioteca John Oxley, la biblioteca governamental de l’estat de Queensland a Australia, on s’explicava la història d’un català que va crear un gran complex lúdic, amb un castell, sales de ball, cinema, etc., envoltat d’exuberants jardins tropicals gairebé al mig de la selva australiana a principis del s.XX Ara recupero les notes que vaig seleccionar per compartir-les amb vosaltres. Em va cridar l’atenció la similitud amb les sales de festes que en aquella mateixa època funcionaven a La Habana ( veure: Herència del jardí modernista a Cuba. Jardins La Tropical. La Havana) i la similitud biogràfica amb la trajectòria de molts indians, però sobre tot em va fer reflexionar sobre aquest impuls per crear jardins, aquesta voluntat i necessitat humana per provocar nous paisatges, fins i tot en llocs on la natura ja es mostra en total exuberància. Serà que els jardins són molt més (i ens enriqueixen i aporten molt més) que espais amb atributs ecològics i valor naturals…?
Queensland_State_Archives_1333_Paronella_Park_from_the_top_of_Mena_Creek_Falls_Innisfail_c_1935Paronella Park des de la part alta de les cascades, 1935
Font: Arxiu de l’Estat de Queensland

Josep Pere Enric Paronella va néixer el 1887 a La Vall de Santa Creu. Un petit nucli de cases depenent del municipi de Port de la Selva allunyat del centre, que compta amb una quarantena de cases. Va ser municipi independent fins 1787.
De molt jove deixà la població per anar treballar, primer per les rodalies i desprès a Pamplona. La seva inquietud el va portar a emigrar a Austràlia emulant altres empordanesos que havien fet les amèriques. Les terres australianes es veien com un nou país de futur i grans oportunitats. Abans de marxar però, es va prometre a Matilda Soler, asseguran-li que quan fes fortuna tornaria per a casar-se. Va salpar de Gènova i va arribar a Sydney al juliol de 1913, quan tenia 26 anys. Al principi va treballar en la indústria minera i desprès com a tallador de la canya. Amb el temps va estalviar prou diners com per poder comprar una primera parcel·la de terra i muntar la seva pròpia plantació de canya. Hàbil pels negocis, la va vendre en ple funcionament i en comprà una altre més gran, i així va continuar fent-ho en successives ocasions fins que als pocs anys va ser capaç d’acumular una petita fortuna i convertir-se en un home ric.

Buildings at Paronella Park Mena Creek Queensland ca.1939Jose_paronella1

El castell al costat de la cascada.
Font: Arxiu de l’Estat de Queensland
Josep Pere-Enric Paronella als 34 anys, 1921
Font:The Spanish Dreamer Pàg. 15

L’octubre 1921 Josep Paronella es va convertir en ciutadà australià, havia complert els 34 anys, ja era un home ric i podia acomplir els seus desitjos. El primer, tornar a Espanya a buscar la seva promesa i casar-se. Paronella va embarcar cap a Espanya en 1924 sota el nom fals José Buxeda, per evitar ser detectat per les autoritats fiscals i per desaparèixer un temps per tal d’esquivar el xantatge de la camorra italiana que s’havia establert a Sydney, Melbourne i les comunitats italianes de la regió d’Innisfail. La sorpresa va ser trobar que la seva promesa, Matilda Soler, ja no l’esperava. S’havia casat i tenia dues criatures. Josep llavors s’hi va fixar en Margarita, la germana petita de Matilda i va convèncer la seva mare per casar-se amb ella. El viatge de nuvis de tornada el van aprofitar per observar els més selectes llocs turístics i edificis, jardins, salons de ball i cafès de moda d’Europa i Amèrica.
Amb aquesta idea quan va tornar va buscar el lloc perfecte per acomplir part del seu somni, construir un castell amb exuberants jardins i convertir un tros de selva en una atracció turística. El va trobar el 1929 en Mena Creek al sud d’Innisfail, al nord de Queesnsland.
L’àrea havia atret en principi a comerciants de fusta pels seus grans boscos de cedre vermell i un d’ells, Henry Noone, va comprar un terreny a la zona per construir un hotel i aprofitar el gran estany sota la cascada com atractiu turístic. La zona ja era popular entre les persones que anaven a nedar. Era un lloc de gran bellesa natural i Noone va desenvolupar el seu projecte al costat sud del riu. José Paronella va convèncer un altre propietari que li vengués les terres de la riba nord del riu per construir el seu castell i els jardins, sempre amb la intenció de convertir-ho en un establiment d‘oci.

paronella-04Font del pati del Castell
Font: http://coryrossiter.com.au/category/fine-art/

L’establiment del parc
En aquest moment Mena Creek encara era una zona força aïllada, on només si podia arribar a cavall o mitjançant el tren de la canya un cop a la setmana desprès d’un trajecte de mes de tres hores.
Paronella inicià les obres construint una escala des del riu fins dalt del penya-segat per poder portar fàcilment la sorra, graves i argiles de la llera fins al lloc de construcció de la seva vivenda, orientada amb vistes a les cascades i que després s’utilitzà com a saló del te.
Aquesta escala ara es coneix com la Gran Escala.

Daniek's PP 2007- Grand StaircaseLa Gran Escala
Font: http://creativeme68-thefocusisonyou.blogspot.com.es/2010_01_01_archive.html

Totes les construccions les va realitzar amb materials del lloc o aprofitats, com l’armat del formigó que el va realitzar amb les vies del tren de la canya, o les fustes de les cases i barraques abandonades dels llenyataires. Inicialment va extreure l’argila de la part inferior de la propietat fins crear una cova que va engrandir gradualment fins a formar un túnel a través de la serralada.
Aquest túnel el va incorporar al projecte del Parc com el Túnel de l’Amor que connectà el palmerar amb l’hivernacle de falgueres.

View of Paronella Park from the garden ca. 1940Jardí de l’edifici principal, 1940
Font: Arxiu de l’Estat de Queensland

Paronella va fer gran part del treball ell mateix amb l’ajuda d’immigrants desocupats amb els que intercanviava aliment i refugi per treball. Donava instruccions i dibuixava plànols i dissenys de cada element del parc en una caixa de sorra que els treballadors consultaven durant la construcció. Un mètode, aquest de donar instruccions sobre la marxa, molt similar al Work in progress tan propi de moltes de les construccions més característiques del modernisme a Catalunya.
Sembla ser que Paronella es va inspirar en el record de l’arquitectura àrab, l’obra d’Antoni Gaudí, els jardins de Sevilla i Madrid i el disseny dels jardins de les villes italianes visitades durant la seva lluna de mel europea.

View of the pavillion building from the upper garden terrace at Paronella Park Mena Creek Innisfail August 1935Vista del castell des d’una terrassa del jardí, 1935
Font: http://www.pinterest.com/source/snag.gy/

Va construir també el Café de la Piscina, una mena de merendero al peu de la cascada, vestuaris pels banyistes, una zona de pícnic, pista de tennis i un pavelló de música, però l’obra més singular i característica va ser el Castell.
El va construir estratègicament en un punt que es podia veure des de la carretera. Els registres de patrimoni del govern australià el defineixen con un castell d’estil espanyol, però per les imatges es pot apreciar que tot el conjunt és pot considerar una bogeria/caprici/deliri molt personal. El castell manté una estructura ornamental molt singular, compta amb diversos nivells de balcons i terrasses amb escales exteriors, porxos, galeries cobertes, etc. A l’entrada va construir una font amb peixos de colors. A l’interior un gran teatre/sala de ball en la que va instal·lar una gran bola de miralls giratòria de 1.270 facetes realitzada al Estat Units amb llums de colors. Mes tard va instal·lar un teatre. També va disposar de gelateria, cafeteria, cuina, forn i bugaderia.
Respecte la jardineria i el tractament de l’entorn sembla ser que Paronella va comptar amb l’assessorament del Departament de Silvicultura que li va proporcionar espècies autòctones de Queensland del gènere Aghathis i Araucaria amb la condició que les plantés en llocs representatius i no es talessin mai. Les plantacions es van iniciar el 1932 i va suposar introduir més  de 7.000 arbres en tot el parc, molts d’ells plantats amb clara intenció ornamental. Cal destacar l’actual avinguda de pins kauri –arbres del gènere Aghathis, força desconeguts al nostre país-. Amb la seva dona van construir també un hivernacle i un umbracle per les col·leccions d’orquídies i falgueres. Hi ha constància que el Jardí Botànic de Maidenhead els hi subministrà 50 varietats de falgueres per formar el nucli inicial de la col·lecció. Les dues construccions eren un atractiu més del complex lúdic.

avinguda arbrada2Espectacular avinguda de pins kauri.
Font: http://www.sargasso-sea.com/2012/07/paronella-park.html

Les plantacions i els camins es van fer creant una sèrie de punts de vista clarament definits que permetien varietat de perspectives de les diverses instal·lacions, jugant amb espais d’intimitat i obertura, i racons de llum i d’ombra. Pels límits del Parc es van seleccionar diverses varietats de bambú.
El Parc es va configurar com un refugi, com un oasi rodejat de selva, boscos i plantacions de canya.
Entre les moltes novetats que va incorporar, va instal·lar un sistema hidroelèctric aprofitant la cascada. A través d’un pou va connectar una canonada per alimentar una turbina per generar electricitat. Va ser la primera aplicació de la tecnologia hidroelèctrica a Queensland. El sistema va començar a funcionar el 1934, i subministrava l’energia necessària per il·luminar tot el parc, fer funcionar bombes i la refrigeració i també posar en funcionament un cinema.
El 1935, un cop les grans obres s’havien completat, el parc va obrir al públic.
Durant anys va ser un lloc molt popular i turístic que a més a més de les instal·lacions mencionades s’incloïen visites “turístiques” a la selva de Malanda on els visitants podien veure aborígens.
Josep Paronella era, a més a més d’un home de negocis, un artista creatiu. Paronella Park va ser la seva gran obra amb una planificació arquitectònica i artesana experta, de disseny únic i imaginatiu i amb una visió pionera dels negocis turístics i de l’oci. Després de resistir un tornado, canvis de propietat  i diverses vicissituds al llarg d’aquests anys, el Paronella Park continua funcionant com un centre turístic i d’oci de èxit.

Existeix un llibre no editat a Espanya sobre la vida i obra de Josep Paronella i el seu Park titulat The Spanish Dreamer de l’escriptora Dena Leighton, editat el 2007.

Paronella Park. Publicitat de 1953paronella-park. PanolParonella Park. Publicitat de 1953 i plànol
Font: Atlas històric de Quennsland i http://offtheaccessiblepath.com/tag/paronella-park/

Trobareu centenars d’imatges actuals i antigues i algun vídeo de Paronella Park a Google i a YouTube.
Totes les dades han estat obtingudes de:
La biblioteca de l’estat de Queensland, del blog de la mateixa biblioteca i del seu arxiu fotogràfic
Fitxa patrimonial del parc. Govern de Queensland

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Fonts, Jardins, Publicacions, Segles XIX-XX i etiquetada amb , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s