ANY JOSEP CARNER “EL PRÍNCEP DELS POETES”

Tal dia com avui, 4 de juny de 1970 Josep Carner moria a Brussel·les. Enguany es commemora el cinquantè aniversari de la seva mort. La poesia de Josep Carner és un dels màxims exponents del Noucentisme literari català. La seva precocitat creativa, l’extraordinari domini de la llengua, la capacitat de sumar iniciatives i el mestratge literari que representa per a tota una generació, el convertiren ben aviat en el «Príncep dels poetes» catalans.

Josep Carner. Imatge: Ajuntament de Sant Celoni

Josep Carner, nascut a Barcelona el 1884 va ser un renovador de la poesia, de la llengua i de la prosa. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres, ingressa a la carrera diplomàtica, amb l’exercici dels seus càrrecs a Gènova, San José de Costa Rica, Le Havre, Hendaia, Beirut, Brussel·les i París. Durant la guerra civil espanyola va ser un dels pocs diplomàtics que es mantingué fidel a la República i no torna a residir mai més a Catalunya.

Portada de Els fruits saborosos Josep Carner. Edicions 62, 2010

El llibre de poemes Els fruits saborosos (1906) està considerat per la crítica com una de les fites del Noucentisme, moviment del qual Carner n’és mestre i capdavanter. La seva obra poètica evolucionà cap al postsimbolisme, amb llibres com Auques i ventalls, El cor quiet o Nabí.
No cal allargar-se més amb la seva biografia ni amb les característiques de la seva obra, ho faran durant la celebració de l’Any Carner els especialistes, ara només cal recordar que és un dels escriptors claus del noucentisme.

Arribada del poeta Josep Carner a l’aeroport del Prat provinent de l’exili, 1970. El Periódico de Catalunya, 2017

Carner era un gran amant de la natura, dels jardins, dels arbres, dels núvols i del mar, a través des quals parlava dels sentiments humans. Te molts poemes dedicats a les plantes, però sobre tot als arbres. Un dels seus llibres “Arbres” (1957)  parla precisament de les persones per mitjà dels arbres. Els arbres són un pretext per descriure diferents aspectes de la vida humana. Només en aquest llibre en parla d’unes 40 espècies d’hàbitats diversos i descriu la seva variada personalitat.

Arbres. Josep Carner. Biblioteca Selecta, 133 Ed. Selecta. Barcelona, 1953. Arbres és el primer llibre publicat per Carner a Catalunya després de la guerra. Aquest exemplar va pertànyer a la biblioteca de J.V. Foix. BNC

La natura, present en la seva obra es vista sempre des de la perspectiva noucentista. Una natura dominada per l’home, despullada de les seves irracionals forces i allunyada de les visions modernistes basades en la inspiració i l’espontaneïtat.
Recordem que sota l’univers creador dels postulats noucentistes s’arriba a un dels moments més fructífers en la creació de jardins a Catalunya. Sense cap dubte es tracta del període més important de la jardineria catalana. La seva obra, com la de molts altres artistes, van fer créixer l’entorn cultural i creatiu jardiner del moment.

Com una mostra de reconeixement, reprodueixo una mínima selecció del seu poemari:

LA FLOR SAGRADA

Bella tardor, que encalmes el camí,
Una pau nova tot el món concerta.
Darrera meu veig una rosa oberta:
cap vent, cap ma no l’ha gosat collir.

Cap vent, cap ma no l’ha gosat collir,
Albirada tot just, no mai oferta,
Oh rosa, rosa immòbil i deserta,
oh mon bell temps passat, oh mon destí!

Oh mon bell temps passat, oh mon destí!
Voltant la cara al depassat jardí,
Veneraré ta solitud sagrada;

Ma cobejança no et farà tremir.
Car tot el cel ha penetrat en mi:
Hi ha en el meu seny una dolçor daurada.

Dono primer la referència de la primera versió en llibre i en segon lloc la que prenc com a base i cita.
(Verger de les galanies, 1911. Text: Josep Carner i Carles Riba. L’aventura de dos poetes, Barcelona: Diputació de Barcelona, 2003 p. 42-43)

FLORA URBANA

II
Palmera, ací veïna de la mar
i la trompeteria militar,
Palmera
daurada, empolsegada;
com una ma de músic, ta branca, tota dits,
polsa les cordes de la marinada…

III
¡Oh plàtans, aigua i vent, sol i matí,
plàtans que feu, secretament, juguesques
sobre aquesta ciutat i el seu destí,
i empareu el renou, l’anar i venir,
amb moviment de fulles fresques!
Per al cansat desfici i els pensaments novells
ens heu armat una rodona d’ombra,
al peu de la capçada
per on dringa la llum en cascavells;
palaus de l’ocellada,
recer del cor planyent, dosser del cor feliç,
plàtans germans de les fonts i carreteres,
amb una mica de Paris…

(Fragment de FLORA URBANA Bella terra, bella gent. Text: OC, p. 55-56)

LA FIGUERA DE PASSY
… En un carrer que fa pendent
la casa en bell ordre s’estén;
un freixe té i una figuera:
ella, davant el sol batent,
ell, a l’obac, de part d’arrera…

(Fragment de LA FIGUERA DE PASSY Arbres. Text: http://magpoesia.mallorcaweb.com/ Consulta el 6/5/2020)

CONVERSA
Hi ha un xiprer vora l’ermita
i un pollanc damunt el prat;
l’un, enterc com una fita,
l’altre, amb bres d’enamorat…

(Fragment de CONVERSA Arbres. Text: http://magpoesia.mallorcaweb.com/ Consulta el 6/5/2020)

Josep Carner durant la seva estada a Mèxic, ca. 1945-1950. Fons Josep Carner BNC

Us convido també a llegir el relat EL PARC DESPULLAT publicat a La Publicitat el 2 de gener de 1929. (amb una magnífica imatge de jardí noucentista del Parc de la Ciutadella)

Si voleu conèixer millor a J. Carner i la seva obra podeu consultar:
https://www.escriptors.cat/autors/carnerj/biografia
https://lletra.uoc.edu/ca/autor/josep-carner/detall

També us recomano fer una visita a l’exposició virtual de la Biblioteca Nacional de Catalunya sobre Josep Carner: Josep Carner de príncep a mite, 2013 https://www.bnc.cat/Exposicions/Josep-Carner-de-princep-a-mite

A les xarxes trobareu força informacions sobre Josep Carner i la seva poesia, i especialment la dedicada als arbres.

El text de les notes biogràfiques està extret de l’Associació d’Escriptors en llengua catalana.