Carl Linné, pare de la taxonomia moderna i la nomenclatura binomial

El 10 de gener és l’aniversari de la mort de Carl von Linné, naturalista suec que va classificar les plantes utilitzant com a criteri els seus òrgans sexuals, les flors. Considerat el pare de la taxonomia moderna i autor de la nomenclatura binomial per a nomenar les especies, va construir un sistema jeràrquic de classificació que agrupa espècies en gèneres, gèneres en ordres, ordres en classes i classes en regnes. També va descobrir una gran quantitat de noves espècies i va compilar en el seu llibre Systema Naturae totes les espècies conegudes a la seva època.
La seva contribució a la ciència va ser transcendental.
Linnaeus Warhol_4 square_resizedFont: http://www.linnean.org

Carl Linné va néixer a Rashult, al sud-est de Suècia el 23 de maig de 1707. El seu pare, anomenat Nils, era ministre de l’església luterana i un entusiasta jardiner, solia portar-lo a l’hort amb ell i ensenyar-li botànica. Segons els seus biògrafs (Chermette-Mouratille, 1984), a l’edat de cinc anys, Carl ja tenia el seu propi jardí i molt interès per aprendre tot el possible sobre les plantes. A l’escola de la seva població natal l’anomenaven el botànic.
Als 15 anys va conèixer a Johan S. Rothman, metge i professor de l’escola superior, qui va impulsar-lo a estudiar medecina pels seus coneixements i interès per la botànica, -en aquella època tots els metges eren botànics-, però la seva família el va dirigir a fer-se pastor. Poc després dels 17 anys va abandonar definitivament el camí religiós i marxà a estudiar medecina a Lund i després a la Universitat d’Uppsala, on va conèixer a Olof Celsius, teòleg i naturalista. Celsius, que era oncle de Anders Celsius (l’inventor del termòmetre Celsius), es va sorprendre en veure que el jove sabia els noms de totes les plantes del jardí botànic de la universitat. Linné tenia pocs diners i Celsius li va oferir un lloc per viure, mentre que a la universitat li va permetre utilitzar la seva biblioteca i el va ajudar a completar, entre 1728 i 1730, una obra sobre la flora de la regió (Flora upplandica, 1730).
En aquesta obra exposà les primeres idees sobre la classificació de les plantes seguint la distribució i nombre dels òrgans sexuals reproductius. Per a ell, els estams representaven els homes i els pistils les dones, establint d’aquesta manera una analogia amb la reproducció humana, una qüestió que pels botànics europeus de l’època resultava inversemblant. En un altre assaig, anys mes tard, va descriure els pètals d’una flor com els “llits nupcials, gloriosament disposats pel Creador, vellutats de manera tant noble i tant dolçament perfumats que el marit podrà celebrar el matrimoni amb la seva esposa amb gran solemnitat”. Els seus contemporanis i alguns científics amb ànims de revenja, es van afanyar a tractar-lo d’autor pornogràfic.
Linné fou el primer científic a utilitzar els símbols de l’escut i la llança de Mart i l’espill de Venus per indicar, respectivament, mascle ♂ i femella ♀.
Celsius li presentà al professor Olof Rudbeck, botànic i professor de medecina, qui va reconèixer el mèrit dels seus treballs oferint-li una plaça de suplent a la universitat i de preceptor dels seus fills acollint-lo a casa seva. Linné li agrair aquest suport dedicant-li una planta, la Rudbeckia. El mateix Linné explicà els motius per anomenar així la planta: “per assegurar la supervivència del teu nom hi ha diversos mètodes, però cap d’ells permet que sigui per mes d’un o dos segles… així volent-te donar la immortalitat, savi Rudbeck, et consagraré una planta i li posaré el teu nom. Ella serà suficient per eternitzar la teva memòria tant de temps com la terra existeixi…”
Desencisat per no guanyar la plaça deixada pel professor Rudbeck abandonà Uppsala i realitzà diferents expedicions per Suècia, en concret per Laponia, amb la finalitat de registrar i recopilar informació sobre els recursos naturals del país. Linneo va utilitzar el seu nou sistema binomial de nomenclatura per descriure les plantes i els animals que va anar trobant en aquests viatges. Fruit d’aquests publica l’obra Florula Laponica i poc després el seu Systema naturae , en la que utilitza per primer cop el sistema de classificació del món vegetal basant-se en la morfologia sexual de les flors, que ja havia començat a plantejar uns anys abans. Després es traslladà als Països Baixos realitzant entre 1735 i 1738 nombrosos viatges a Alemanya, França i Anglaterra. Durant la seva estada a Holanda va ser el supervisor dels jardins i zoo del ric banquer George Clifford. Durant aquest període Linné va poder publicar molts dels seus llibres i articles científics.

El Hortus Upsaliensis. Jardí botànic de la universitat d'UpsalaFont: web de la universitat d’Uppsala.
Imatge del jardí botànic de la universitat d’Uppsala després de la reforma realitzada per Linné l’any 1740. Linné va convertir el jardí en un “llibre de text viu” on es odia passejar entre els parterres per trobar exemples de totes les classes del sistema sexual de classificació.

En tornar a Suècia se li va oferir la càtedra de medecina, botànica i ciències naturals a la universitat d’Uppsala. Durant les dècades del 1750 i del 1760, continuà recollint i classificant animals, plantes i minerals, i publicant algunes de les seves obres científiques més conegudes i famoses: Philosophia botanica el 1751 i Espècies planturum el 1753, aquest darrer llibre va significar el punt de partida de la nomenclatura botànica moderna. El 1758 aparegué la desena edició del Systema naturae, on cada animal i cada vegetal era nombrat de manera simple i unívoca per un nom de gènere i espècie en llatí. Aquestes obres encara son consultades pels científics com la base de la nomenclatura per a nomenar les plantes i animals.
Linné va ser molt popular i influent com a professor i com a científic, tenia “corresponsals” i deixebles arreu del món. Dos cops per setmana feia excursions botàniques pels camps i muntanyes de Suècia en les que li acompanyaven mes de 200 estudiants. S’explica que quan algú feia alguna descoberta interessant, la planta i l’estudiant eren escortats en cercavila festiva fins la població. Per influencia seva la Royal Navy va començar a enviar naturalistes en tots els seus viatges. Charles Darwin va ser un dels afavorits d’aquesta política. En 1747, va ser nomenat cap mèdic real i cavaller el 1758, prenent el nom de Carl von Linné.
Carl Linné va morir el 10 de gener de 1778, a l’edat 71 anys. En el moment de la seva mort era reconegut com un dels científics més importants de tot Europa. El filòsof suís Jean-Jacques Rousseau li envià el missatge: “Digueu-li que no conec un home més gran sobre la faç de la Terra”.  L’escriptor alemany Goethe escrigué: “Amb l’excepció de Shakespeare i Spinoza, no conec ningú, entre els que ja no viuen, que m’hagi influït més intensament”. (web “Linné on line” de la Universitat d’Uppsala)

linneFont: infomed on line
El jove Linné amb roba tradicional de Lapònia pintat per Hendrik-Hollander el 1853 i una làmina del Systema naturae.

La publicació de la seva obra Species plantarum el 1753 es considera l’inici oficial de l’aplicació de la nomenclatura moderna en biologia. Desenvolupà un sistema de nomenclatura binomial que es convertiria en clàssic, basat en l’ús d’un primer terme amb la primera lletra escrita en majúscula, per indicar el gènere i una segona part, corresponent al nom específic de l’espècie descrita, escrita en lletra minúscula. En l’obra les espècies es descriuen amb una frase en llatí, limitada a no més de 12 paraules. A aquestes curtes descripcions o “polinomis”, Linné les anomenà “el nom propi de cada espècie”, però va afegir una innovació important: en els marges va escriure una sola paraula, que combinada amb la primera del polinomi formava un nom més curt per a cada espècie i més fàcil de recordar. El resultat va ser la nomenclatura binomial o binomis, el “nom curt” de les espècies. Per exemple, el fals pebrer anomenat segons el polinomi era fins llavors: Schinus foliïs ferratis impari longiffimo. Al marge va escriure la paraula molle, resultant el nom curt de Schinus molle, amb el que fins ara encara se’l coneix.
Amb aquest sistema, Linné va crear una forma clara, fàcil i endreçada per conèixer la natura i retenir aquest coneixement mitjançant un nom. Ell afirmava que si ignores el nom de les coses desapareix també el coneixement que tens d’elles. Segons deia, els estudis dels naturalistes devien revelar l’ordre diví de la creació, construint una classificació natural que mostrés aquest ordre universal establert -Linné era creacionista, acceptava que els éssers vius creats per Déu eren immutables en el temps-. Per això, a més a més d’establir els conceptes d’espècie i gènere també va formular un sistema jeràrquic amb la creació d’ordres i classes. Cada taxó quedava inclòs en una categoria superior, segons les semblances anatòmiques de les seves estructures externes formant així una construcció de jerarquies que constitueix el sistema de classificació dels organismes. Aquest sistema es seductor per la simplicitat, però ràpidament demostrà les seves limitacions –no tenia en compta l’evolució de les plantes ni els seus parentius evolutius- i actualment està llargament superat.

Retrats LinnéFont: web de la universitat d’Uppsala i Viquipèdia respectivament.
Retrat de Per Krafft. Oli de les col·leccions de la Universitat d’Uppsala i Linné el dia del seu casament. Retrat de Johan Henrik Scheffel, 1739.
En la majoria dels retrats de Linneo se’l pot veure amb la planta que portava el seu nom la Linnaea borealis, i més tard també amb l’Ordre de l’Estrella del Nord en la solapa.

Els manuscrits de Linné, el seu fantàstic herbari i les seves col·leccions d’insectes i petxines les va adquirir cinc anys després de la seva mort el britànic sir J.E. Smith. L’adquisició va representar un escàndol a Suècia i gairebé un conflicte diplomàtic. Les seves col·leccions estan conservades i explotades avui per la prestigiosa Linnean Society, instal·lada a Burlington House a Londres.

Si voleu saber mes sobre Linné, la seva obra i el seu pensament no podeu deixar de consultar:

Si teniu una certa curiositat per fer una ullada als seus llibres mes famosos:

Fonts consultades: les webs anteriors, el Museu d’Història Natural de Londres i la Revista Chilena de Historia Natural

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Botànica, Efemèride, Publicacions, Segle XVIII i etiquetada amb , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s