Carreteres arbrades. Persistència a Figueres

Al llarg del segle XIX es va produir a Catalunya la consolidació de la xarxa de carreteres generals, dites també nacionals, en substitució dels antics camins rals.  El model va ser el de les avingudes i grans carreteres franceses del segle anterior. França és el país amb més llarga tradició europea en les plantacions al llarg de carreteres, hi ha referències sobre les normatives per plantar al llarg de camins públics des del segle XVI.

Aquesta nova obra pública generada a la xarxa viària consistia en obres de fàbrica a base de pedra en sec, en la creació d’un estil propi en la construcció dels ponts de la xarxa i en les plantacions en alineacions viàries, la suma formava un conjunt que s’integrava perfectament en la naturalesa, i tot plegat constituïa un magnífic exemple d’una cultura tècnica equilibrada, humana i amb un innegable component estètic. Amb aquesta modernització de noves carreteres arbrades es van generar uns nous paisatges viaris. La majoria de les ciutats aprofitaren aquest moment per consolidar les seves entrades amb avingudes arbrades, i les plantacions en alineació van esdevenir els eixos directors a partir dels quals s’organitzaren els nous creixements i eixamples urbans. Aquest fenomen, en moltes ocasions va anar acompanyat d’una modificació dels cascs antics de les poblacions i d’un canvi de jerarquies en els espais públics. A principis del segle XX es fa evident també la necessitat de donar solució al progressiu augment dels nous mitjans de transport, els cotxes i camions.  Segons recull Salvador Tarragó al llibre Paisatges construïts, el 1925 la llei de <<Firmes Especiales>> proposava unes mesures d’adequació de les carreteres al trànsit d’automòbil entre les que destacava la creació de vorals i una plantació de plàtans al llarg dels dos primers quilòmetres d’accés a cada ciutat.

Ara que han desaparegut en gran part les carreteres arbrades redescobrim el valor d’uns paisatges harmònics i altament humanitzats quan viatgem pels països veïns. Tant França com Portugal encara mantenen uns paisatges viaris amb dobles arrengleraments de plàtans que honoren la sensibilitat paisatgística i patrimonial dels seus habitants.
Al nostre país poques ciutats poden sentir-se orgulloses de conservar les antigues alineacions de plàtans a les entrades de la població. En la majoria de casos aquestes plantacions, quan encara queden rastres i/o algun exemplar d’arbre, han quedat absorbides pel creixement urbà i les antigues carreteres, desplaçades per variants externes al casc urbà, han estat transformades en carrers.

Figueres és un bon exemple d’aquesta descripció. El seu teixit intern medieval es va transformar al mateix temps que el seu sistema de relacions externes, reemplaçant els camins rals de Barcelona a França, de Besalú a Figueres i de Figueres a Roses per carreteres amb alineacions de plàtans.
Actualment encara podem descobrir els grans plàtans d’alineació de l’antiga carretera a França en el carrer que ara s’anomena avinguda Perpinyà. Hi ha un centenar llarg d’arbres més que centenaris.
El tram més espectacular es troba entre els carrers Montgó i Av. Costa Brava.

Mesurats a 1,5 m del terra tots tenen al voltant de 5 m de perímetre. Es tracta d’arbres que al llarg de la seva existència han sofert moltes i severes podes, però són exemplars magnífics.
Al llarg del carrer hi ha més arbres, però no formen una plantació en filera tan regular ni la seva seqüència és tan contínua, tot i que també hi ha grans exemplars.
L’estat sanitari de tots ells és regular, hi ha exemplars amb grans cavitats i amplies zones de podridura fruit de mutilacions, malgrat tot en l’època de la visita, primers d’abril de 2012, tots presenten un gran vigor en les noves brotades.

Si aneu per Figueres no us podeu perdre una visita a aquests gegants. Si els plàtans de la Devesa són impressionants per la seva alçada i l’espectacularitat del conjunt, aquests ho son pels seus gruixuts troncs i l’homogeneïtat en l’alineació.
Malgrat tot, ni el conjunt de la plantació en filera ni cap d’aquests excepcionals i monumentals arbres ha merescut, encara, la consideració d’arbre singular per part de l’ajuntament de Figueres.

Si voleu saber-ne més sobre la jardineria de Figueres podeu entrar a la cartografia interactiva dels espais verds de l’Ajuntament de Figueres: http://espaisverds.figueresecoserveis.net/app/
I si voleu fer una ullada als arbres sempre podeu acostar-vos virtualment amb el “passejant” del Google Maps.
No us ho perdeu!