Patrimonis Quotidians

Amb motiu de la celebració de la Biennal del Pensament a Barcelona es van realitzar del 14 al 18 d’octubre de 2020 diferents diàlegs, conferències, debats, itineraris, actuacions i actes poètics, entre altres activitats entorn de com imaginem, pensem i podem construir un futur millor per afrontar els reptes que suposa la revolució digital, la globalització econòmica, el progrés científic i mantenir la cohesió en una realitat social cada cop més desigual. En el marc global de reflexions i debats es va dedicar diferents sessions al concepte de patrimoni. En una d’elles, concretament una taula rodona titulada Patrimoni: El Paisatge Urbà vaig tenir el privilegi de participar amb una presentació que vaig dedicar a aquests elements patrimonials existents a la nostra ciutat. En aquesta entrada al blog vull presentar algunes de les idees d’aquesta exposició.

Biennal. Patrimoni. El paisatge urbà

Amb el nom de PATRIMONIS QUOTIDIANS he volgut valorar una mena de patrimoni que conviu amb nosaltres, en el dia a dia i que ens sol passar desapercebut fins que un matí o una tarda qualsevol ens adonem que ha desaparegut i el trobem a faltar.

Quins són aquests PATRIMONIS QUOTIDIANS?
Són objectes, elements concrets, empremtes ubicades a l’espai públic que ens ha deixat la història i que són components del paisatge urbà. Conviuen amb nosaltres i ens proporcionen “l’atmosfera” dels racons coneguts de la ciutat.
Són elements urbans que tenen capacitat narrativa i transmissora i que en determinats moments fàcilment actuen o poden actuar com activadors de la nostra memòria. Són també referents identitaris, que ens ajuden a sentir-nos arrelats al territori que habitem.

Podríem parlar de les escultures, monuments i les diferents manifestacions de l’art públic existents als parcs, places i carrers de la ciutat, però no són aquestes els elements sobre els quals vull parar l’atenció. Aquests ja estan ben identificats i categoritzats, tenen el seu reconeixement en el catàleg d’Art Públic o en el del Patrimoni de la ciutat.
Vull citar entre altres, les balustrades de places i jardins, les pèrgoles existents en alguns carrers, les baranes existents en barris amb desnivells, les escales i paviments singulars, part del mobiliari urbà i molts altres. Alguns tenen valors artístics i altres no, alguns estan catalogats i altres no.

En l’exposició només en vaig citar alguns dels més singulars o visibles, entre aquests: Les fites dels antics límits entre la ciutat i els parcs forestals. En el seu moment, petits monuments als límits de la ciutat construïda. Les més antigues, de les primeres dècades del segle XX, són com menhirs construïts amb maó, amb l’escut de Barcelona i el text de Parc Municipal en ceràmica. Hi ha a Collserola, al Parc del Guinardó i a algun altre parc de la ciutat.

Diferents models antigues fites de parcs forestals de Barcelona. Jordi Diaz Callejo

Els fanals i les fonts de beure. A Barcelona existeixen encara antigues fonts de ferro de fosa de la segona meitat del segle XIX repartides per la ciutat sense aparent ordre més que el d’haver resistit els canvis que es produïen al seu voltant passant desapercebudes. Hi ha fonts datades del 1864 i 1888, amb les marques dels diferents fabricants i foneries.

Antigues fonts encara en servei a Barcelona. Jordi Diaz Callejo

Les tapes de serveis. Encara existeixen a la ciutat diverses tapes de registre dels antics tramvies que van desaparèixer definitivament el 1971 i altres com la de la Compañía General Anónima de Aguas de Barcelona, ladera derecha del Besós, que es va recuperar de l’avinguda del Portal de l’Àngel i actualment està en el petit museu de la Torre de les Aigües del Besòs.

Diverses tapes de serveis. Imatges Jordi Diaz Callejo

Els diferents paviments. Existeix molta varietat i hi ha de molt curiosos a moltes places, avingudes i carrers i racons singulars de la ciutat. Entre ells, pot ser el més famós i que identifica la ciutat és el clàssic panot de flor.

Paviments de Barcelona. Mirador de l’Alcalde. Montjuïc. Foto Pere Vivas. Panot de flor. Internet autor desconegut.Maons en espiga. Internet autor desconegut.

Només són uns exemples. La ciutat encara és plena d’objectes que estan arrelats a les nostres bases culturals i formen part dels avenços socials i tecnològics de la “modernitat” de cada moment històric.

Cal la seva substitució reiterada per elements més moderns?

Hem d’eliminar constantment els vestigis del passat dels nostres carrers?

Com els podem protegir si no són objectes amb valor artístic?

No podem protegir tots els elements que configuren el paisatge de la ciutat, però si els podem gestionar. La gestió acurada d’aquests PATRIMONIS QUOTIDIANS és bàsica pel manteniment dels valors que donen identitat i qualitat a cada un dels barris i racons de qualsevol ciutat.

Per si és del vostre interès, us facilito l’enllaç a les 4 taules rodones dedicades al patrimoni dins la Biennal

PATRIMONI: CIÈNCIA I TECNOLOGIA del 14 d’octubre de 2020

PATRIMONI: ARQUITECTURA MODERNA I CONTEMPORÀNIA: del 15 d’octubre de 2020

PATRIMONI A BARCELONA del 16 d’octubre 2020 matí

PATRIMONI: PAISATGE URBÀ del 16 d’octubre 2020 tarda. En aquest enllaç podeu trobar la meva exposició.

Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona, Esdeveniments, Espai públic, Fonts, Paisatge urbà i etiquetada amb , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.