Per què es cataloguen els arbres?

Les persones necessitem connectar amb la natura de la mateixa manera que necessitem estar en proximitat amb altres essers humans.

Bosc de sequoies a Cantabria. Jordi Diaz Callejo, 2017

Els arbres han estat uns essers vius imprescindibles per al desenvolupament de la majoria de societats per la seva importància com a font d’energia i combustible, i per subministrar aliment, refugi i benestar.
Des de les cultures antigues en que era freqüent l’existència d’arbres sagrats als que s’idolatrava, fins a les societats modernes en que es concep l’arbrat com un valuós i necessari component del patrimoni ambiental, l’estima pels arbres és una constant en la vida dels essers humans.

Segurament aquesta admiració i respecte pels arbres prové també pel fet que:

• Són els essers vius més grans de la terra, una Sequoia sempervirens pot arribar a mesurar els 112 metres d’alt i pesar més de 6.000 Tn. Mentre que la balena blava, que és el animal més gran, pot mesurar 33 m i arribar a pesar 180 Tn.
• Mai deixen de créixer fins que moren. Algunes parts dels arbres, i de la resta de les plantes, com la tija i les arrels, creixen durant tota la vida.
• Viuen molts més anys que nosaltres, els humans. La vida dels arbres queda fora del nostre ritme temporal, els arbres ens acompanyen al llarg de varies generacions i això els fa singulars i màgics.
• No es desplacen. Són fites de les transformacions de l’entorn i referents del territori físic i simbòlic de les persones amb que conviuen.

Repartits per tot el territori podem trobar arbres que s’han incorporat al nostre patrimoni paisatgístic col·lectiu. Normalment es tracta d’arbres de grans dimensions o de bellesa o edat extraordinàries. Molts d’aquests arbres, a més a més formen part de la història i de les tradicions populars per haver estat protagonistes de fets històrics, contes o llegendes locals i s’han convertit en aglutinadors d’identitats representant un país, una família o una idea.

Plàtan monumental a Colera. Jordi Diaz Callejo, 2013

Són arbres que destaquen del conjunt i als que la societat i les administracions donen un tracte especial. Són els arbres anomenats singulars o monumentals que solen estar emparats per lleis i normes de protecció específiques.
De la mateixa manera els arbres dels nostres carrers i barris, són elements naturals incorporats a la ciutat i, representen una part imprescindible de la infraestructura verda que conforma l’ecosistema ciutat. Són arbres que conviuen amb nosaltres i ens acompanyen sense l’ecosistema al que pertanyen i estan acostumats. Només per aquest fet ja els hauríem de tractar com exemplars especials. No cal insistir ara en les condicions de desenvolupament que pateixen els arbres urbans: els primers anys es mimen i cuiden, però així que creixen la compactació del sòl sota la calçada i les voreres, el rescalfament de l’ambient provocat per l’asfalt, el formigó i les façanes o la contaminació atmosfèrica urbana els converteixen en veritables supervivents de la seva espècie. Com diu Peter Wohlleben en “La vida secreta de los àrboles” – un llibre que recomano- “els arbres de ciutat són els nens del carrer del bosc” Una expressió, a més a més, molt ben trobada.
A diferència d’altres elements que es deprecien amb el temps, els arbres augmenten el seu valor amb el temps i proporcionen més beneficis ambientals i socials a mesura que creixen. Per això és tant important protegir els arbres i cal preveure amb anticipació quins podran convertir-se en els arbres singulars del futur.

Plàtan monumental . Jordi Diaz Callejo, 2013

Quins són els criteris que fem servir per catalogar i protegir un arbre?
En general, quan un arbre es reconegut com a arbre singular i s’inclou en un Catàleg d’Arbrat sol ser per la suma de diferents factors i no solament per alguna particularitat. Aquestes poden ser:

Per la seva bellesa o monumentalitat que ve donada per una o varies característiques com:

• Les seves grans dimensions: l’alçada total, la circumferència del tronc, el diàmetre de la copa, el seu brancatge o qualsevol altre característica física que fa destacar el seu port.
• Per l’antiguitat. En la majoria d’ocasions sol coincidir que a més edat els arbres assoleixin majors grandàries, però la longevitat i la grandària són valors relatius que depenen de les característiques de cada espècie.

Faig a La Grevulosa. Jordi Diaz Callejo, 2015

Per les seves singularitats i valors biològics, ecològics o paisatgístics:

• Per singularitat taxonòmica. Si es tracta d’exemplars d’arbres d’altres climes o continents dels que només hi ha un individu o molt pocs en el territori i representen una raresa.
• Per la seva situació en llocs insòlits o haver assolit formes estranyes o peculiars, com per exemple el Garrofer del Viaducte del Park Güell a Barcelona.
• Per tractar-se d’una espècie amenaçada.
• Per tractar-se d’un exemplar integrat en un paisatge o entorn excepcional.

Pi de les Tes Branques. Berguedà. Autor desconegut, 1889-1916. AFCEC

Perquè són portadors de valors i continguts culturals, científics, històrics, simbòlics o didàctics:

• Pel seu simbolisme històric i identitari. És conegut, per exemple, el del Pi de les Tres Branques al Berguedà, símbol dels Països Catalans, encara que porti mort gairebé un segle.
• Perquè són testimonis d’actes històrics o fets socials rellevants, com per exemple l’Arbre de Guernica al País Basc.
• Per la seva relació amb el folklore i actes populars com aplecs, fires, peregrinacions, etc.
• Pel seu valor com a símbol religiós com per exemple el Drago de Icod, arbre sagrat dels “guanches” a Canàries.

Arbre de Guernika. Jordi Diaz Callejo, 2017

Per saber-ne més:
Dossier sobre Arbres Monumentals i Singulars de l’Observatori del Paisatge
Arbres Monumentals de Catalunya