El Parc de la Creueta del Coll conserva un racó vuitcentista

El Parc de la Creueta del Coll és un parc públic situat al barri del Coll, al districte de Gràcia de Barcelona. El parc es va inaugurar el 1987 segons projecte dels arquitectes Josep Martorell, Oriol Bohigas i David Mackay de 1981. Està situat sobre una antiga pedrera abandonada i en una part del turó sense urbanitzar que li dona el nom.

La part del turó orientada al Tibidabo, la que configura la part més elevada, era una zona sense vegetació que es va tractar com una zona de repoblació forestal i en el cràter de l’antiga pedrera es va construir una gran esplanada amb diverses terrasses per suavitzar el gran desnivell i en la part més baixa i planera un gran estany de poca profunditat que durant anys s’ha habilitat com a piscina d’estiu.

A part d’aquesta piscina, el parc també és reconegut per acollir l’escultura l’Elogi de l’aigua, dissenyada especialment per aquest espai per Eduardo Chillida Està suspesa sobre l’aigua per uns cables d’acer. Però el que segur us pot sorprendre més són els vestigis d’una antiga zona enjardinada de caràcter vuitcentista que es conserven en el sector d’entrada per la porta del carrer Castellterçol

Es tracta d’un petit espai molt diferent de la resta del parc en el qual s’han conservat uns petits corriols delimitats per pedres, alguns bancs i altres elements constructius integrats en els murs.

Existeixen dues habitacions o casetes de rocalla que són les restes d’un espai enjardinat que ben podrien ser les estances del vigilant de la pedrera. Sembla ser també, que el guarda de la pedrera, en el seu temps lliure anava construint amb restes de la rocalla extreta, un gran pessebre i que aquest va quedar inacabat quan l’explotació fou abandonada i ell es traslladà.

El gran encert va ser, no solament conservar les restes sinó dignificar-les amb els tancaments ceràmics de portes i finestres creats per la ceramista Montserrat Altet.

Sol i Lluna és el nom de l’obra de trencadís que transforma aquest espai ple de rusticitat en un lloc amable carregat de poesia.

 

 

Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona, Elements de jardí, Espai públic, Jardins, Paisatge urbà, Segles XIX-XX, Sense categoria i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.