Els jardins també formen part del patrimoni industrial

IMG_20200617_123853redsig

Bassa naturalitzada dels Jardins del Mas Ravetllat, actualment reanomenats com a Jardins del Dr. Pla i Armengol

S’entén per patrimoni de la societat industrial el llegat cultural, social, científic i tècnic d’un model de societat que va néixer amb la revolució industrial durant el segle XIX i que va entrar en crisi amb la globalització i les noves tecnologies de la informació incorporades a finals segle XX.
Sota aquesta premissa cal considerar que el patrimoni industrial engloba tots els elements mobles, immobles i intangibles relacionats amb els processos de fabricació industrial, inclosos tots els seus aspectes i continguts com maquinària, edificis, processos productius, utillatges, sistemes energètics i de transport, llocs d’emmagatzematge, documents comercials, mostraris, arxius, habitatges, espais socials i els jardins ubicats en els llocs de producció, entre molts altres elements que podríem relacionar.
Si els jardins de Catalunya, en general, han estat poc historiats i existeixen molt poques publicacions específiques sobre els jardins catalans, els jardins fruit de l’activitat industrial, encara són més desconeguts. S’ha de reconèixer, però que des de fa uns anys alguns col·lectius hem iniciat una tasca, encara incipient de recuperació del llegat jardiner de Catalunya.
Cal que de la mateixa manera a com s’està treballant des de fa anys en la recuperació de la memòria i la petjada de la industrialització al nostre país, es reconeguin els jardins de les fàbriques com a part integrant d’aquest patrimoni industrial. No és suficient aprofitar part dels vestigis jardiners existents per “redissenyar” nous jardins. Cal atorgar-los, o si més no, a una part d’aquesta herència jardinera i paisatgística, aquest caràcter patrimonial, respectant-los i restaurant-los com es fa amb els edificis o la maquinària.
Ara, més que mai, es fa necessari respectar el seu caràcter i la seva vàlua històrica. Són components inseparables que ajuden a entendre el patrimoni industrial i els seus valors.

A continuació, es presenten dos exemples de jardins fruit del patrimoni industrial farmacèutic i científic amb trajectòries diferents, el cas dels jardins del Dr. Pla i Armengol i els del laboratori del Dr. Ferran i Clua.

Jardins dels laboratoris del Dr. Pla i Armengol

IMG_20211210_085946redsig

Una de les perspectives del jardí de l’entrada. Jardins del Dr. Pla i Armengol

Coneguts tradicionalment com a jardins del Mas Ravellat, estan situats a l’av. Mare de Déu de Montserrat, 132. Els jardins creats el 1930, s’han restaurat recentment aprofitant la informació del fons històric, gràfic i documental, del mateix laboratori.
Es tracta originalment d’un jardí noucentista organitzat en diferents espais, segons les necessitats dels laboratoris i del propietari. Existia un jardí domèstic, amb una part d’hort, ara plantat amb planta aromàtica; un altre d’estil clàssic que acomplia funcions de representació comercial i institucional; un tercer jardí amb funcions de recepció, situat a l’entrada de la finca; i finalment un altre sector al nord de l’edifici principal recreant un bosc. Es tracta d’un jardí sense luxes, però de caràcter plenament noucentista que no ha estat mai transformat.

Jardins del laboratori del Dr. Jaume Ferran i Clua

Darrer testimoni del que va ser el laboratori del Dr. Jaume Ferràn i Clua. Google maps, 2020

Darrer testimoni del que va ser el laboratori del Dr. Jaume Ferran i Clua.

El jardí “hermana los diversos cuerpos del edificio que constituyen el Instituto Ferran, un parque cuajado de jacintos y de rosales, cuando los fresales están en fruto, el jardín aparece esmaltado de rubíes muy grandes. Hay también grupos de peoniashileras de naranjos valencianos,…  Així descrivien el jardí en un dels seus millors moments.

Jardí del laboratori del Dr. Ferran Clua,1925. Imatge de memòria dels barris

Jardí del laboratori del Dr. Ferran Clua,1925.

És un jardí desaparegut. Els laboratoris del Dr. Jaume Ferran i Clua estaven situats a l’actual carrer Garcilaso tenien un extens jardí. Era ple de rosers, jacints i altres flors amb alineacions de tarongers. Tenia també fruiters portats del Japó i bambús, i un estany amb nenúfars. Actualment encara queden en el recinte alguns grans exemplars de xiprers i pins. Els jardins es van crear a partir de la compra del solar el 1903 i van romandre fins a la dècada de 1970 en què va cessar l’activitat del centre. Actualment, en els seus terrenys, s’hi ubiquen el pati d’un institut d’ensenyament secundari i diversos equipaments de barri.

Aquesta entrada ha esta publicada en Barcelona, Espai públic, Fàbriques, Jardins a recintes industrials, Jardins de Catalunya, Jardins de institucions, Noucentisme, Patrimoni industrial, Restauració i conservació de jardins, Segles XIX-XX. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Els jardins també formen part del patrimoni industrial

  1. rondaller ha dit:

    Molt interessant. Desconeixia l’existència de jardins industrials.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.