Els antics jardins del Balneari d’en Porcar a Tortosa

Els desapareguts jardins del Balneari del Porcar a Tortosa es van crear en la primera meitat del segle XIX, quan s’obrí al públic un establiment de banys per usos higiènics. Una part de l’espai de l’antic jardí del balneari es va reconvertir en els actuals Jardins del Príncep.

Manantial Ntra Sra de la Esperanza 1. Litograf Padrós, 1890

Aguas Minero Medicinales del Manantial de Ntra. Sra. de La Esperanza y Fuentes de La Salud y San Juan del Balneario De Tortosa. Memoria Histórico Científica y Usos Terapéuticos y Análisis Químico Analítico Cualitativo y Cuantitativo, por Enrique Mir Miró. Doctor D. Juan Montserrat y Archs. Litografia de Padrós. Editorial: Imprenta de Pedro Ortega, Barcelona, 1890. https:wellcomecollection.org/works

Les primeres referències que tenim són que a principis del segle XIX, Jaume Tió i Noé, fill de Jaume Tió i Vidal propietari d’un hort al peu de les muralles de la Suda, en la zona anomenada de Remolins de Tortosa, va rebre per herència una finca en la que hi havia un pou o brollador d’aigua amb una sènia.
Sabem també que les cròniques de la premsa local de 1848 ens parlen dels Banys de Tió com un establiment amb un “bonito jardincillo adornado con veinte y seis estatuas y varios juegos de agua…”. Es tractava d’un negoci promogut per un dels personatges més influents del romanticisme català, en Jaume Tió i Noé.  Jaume Tió, advocat, periodista i escriptor nascut a Tortosa el 1816 va pertànyer de ple a la generació precursora del romanticisme literari espanyol i català. És un dels escriptors més importants del Romanticisme a Catalunya, habitual integrant dels cercles literaris i polítics més influents del moment i amic de personatges com Victor Balaguer, Milà i Fontanals, Rubió i Ors o Jaume Balmes del que era un gran amic. El seu perfil romàntic és important per destacar la creació d’aquest jardí d’esperit romàntic que caldria no confondre amb els jardins mal anomenats romàntics que van proliferar durant la segona meitat del XIX i que millor seria definir com a jardins vuitcentistes.

Tradicionalment la gent sabia que amb l’aigua d’aquest paratge les llegums no es coïen, que la roba no quedava neta i que l’aigua malbaratava l’horta si es feia servir per regar, en definitiva es pensava que era aigua dolenta, “aigua del diable” en deien.
L’establiment consistia en uns banys exclusivament higiènics, per netejar-se. Amb el temps però, els banys agafaren cert renom doncs els afectats per reumatismes i altres malalties trobaven certes millores.
D’aquests jardins romàntics dels Baños no tenim gaires referències més.

Gràcies a la premsa local de l’any 1881 en que comencen a aparèixer anuncis dels Baños sabem del canvi i nom del nou propietari.

Anunci Baños de Porcar. El Correo de las Familias,1881

Anunci Baños de Porcar. El Correo de las Familias. Tortosa, 1881

Manuel Porcar i Tió era el nebot de Jaume Tió, empresari i polític que provenia d’una branca familiar de productors d’oli. Va ser un dels fundadors i primer president del Banc de Tortosa i important exportador d’oli d’oliva. Regidor municipal a l’ajuntament de Barcelona pel partit conservador i membre de la junta de l’exposició de 1888, arribà a ser alcalde de Barcelona durant el període 1891-1892, any en que va haver de dimitir per irregularitats en obres publiques, cessions i irregulars expropiacions municipals relacionades amb la companyia del gas.

Composició que confirma la fidelitat del gravat de 1890 amb la fotografia obtinguda el 1923

Composició que confirma la fidelitat del gravat de 1890 amb una fotografia obtinguda el 1923 per Josep Salvany. AFCEC

L’any 1889, amb motiu d’unes obres de millora de l’establiment es descobreixen dos nous brolladors en la propietat, motiu pel qual Manuel Porcar encarrega una anàlisi de les aigües que posa en evidencia que es tracta d’aigües mineromedicinals carbonatades ferruginoses amb propietats aprofitables. A l’antiga deu de l’Esperança, es van afegir el doll de Sant Joan i el de la Font de la Salut. Aquesta descoberta va propiciar la transformació del recinte i Manuel Porcar promou la millora de l’establiment per transformar-lo en balneari. Poc després també aconsegueix que les seves aigües bicarbonatades siguin declarades d’utilitat pública per Reial Ordre d’1 d’agost de 1892.

Etiqueta aigua Esperanza-1

Etiqueta de les aigües del “ Manantial de la Esperanza”

El nou establiment es converteix a partir de 1890 en una infraestructura balneària i podem dir turística de primer ordre amb la construcció d’hotel, balneari, casino, teatre i uns grans jardins que arribaven fins la muralla del segle XIV. Va comercialitzar les seves aigües en una planta embotelladora en el mateix recinte.

Diferents detalls del gravat de Padrós

Els jardins són guarnits amb escalinates, pèrgoles, profusió de fonts i escultures i tot aquells elements propis de la màxima modernitat en el tractament jardiner i del luxe. L’establiment va passar a dir-se Balneario de Nuestra Señora de la Esperanza.
Una de les seves especialitats eren els banys de pètals de rosa.

Font de les 4 estacions. Balneari del Porcar. Totosa

Postal amb la Font de les 4 estacions del Balneari del Porcar.

Jardins del balneari a principis dels. XX a la dreta la font. Imatge de quinalafem.blogspot

Jardins del balneari a principis dels. XX a la dreta la font. Imatge de quinalafem.blogspot

El conjunt balneari va funcionar a ple rendiment fins el 1923 en que el govern de Primo de Rivera prohibeix el joc i s’obliga a tancar els casinos. A partir d’aquí el balneari comença a declinar. Aquell mateix any es crema el teatre, un teatre que havia estat capaç de convocar a la societat barcelonina més selecta. Després de l’incendi es transforma en sala de ball i així continua fins els anys quaranta en que uns particulars compren l’antic establiment i l’ofereixen a la Congregació de Germanes Saleses de Sant Joan Bosco per crear un noviciat i posteriorment, el 1959 una escola. Les monges transformen el jardí que havia quedat després de la guerra canviant els jocs d’aigua i fonts i substituint totes les escultures que no eren religioses, per adaptar-lo als usos escolars.

Porta_d_entrada_a_la_font_d_aigua_mineral_del_balneari_d_Esperana_o_de_Porcar_a_Tortosa1.Salvany i Blanch, Josep 1923

Porta d’entrada a la font d’aigua mineral del balneari d’Esperança o de Porcar. Salvany i Blanch, Josep, 1923. AFCEC

El col·legi funcionà fins el 1969, any que tancà les portes i la congregació deixà la ciutat. Un any més tard, el 1970, l’ajuntament de Tortosa va comprar l’edifici i els seus terrenys. A partir d’aquest moment el complex d’edificis inicià un progressiu i imparable procés de degradació que ha continuat fins avui dia.

Al fons, part del complex del balneari del Porcar, vist des de la portalada d'accés al recinte. Sonia Castelló, 2017 Radio Ebre

Part del complex del balneari del Porcar, vist des de la portalada d’accés al recinte. Sonia Castelló, 2017 Radio Ebre.

Respecte el jardí, fa anys que va quedar segregat dels edificis balnearis a partir de l’obertura del carrer Figuereta. També el traçat del nou accés al Parador de Turisme va segregar una altre part dels antics jardins, sense que el recinte balneari s’integrés en el conjunt turístic del Parador. Finalment, l’any 1989 l’ajuntament de Tortosa acordà rehabilitar l’espai segons la proposta de la Fundació José Celma Prieto de crear-hi un museu d’escultures a l’aire lliure amb escultures de Santiago de Santiago.

Ortsansichten Tortosa, Katalonien, Spanien

Vista dels Jardins del Príncep amb les  velles instal·lacions el brollador de l’Esperança en primer terme. Achim Maurer. catalunya.cat

Dels antics jardins només queden alguns vestigis: les instal·lacions del brollador de Nostra Senyora de l’Esperança, del que es restaurà l’entrada el 2015, un antic banc adossat a un mur, una antiga porta d’entrada al jardí i possiblement el traçat de la pèrgola modernitzada.

Banc dels antics jardins del Balneari Porcar. Tortosa. Google maps, 2019

Banc dels antics jardins del Balneari Porcar. 2019

Els jardins actuals, inaugurats el 1991 reben el nom de Jardins del Príncep. Només són visitables previ pagament de l’entrada per la presència de les escultures i no tenen més interès patrimonial que el d’ocupar una part de l’espai dels antics jardins del balneari.

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Fonts, Jardins desapareguts, Segles XIX-XX, Tortosa i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.