Els gerros Mèdici en els jardins de Catalunya

Aiguafort del gerro Mèdici de Giovanni Battista Piranesi, 1778. Victoria & Albert Museum. Imatge de Pinteresc

La majoria dels jardins de qualsevol indret i època solen ser un sumatori de les modes i influències de cada moment i dels gustos dels seus propietaris si es tracta de jardins privats, o de les directrius dels seus gestors si es tracta de parcs o jardins públics.
Tots sabem que el component principal d’un jardí és la vegetació, però també que la riquesa i varietat dels jardins ve determinada indiscutiblement per la seva organització i la quantitat i varietat de l’obra arquitectònica i dels elements ornamentals que el complementen. En un gran jardí l’estil dels elements ornamentals escollits sovint vénen determinats per l’època i estil arquitectònic de l’edifici principal.
Un d’aquests elements ornamentals que ens ajuden a determinar l’època i el caràcter del jardí són els gerros. Solen estar situats sobre peanyes, pedestals i habitualment sobre les pilastres de les balustrades o escales. Part de l’atractiu que desperten pot ser per la seva bellesa i interès artístic individual, però també perquè solen ser punts efectistes d’atenció visual que participen en la creació de l’atmosfera del jardí.

Cosme III dibuixant el vas Mèdici. Stefano de la Bella, 1656. Biblioteca pública de NY

Un dels gerros més famosos i més reproduïts en els grans jardins europeus és l’anomenat Gerro Mèdici.
La primera notícia que es té d’aquest gerro és que va aparèixer per primer cop en l’inventari de les obres d’art que es va fer a la Vil·la Mèdici de Roma el 1598. La Vil·la Mèdici actualment és un palau renaixentista que conserva una petita part de l’antic jardí.
Es tracta d’un gerro grec de marbre tallat del qual es desconeix el seu origen tot i que es creu que es va realitzar durant la segona meitat del segle I aC. És un dels gerros més grans i rars que es conserven de l’antiga Grècia. Habitualment aquests recipients, se situaven en el centre de la sala durant els simposis per barrejar el vi amb l’aigua i la majoria estaven decorats amb escenes dionisíaques, per això la seva raresa.
Els romans els van recuperar per embellir els jardins de les seves vil·les i mansions.

El vas original a la Galeria degli Uffizi. Florència

El vas original d’1,73 m de grandària, està rematat amb un llavi encrespat, la meitat del peu és estriada i com a base té una peanya quadrada. En el cos central, que té forma de campana, hi ha gravat un fris mitològic en relleu on es narra probablement un episodi relacionat amb la Guerra de Troia i la història d’Ifigènia, filla del rei Agamèmnon i la reina Clitemnestra.
Segons el mite grec, Artemisa va castigar a Agamèmnon deixant-lo sense vent i aturant les seves naus quan es dirigia a participar en la Guerra de Troia i la condició imposada per poder continuar el viatge va ser donar en sacrifici a Ifigènia. Existeixen diferents versions del desenllaç segons la font literària, la majoritària, però afirma que en el darrer moment Artemisa la va substituir per una cérvola i va convertir Ifigènia en una sacerdotessa a l’illa de Crimea amb la missió de sacrificar als estrangers que arribaven a l’illa com ofrenes a la deessa.
En tot cas, el gerro original va ser traslladat a Florència durant el segle XVIII i es va exposar a la Galeria degli Uffizi, on encara s’exhibeix.

Estudi de les traces cromàtiques i daurats trobats en l’estudi del vas realitzat el 2017

El gerro va ser una de les joies arqueològiques més preuades dels Mèdici i juntament amb el Gerro Borghese han estat considerats els dos gerros més admirats i influents de l’antiguitat. Des de finals del segle XVII tant un com l’altre han estat un dels recursos decoratius més importants de palaus i jardins de tota Europa. Del Gerro Mèdici s’han realitzat nombroses còpies en variats materials des del bronze a la terracota passant per la pedra artificial o el marbre. Les seves reproduccions són presents en els jardins més importants d’Europa com Versalles, Kew Gardens, Sanssouci o el Palau Wilanów a Polònia.

Kew Gardens

Jardins de Sanssouci

El parterre de Letona. Versalles

A Catalunya tenim constància de la seva existència a tres notables jardins, dos a Barcelona i un a Argentona.

Entrada principal a l’antiga finca

Detall del gerro.

El jardí més antic on l’hem pogut reconèixer és als jardins de Torre Girona, la finca i residència d’estiueig de què va ser banquer, empresari i alcalde de la ciutat Manuel Girona i Agrafel. L’edifici es construí segons projecte de Josep Oriol Mestres, el 1860-1863. Del jardí no sabem qui va ser el jardiner, però si sabem que data de la mateixa època gràcies a un quadre amb la panoràmica del jardí del pintor Achille Battisrtuzzi de 1869.

Els gerros Mèdici d’aquest jardí se situen com a elements decoratius en la coronació dels dos pilars de l’antiga entrada principal a la finca.

El gerro al seu pedestal

El Gerro Mèdici de terracota

L’altre jardí on podem trobar-los a Barcelona és als jardins noucentistes del Mas Ravetllat. Actualment el conjunt format per aquests antics jardins de 1930 i el nou parc inaugurat el 2019 reben el nom genèric de Jardins del Doctor Pla i Armengol. Personalment crec que el sector amb els antics jardins del Mas Ravetllat haurien d’haver mantingut el seu antic nom, ja que mantenen la seva unitat i el seu caràcter històric íntegre després de la restauració, però aquest és un altre tema.

Esplanada de façana amb els gerros determinant la simetria

Al jardí del Mas Ravetllat trobem una parella de gerros Mèdici reproduïda en terracota en un dels espais del jardí superior. Ocupen un lloc principal en la plaça davant mateix de la façana principal de l’edifici i emmarquen la font de la Venus de Frejus dissenyada per l’Adolf Florensa. Estan situats sobre sengles columnes en forma de piràmide truncada invertida, és a dir, més estretes per la part inferior. El seu interès a més a més de participar del relat classicista del jardí aporten definició i centralitat a l’espai de recepció de la propietat.

El gerro al Jardí de Can Garí. Argentona, Vidal, Mercè. Invarquit

A Argentona, en el Jardí de Can Garí del Cros trobem l’altre gerro Mèdici. El jardí de Can Garí data de finals del segle XIX. Sabem que part dels elements ornamentals d’aquest jardí, com algunes escultures i un singular monòpter de vidre van ser adquirides al propietari dels jardins de Ca n’Altimira de Barcelona, però no tenim constància del fet que aquest gerro fos una de les adquisicions.
Aquest gerro Mèdici, de color blanc es troba sobre un pedestal presidint, des d’una posició centrada i alçada, un dels eixos principals del jardí.

Anunci de Manufactura de Terres Cuites S.A. La Ciutat i la Casa, 1925

Desconeixem si existeixen altres reproduccions en altres jardins de Catalunya. Serà molt benvinguda qualsevol informació sobre l’existència d’aquest gerro en qualsevol altre jardí que ens ajudi a conèixer millor els jardins del nostre territori.

Actualització 17 de juny de 2021 Revisant jardins antics, he localitzat un altre gerro Mèdici en el jardí de la casa palau que el primer Marquès de Comillas, Antonio López López, tenia a Santa Perpètua de Mogoda. Es tracta d’una fotografia acolorida de Manuel Genovart i Boixet de 1927. En la imatge es pot apreciar com el gerro ocupa un punt de perspectiva important en una plaça, al final d’una gran avinguda de plàtans.