Troben en un fong un mètode eficaç per preservar part del patrimoni paisatgístic de les ciutats mediterrànies

“Investigadors de la Universitat d’Alacant han trobat una manera de controlar la plaga del morrut roig a través del fong Beauveria bassiana, que el mata almenys tres mesos després de la seva aplicació. Aquest fong mata al morrut roig amb la mateixa eficàcia durant tot l’any, no necessita aigua per la seva aplicació ni maquinària especialitzada… A més a més no és tòxic pels humans ni perjudica la fauna associada a les palmeres. Berenice Güerri, autora del treball ha identificat aquest fong com a una possible solució a la plaga, ja que afirma que -aquest nivell d’especificitat no es troba en els químics-.

Sembla ser que després d’una sèrie de proves s’ha avaluat la seva alta eficàcia contra els diversos estats de la plaga i s’ha comprovat la seva alta persistència. Els valors afegits que s’han detectat fan que el control del morrut roig sigui una realitat propera i, sobretot, sostenible.”

Exemplar de morrut roig.

Font: Universitat d’Alacant. http://www.ua.es/va/

(Publicat a http://www.ruralcat.net/ el 29/12/2011)

Ho celebrem.
Si aquest fong es demostra eficient en el control del morrut serà un gran avanç en la protecció de les palmeres i permetrà la recuperació de la imatge i el paisatge mediterrani de molts dels nostres carrers.
Des de la proliferació de la plaga moltes de les significades i emblemàtiques avingudes de les nostres ciutats que tenen palmeres –especialment Barcelona- s’estan assemblant cada cop més als paisatges tropicals dels fulletons turístics del Carib i a les ciutats de la costa oest de les pel·lícules americanes. La substitució de les palmeres pròpies del paisatge mediterrani com les Phoenix canariensis (palmeres de Canàries) i les Phoenix dactylifera (palmeres datileres) per palmeres de California (Washingtonia filifera i/o W. Robusta) estan empobrint i segrestant la personalitat de les nostres poblacions.

Així era el passeig de Colon a principis de segle, amb palmeres datileres. Avui moltes palmeres han estat substituïdes per washingtònies.

Quan la imatge de certs elements urbans –l’arbrat i les palmeres ho són, i de primer ordre- es despersonalitza, la seva capacitat simbòlica desapareix de cop. L’excessiva globalització i la copia de models ens condueix a una pèrdua dels símbols i trets propis. Per contra, la diversitat i el reconeixement d’elements del nostre paisatge en les nostres ciutats ens produeix una sensació d’agradable harmonia amb nosaltres mateixos.
La jardineria de les nostres ciutats forma part del patrimoni urbà que cal conservar igual que altres elements urbanístics característics de les ciutats i pobles propis de del nostre entorn cultural.
El manteniment de les palmeres mediterrànies a les nostres costes i carrers són un patrimoni al que no haguéssim hagut de renunciar.
Esperem que com a fruit d’aquesta recerca es reconsiderin els criteris en la reposició i noves plantacions de palmeres a les nostres poblacions.