El Parc de la Ciutadella, de la victòria política al menyspreu patrimonial (2a part)

Primera part publicada el 28 d’abril de 2014

Depreciació constant del parc
Fins ara el procés de depreciació del parc no ha tingut aturador. El poc respecte i l’escassa vocació patrimonial dels diferents agents que intervenen en la seva gestió és un dels casos més flagrants de la poca voluntat i observança en l’aplicació de la legislació. La ciutat de Barcelona ha tingut al llarg de la seva història recent moltes pèrdues patrimonials insubstituïbles, sobre tot edificis i espais públics. Molts, és cert, per la manca de protecció, per l’oblit en no haver-los catalogat en el seu dia. Ha estat l’opinió pública la gran defensora del patrimoni de la ciutat amb les seves reivindicacions i demandes; però el cas del Parc de la Ciutadella és manifest. Les institucions responsables i garants de l’aplicació de la legislació patrimonial, que obliga a mantenir i “recuperar” el Parc d’acord amb el Capítol II de regim de protecció dels bens immobles de la Llei 9/1993 del Patrimoni Cultural de Catalunya, han abandonat les seves responsabilitats.

Sector del parc destruït i actualment integrat en el recinte del Zoo. Es pot apreciar al fons, a l’esquerra de la imatge unes grades i senyals de trànsit corresponents al també desaparegut parc infantil de trànsit.

Sense anar mes lluny, un dels casos més greus es va produir el 2009/2010 en el que amb l’excusa d’enderrocar el parc infantil de trànsit, el Zoo es va apropiar de centenars de m2 del jardí històric amb la destrucció d’unitats paisatgístiques consolidades, sense cap tipus d’informe patrimonial que permetés la seva destrucció. També durant aquest període es va construir un poliesportiu ocupant mes de 2.000 m2 de terrenys protegits sense cap informe paisatgístic. Només es va presentar un informe arqueològic, i en darrera instància, a requeriment de la Comissió de Patrimoni de la Generalitat. El Zoològic també va perdre una part de terrenys, però a canvi, va aconseguir unes noves instal•lacions per als guacamais. Altre cop, noves construccions modernes sense autorització explícita envaint un jardí paisatgísticament protegit. L’espai que ocupa el Zoo de Barcelona, tot i que pugui semblar el contrari també està catalogat i protegit com a Jardí Històric, el Parc és una sola unitat.

El nou vial, un altre atac al patrimoni
Amb l’obertura del nou vial que tallarà el Parc en dos, no està prevista cap actuació per millorar o restaurar el jardí, en canvi el Zoo veurà com es construeix un nou accés, un nou edifici amb botiga i veurà remodelada tota una zona de recepció de visitants. Es construirà un modern pas elevat enfrontat a l’antic edifici de la direcció. Actuacions del tot contraries a la llei, amb un cost de 6 milions d’euros, i sense cap tipus d’estudi d’impacte paisatgístic sobre el Jardí Històric.
La sèrie d’estrats històrics que conflueixen en el seu recinte el fan mereixedor de la protecció de Bé Cultural d’Interès Nacional que gaudeix, i tan sols aquest fet hauria de ser suficient, tal i com determina l’esmentada Llei del Patrimoni Cultural Català perquè qualsevol transformació autoritzada ho sigui només per recuperar la seva imatge i el seu caràcter patrimonial.

Hi ha una voluntat específica per banalitzar el Parc de la Ciutadella negant-li qualsevol valor històric o fundacional de la Barcelona Moderna, i per ocultar els seus valors paisatgístics, simbòlics i polítics.
Tot això està succeint en una ciutat que sempre ha estat curosa i orgullosa de la seva participació ciutadana i dels seus triomfs socials.
“La gent no es mobilitza per Barcelona” era el titular d’un article d’un número recent de la revista Carrer: ho farà per recuperar el Parc de la Ciutadella?

Si voleu consultar altres informacions:

Aquest article va sortir publicat a la revista Carrer 132 de la FAVB el juny de 2014