El patrimoni jardiner: manifestació oblidada, herència a recuperar

La visió antiga i restringida del patrimoni monumental, artístic i històric del segle XIX s’ha vist superada al llarg del segle XX amb la incorporació del concepte de valor cultural.

Descarrega fotos 3.4.09

El concepte de patrimoni cultural és subjectiu i dinàmic, i no depèn tant dels objectes o bens com dels valors que la societat els hi atribueixi en cada moment, de manera que una mateixa societat determina quins béns són els que cal protegir i conservar per a la posteritat en cada moment.

En el cas de la jardineria, si pretenem reflexionar sobre el conjunt de manifestacions, productes i accions que li són pròpies: jardins, jardiners, tècniques, coneixement científic, eines, relacions laborals i socials, art, oci, etc…, la primera qüestió a tractar és que cal emprar el terme patrimoni jardiner. A la jardineria l’escau el concepte de patrimoni. Si des de fa anys és cert que s’estan posant en valor diversos patrimonis, com per exemple el del paisatge, l’industrial o el festiu i popular, de patrimoni jardiner encara no se’n parla o se’n parla molt poc.

Podem iniciar aquesta reflexió a l’entorn del patrimoni jardiner valorant si aquest concepte és classificable segons alguna de les categories o tipus que integren l’anomenat “patrimoni cultural” i deixarem per una altre ocasió la complexitat i especificitat del patrimoni jardiner en quan que el jardí és una obra en constant transformació i perible per les característiques del seu material bàsic de construcció que és la vegetació, un conjunt d’essers vius que creixen, es reprodueixen i moren.

Crec que ningú posarà en dubte que la jardineria forma part del testimoni de la cultura d’un poble o d’una societat com ho són altres creacions fonamentades en la tradició o en el coneixement tècnico-científic assolit com les llengües, la literatura, els jocs i les festes, l’arquitectura o els oficis, per exemple.

Diferents gravats de tractats de jardineriaGravats amb eines i útils de jardineria de diferents tractats

La jardineria respon a les dues categories que integren el concepte de patrimoni cultural: la vesant cientifico-tècnica per una banda i l’etnogràfica per l’altre. La relació amb la tècnica és evident, ja que en els processos creatius d’un jardí es veu representada tant la pròpia evolució del coneixement dels diferents camps científics, -botànica, agronomia, hidràulica, …- com la seva aplicació sistemàtica en els processos de cultiu i producció vegetal o la creació d’infraestructures o obres de construcció, per citar només uns exemples. Pel que respecta a l’etnografia, la pròpia definició de patrimoni etnogràfic[1] recull que aquest està constituït pels “usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques juntament amb els instruments, objectes, artefactes i espais culturals que els hi són propis”. No hi ha dubte que la jardineria doncs, -no confondre amb les tècniques d’horticultura encaminades a la producció agrícola i de consum-, ha desenvolupat unes eines i tècniques de cultiu, de podes i tractaments de la vegetació, per una banda i unes tècniques específiques “paisatgístiques” i ornamentals per altre que li confereixen singularitat.

També caldria fer esmen aquí, entre els valors etnogràfics, els comportaments socials, culturals i laborals concrets que es produeixen a l’entorn dels jardins i que alhora també s’han traduït en gustos, hàbits o modes en la manera d’ordenar l’espai al voltant de les edificacions o els espais públics de les ciutats d’una societat determinada.

Convé recordar també que des del punt de vista artístic alguns jardins són considerats obres d’art, i no hi ha dubte tampoc que l’art forma part de les expressions culturals d’un poble o societat.

Casa Mauri. Pont de Suer. IMG_2263.1 signadaAquest jardí ha perdut la seva essència. La restauració i conservació dels elements d’un jardí sense que es perdi el seu context és indispensable per oferir una bona comprensió i interpretació del patrimoni jardiner. Jardí de Casa Mauri, Pont de Suert.

Així doncs, i només com un apunt sense voluntat de ser exhaustius, podem concretar que el patrimoni jardiner estarà constituït pels

o        bens immobles, aquells que tenen una situació fixa i que no es poden desplaçar, tals com per exemple:

    • els jardins, indiscutiblement, però també
    • hivernacles, umbracles i altres edificacions o elements que s’acomoden a formes arquitectòniques com fonts, llacs, escales o paviments singulars que perduren en espais ocupats per antics jardins desapareguts, i
    • lògicament, els exemplars de vegetació, palmeres i grans arbres que perduren en molts indrets sobre els que ha desaparegut la memòria del jardí
IMG_2927És important conservar el valor patrimonial dels elements d’un jardí sense banalitzar-los i no arribar extrems com aquest en que una singular font ornamental es transforma en una pseudo-jardinera.
La finca i la casa són bens inclosos en el catàleg de patrimoni del municipi de Canet de Mar.

o        els bens mobles, objectes que constitueixen la manifestació o el producte d’activitats laborals, estètiques, lúdiques o d’estudi pròpies, com per exemple:

  • eines, objectes i maquinària específica útil per la pràctica de la jardineria
  • plànols, catàlegs de plantes i flors, textos i qualsevol documentació gràfica o bibliogràfica generada a l’entorn del jardí i dels elements que li son propis
  • totes les varietats de vegetació obtingudes amb finalitats específicament ornamentals
  • i la gran varietat d’elements que poden existir en un jardí, des d’escultures i mobiliari específic fins a tot tipus de contenidors.

o        i per les manifestacions que configuren el conjunt de béns immaterials entre les que cal incloure també

  • les tècniques derivades del tractament de l’espai i l’escala: com les perspectives, les il·lusions òptiques o els volums, per exemple, o les
  • tècniques derivades del coneixement de les capacitats ornamentals de la vegetació: les floracions i les seves seqüències, el color, les textures i un llarg etcètera
  • i totes les manifestacions culturals, laborals, etc. que se’n deriven del fet jardiner o que es realitzen en el seu espai.
Festa de l'arbre a Sant Andreu del Palomar.1913Les manifestacions institucionals o populars que es desenvolupen en aquests espais també formen part del llegat immaterial de la jardineria. Celebració de la Festa de l’Arbre a Sant Andreu del Palomar, 1913. AFB.

El desenvolupament de les darreres dècades i la transformació de les nostres ciutats han provocat uns canvis en els estils i maneres de viure que han esborrat gran part de la jardineria que havia format part del nostre passat immediat. En l’àmbit privat quan es perd o s’abandona un jardí, desapareixen màquines, eines i útils, instal•lacions, tècniques, productes i persones que hi treballaven, i que en definitiva eren també el reflex de l’història recent de tota una societat, d’una manera de ser, d’una manera de viure i d’una manera d’entendre el món. En jardineria pública la transformació, la superposició de projectes i la constant “posta a punt “ d’un parc o jardí per actualitzar-lo als nous avatars de gestió urbana, segresta la seva personalitat, empobreix el paisatge urbà i ens fa perdre part dels elements que estructuren i generen identitat social i expliquen el paisatge que habitem.
És fonamental doncs, no oblidar que aquest patrimoni viu, tot i que hagi estat modificat al llarg dels anys per nous projectes més fàcils i més barats de mantenir, forma part del nostre passat immediat. La conservació del patrimoni jardiner no es fàcil degut a la falta de reconeixement i la manca de professionals especialitzats, però sobre tot, per la seva incomprensió per part de les administracions i dels responsables de la gestió cultural, ja que no s’ha considerat mai com un bé patrimonial. El patrimoni jardiner és un patrimoni que s’ha de preservar per ser testimoni d’una part de la nostra història.

[1]Segons La Convención para la Salvaguardia del Patrimonio Inmaterial de la UNESCO (París, 2003)

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona, Canet de Mar, Jardins, Jardins de Catalunya, Paisatge urbà i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s