El Capricho. Comillas. Jordi Diaz Callejo, 2017
Es considera evident que el jardí és una obra creativa que neix, creix i mor i per això es diu que és efímera. Segons es dedueix d’aquesta creença, un jardí està abocat al fracàs des del seu inici creatiu. Aquesta posició, reforçada moltes vegades per la nostra experiència professional o personal que ha vist in situ i en imatges nombrosos jardins abandonats i que sembla força assenyada, és tan fal·laç en el seu principi com en la seva formulació.
Pensar que els jardins neixen, creixen i moren és un tòpic, un error que es funda, entre altres motius en una falsa idea romàntica de la decadència basada en un passat idealitzat que encara arrossega la societat sobre el que és un jardí.
No és apropiat dir que com en el jardí es treballa amb matèria viva i com la vida vegetal està subjecta al cicle de la vida, el jardí està abocat també a la seva mort.
Creem jardins perquè són promeses de felicitat, expectatives d’un futur millor. Els jardins són utopies personals, creacions intel·lectuals que tenen una manifestació material.
Un jardí abandonat. Maresme. Jordi Diaz Callejo, 2013
Tots els béns que els humans hem estat capaços de crear es deterioren, necessiten un manteniment per evitar la seva destrucció, sigui quin sigui el seu material. Cada un al seu ritme, però tots els béns es degraden. Sabem que el material principal d’un jardí és la vegetació i d’aquí parteix part del desencert. Es parla de la mort del jardí i del seu caràcter efímer per analogia amb els éssers vius, per la seva mutabilitat, però les plantes no són l’únic material ni element de composició que intervé en la configuració d’un jardí.
En un edifici, per exemple, apareixen esquerdes que si no es reparen acaben per fracturar un parament, una balconada, una coberta o qualsevol altre element constitutiu del conjunt. Si no hi posem solució sabem que això ocasionarà amb el temps un dany major que pot arribar en uns anys a malbaratar l’element i a la llarga al col·lapse de la construcció convertint-la en un objecte ruïnós que ja no complirà la funció per a la que va ser ideat i construït.
Les diferents tècniques de construcció i els diferents materials determinen cada una de les intervencions de reparació i els calendaris de revisió i manteniment de cada objecte.
Jardí abandonat. Baix Penedès. Santi MB, 2017
En un jardí es produeix una dinàmica de transformació contínua i molt ràpida, no parlo del deteriorament com en l’exemple anterior, sinó de canvis. La vegetació no deixa mai de créixer i conseqüentment de transformar la seva relació amb l’entorn en el que es desenvolupa i alhora de transformar aquest mateix entorn. Aquests canvis no són producte d’un desgast o desmillorament de materials, són els propis del comportament natural de les plantes i l’evolució del jardí.
Sobre el jardí actuen les lleis de la natura, els seus cicles, els agents atmosfèrics i el pas del temps que determina el creixement de la vegetació, entre altres. Aquest creixement pot provocar esquerdes amb una major rapidesa i capacitat de transformació que les produïdes pels materials inerts, poden “deteriorar“ els valors estètics i de composició del jardí, si no s’actua constantment. La perduda de valors i la degradació pot ser molt ràpida.
Jardí abandonat al Maresme. Jordi Diaz Callejo, 2019
Aquest necessari manteniment es deu a un procés diferent del deteriorament que suporta una construcció arquitectònica. Aquestes transformacions, fruit del dinamisme propi del jardí no són motiu de reparació, sinó d’adaptació entre la voluntat creadora del jardiner i les forces vitals de la natura.
Conservar, mantenir un jardí és conceptualment molt diferent que mantenir un edifici.
Abans he parlat deliberadament d’actuar i no de corregir, si en altres manifestacions creatives cal corregir les seves transformacions, es a dir “restaurar-les” per portar-les al seu estat original, si parlem de jardins això és impossible, la restauració tal i com s’entén en altres béns no és aplicable als jardins. El jardí no es deteriora com pot succeir amb altres béns, el jardí evoluciona, i és el jardiner l’especialista en adaptar, en conduir de manera adient aquests canvis perquè no es perdi la funció per la que va ser creat i els valors que se li van voler atribuir quan va ser concebut.
Els jardins necessiten disciplina i constància per mantenir la unitat i la continuïtat del seu disseny.
Jardí abandonat a la Garrotxa. Jordi Diaz Callejo, 2020
Cada ofici té els seus materials i les seves tècniques per intervenir de manera destra i creativa, cada ofici te el seu propi manual d’instruccions . La jardineria té el seu i el seus intèrprets són el jardiners.
No és lògic ni admissible doncs, que els jardins es regeixin pels estàndards i pautes de conservació i criteris d’intervenció que regulen altres expressions artístiques o oficis que no són les apropiades per regular el món vegetal d’un jardí i el jardí mateix.
Malgrat això, és cert que en ocasions els jardins, pel seu caràcter utòpic, per allò de ser una promesa de felicitat i benestar, deixen de ser-ho quan desapareix el seu creador i no existeix un hereu intel·lectual que reculli la quimera del seu llegat.
Els jardins no són obres efímeres, és l’abandó de les nostres il·lusions que els fa mortals.
jardins i patrimoni 