La fàbrica de cervesa Pedro Marrero «La Tropical« es va crear el 1888 com a fàbrica de gel, per convertir-se més endavant en fàbrica de cervesa empesa per las exigències del mercat. Els jardins de la fàbrica, que s’acaben de restaurar el novembre de 2019, es van crear com a reclam publicitari i actualment s’han convertit en un dels atractius principals d’aquest conjunt del patrimoni industrial cubà i en un component més del Gran Parque Metropolitano de La Habana.
(Podeu consultar en aquest mateix blog «Herència del jardí modernista a Cuba. Els Jardins de La Tropical«)
Entrada principal del Jardins de la Tropical, abans i en procés de restauració. Imatge La Jiribilla. Cibercuba
Salón Ensueño. Foto: Amando Naranjo Rams. Cuba Absolutely, 2014
Ramón Magrinyà i Alsina va ser un floricultor i jardiner reusenc que va emigrar a Cuba a principis del segle XX. En aquells temps l’Havana estava vivint un moment d’expansió, obrint nous barris residencials amb la tipologia de cases de parcel·la envoltades de jardí. La jardineria esdevingué un negoci creixent que el reusenc va saber aprofitar amb la creació d’una empresa que ràpidament va assolir un gran prestigi a la ciutat.
La Casa Magrinyà es va convertir en un destacat establiment de jardineria dedicada a la importació de llavors i bulbs de tot el món i a la construcció de parcs i jardins. Magrinyà era membre d’organitzacions internacionals dedicades a la floricultura com la Florist Telegraph Delivery o la Society of American Florist and Ornamental Horticulturists.
L’empresa comptava a la zona de Marianao amb dues extenses finques dedicades a vivers per al conreu de flors i plantes.
Ramón Magrinyà va rebre de Cosme Blanco, director de la que era la primera fàbrica de cervesa del país, «La Tropical«, l’encàrrec de projectar un centre d’oci i jardins al costat de la factoria com a reclam publicitari i promoció de la beguda.
Per a la realització del complex, Magrinyà s’instal·là en mig del recinte en un xalet d’estil alpí -actualment desaparegut- i contractà al canetenc i mestre d’obres Jaume Cruanyas que es va desplaçar immediatament de Canet de Mar a l’Havana per treballar-hi. Els jardins van obrir les portes el 1904 i les diferents construccions es van aixecar i ampliar entre els anys 1904 i 1912.
La Tropical. Casa del conservador. Imatge: Red cubana de ciència. amac.cu
La Tropical. Casa de fusta de Ramón Magrinyà i Castell neoarabe al darrera. Imatge de Bosch’s Blog s/d
Magrinyà va saber aprofitar l’exuberant vegetació de la ribera del riu Almendares per afavorir amb la resta de plantacions un ambient ombrívol que proporcionés als visitants un ambient fresc i agradable recolzant-se en la rústica bellesa natural dels grans arbres existents.
L’Ermita del complex. Imatges: Amando Naranjo Rams. Cuba Absolutely, 2014
Es realitzaren diferents construccions singulars pròximes al gust vuitcentista i modernista en harmonia amb la naturalesa que els envoltava: els anomenats Salón Cúpula, Tropical, el Templo Indio , la Ermita i diverses grutes, torres mirador, berenadors al costat del riu i una singular plaça elevada –Salon Ensueño– amb columnes, que alguns han qualificat d’estil gaudinià, buscant certa similitud amb la sala hipòstila del Park Güell.
Escales al Salón Ensueño i les seves torres. Imatge de cubadebate.cu
Igual que el jardiner Magrinyà, a Cuba arribaren a principi de segle contractistes d’obres i qualificats artesans catalans que impulsaren els dissenys proto-modernistes i modernistes en les obres de construcció i en el tractament del paisatge. Gran part d’aquestes obres, s’associen a l’illa amb l’empremta de l’Art Nouveau i concretament, per afinitat i influència de la nombrosa comunitat catalana, amb el modernisme. En particular les relacionades amb el mobiliari i les construccions que imiten troncs o altres elements naturalístics com pedres sense treballar, com és el cas dels Jardins de La Tropical. A casa nostra aquestes ornamentacions de caire més naturalista es solen qualificar amb un cert to de desprestigi de romàntiques o en el millor del casos de vuitcentistes, però caldria revisar el seu valor en tant que van ser ornaments propis del proto-modernisme de finals del segle XIX i del paisatge modernista d’inicis del XX. A Cuba aquestes influències van significar el trencament amb el paisatge i l’arquitectura colonial i possiblement la primera aproximació formal a les corrents avantguardistes europees.
Elements arquitectònics imitació de troncs. Imatges de ribadeoinformación, s/datar i Cuba Absolutely, 2014
Per això la importància del conjunt dels Jardines de la Tropical, que va introduir, a l’acabada d’estrenar república de Cuba, l’estil modernista tant en l’arquitectura dels seus pavellons com en el tractament jardiner i paisatgístic del recinte. La majoria d’edificacions modernistes de l’Havana es van bastir entre el 1905 i el 1919. Alguns habitatges dels nous barris residencials com El Vedado amb grans jardins com, per exemple, el del president cubà José Miguel Gómez, que també va ser realitzat per Ramón Magrinyà.
Els propietaris dels Jardines de la Tropical volien que l’espai de lleure, dotat de bars, escenaris, pistes de ball i sales polivalents fos l’adequat per a la celebració de tot tipus d’espectacles tipus concerts, banquets, etc i certament, de seguida es convertí en un reclam turístic de primer ordre i un indret molt popular entre els habitants de l’Havana.
Amb la recent restauració després de 115 anys d’existència i amb les noves instal·lacions gastronòmiques i recreatives s’han recuperat també els “bailadores” Salon Ensueño i Mamoncillo, espais tradicionals on van actuar les millors orquestres que marcaren en la dècada de 1940 l’època gloriosa del ball i la música cubana i, amb ells, uns jardins, ideats pel reusenc Magrinyà que iniciaren la modernització del paisatge jardiner de l’Havana.
Les notes biogràfiques de Ramón Magrinyà d’aquesta entrada són deutores del llibre Molta terra catalana a l’Havana (vol. II), 2019 de Josep Maria Torné i Pinyol.
Si voleu conèixer més sobre els jardins de La Tropical podeu consultar:
- Martínez, Ada Hevia. Cervecería Pedro Marrero «La Tropical». Ábaco, no. 19, 1998, pp. VII-XII. En JSTOR
- Renacen los jardines de La Tropical en excelenciascuba.com
- Jardines de La Tropical en la enciclopèdia cubana EcuRed
- Herència del jardí modernista a Cuba. Els Jardins de La Tropical en aquest mateix blog.
jardins i patrimoni 