La poca importància que s’ha donat a la jardineria del període modernista i a la valoració del jardí
No hi ha cap dubte que l’arquitectura és la manifestació més important del moviment modernista, amb tipologies i elements decoratius adaptades als nous materials industrials i als nous temps i amb tanta força que arrosseguen la resta d’activitats culturals i artístiques; els arquitectes modernistes son homes de complerta formació professional i artística amb “molts coneixements i capacitat multidisciplinària…cada un dels col·laboradors artístics son totalment part integrant del programa marcat per l’arquitecte, seguint la idea de globalitat concebuda a priori, i en benefici d’un conjunt”.[i]
La primera imatge representa un exemple per on s’ha de retallar un arbre mort per convertir-lo en un suport per rosers, la segona el mateix arbre al cap de quatre anys ja totalment cobert, i la tercera il•lustració és un exemple d’arbre artificial amb armadura metàl•lica cobert de rosers.
Extret de MUÑOZ RUBIO, J. Parques, Jardines y flores. Tratado de Jardineria y Floricultura de 1887.
Però abans, l’urbanisme va ser un dels elements que es va convertí en l’antecedent necessari en fer possible la organització de solars i parcel·les alineades que poc a poc es van omplir d’aquests edificis modernistes. Va ser la creació d’aquest nou model de “nova “ciutat que naixia fora muralles,[ii] sobre les bases proposades pocs anys abans gràcies al Pla d’Ildefons Cerdà aprovat el 1859,[iii] que al darrer terç del segle s’inaugura una ciutat amb voluntat de ser moderna; les arts aplicades: vitralls, ceràmica, mobiliari, ferro i metall aprofiten l’avenç tecnològic; els altres camps del disseny i la creació com la tipografia o el cartellisme, la música o la literatura; en definitiva totes les arts i també la política, renoven els seus models, canvien els dissenys i comencen a parlar un llenguatge unitari definint un estil que esdevé modern i símbol d’aquesta modernitat.
Que ha passat llavors amb la jardineria i els jardins que tot i ser contemporanis al moviment mai no apareixen ni citats als textos sobre el modernisme? Que la jardineria no és una manifestació artística?, no és una creació lligada a la tècnica i les arts aplicades i als mateixos oficis, que han estat de tanta importància per la pròpia definició de l’estil?
Viaducte del Parc Güell on es poden veure les jardineres integrades en la mateixa barana del vial. Un exemple de la intima relació entre jardineria i construcció que es va manifestar durant el període modernista.
Font: l’autor
Caldria que ens féssim la pregunta de perquè ningú no se’n recorda dels jardins que van acompanyar moltes edificacions modernistes, que per cronologia i contemporaneïtat els hi correspondria el segell de modernistes.
Molts autors provenint de disciplines diverses han dedicat part dels seus escrits i estudis al modernisme, (historiadors, arquitectes, especialistes en art,) però pràcticament tots creuen els jardins sense alçar la vista, la majoria ni es detenen…
L’article es va publicar a la revista Biblio 3W de la Universitat de Barcelona. Si el voleu llegir sencer el podeu trobar a : http://www.ub.edu/geocrit/b3w-661.htm
jardins i patrimoni 