El Parc de la Ciutadella, història d’una campanya. La declaració del Parc de la Ciutadella Bé Cultural d’Interès Nacional

Títol de l’article de DESTINO on es defensava la integritat dels jardins del Parc. Destino, 7 de gener de 1950

El Consell de Ministres del 21 de desembre de 1951 va aprovar el decret pel qual es declarava el Parc de la Ciutadella de Barcelona Jardín Artístico. Aquest decret, publicat al gener de 1952 en el Boletin Oficial del Estado posava fi a una reivindicativa mobilització ciutadana en defensa del parc.
La història d’aquesta campanya és una de les reivindicacions en defensa del patrimoni jardiner més importants que s’han produït mai a la ciutat.

Anunci de l’article interior de la revista DESTINO, gener de 1950

A finals de 1949 l’Ajuntament va decidir convertir part dels jardins de la Ciutadella en zona edificable per a instal·lar un nou mercat de fruites i verdures en substitució del Born.
Semblava que tot seguia el seu ritme normal segons les habituals decisions de l’administració que acostumava a no trobar gaires dificultats per tirar-les endavant, fins que el setmanari Destino es va fer ressò. Destino en un ampli reportatge publicat a dues pàgines el gener de 1950 desvetllava les intencions municipals. L’article denunciava la futura mutilació dels jardins i iniciava una campanya per a la seva defensa. El títol de l’article “La lucha por los espacios libres. En defensa del Parque de la Ciudadela”  es va convertir en poques setmanes en l’eslògan escollit per estendre la reivindicació a diversos sectors de la societat barcelonina.
Entre explicacions sobre la història de la Ciutadella militar, la gènesi del recinte i la descripció del Parc, s’intercalaven els paràgrafs del mes pur caràcter reivindicatiu com “los buenos barceloneses deben impedir a toda costa que sea amputado en unos momentos de eufòria comercial, de iniciativas brillantes y geniales  que acabarian por último con este espacio libre, el único amplio i señorial que se abre magicamente en la Ciudad” , o “… hemos de evitar la atroz amputación del Parque de la Ciudadela, un Parque que es vivo testimonio de nuestro crecimiento y de nuestra grandeza. Seis mil doscientos veintitrés expositores espanyoles acudieron al certamen [de l’exposició Universal de 1888]. Cada uno de ellos reconoció que una de las cosas más sorprendentes y hermosas de la Exposición era su escenario: el Parque de la Ciudadela”. En altres paràgrafs es feia al·lusió a les antigues reivindicacions contra de la instal·lació militar i l’origen dels terrenys usurpats per l’Estat a la població sense cap compensació: “Sobre sus puertas de acceso al recinto campeaba un letrero que decia, pura y simplemente: <<Parque, propiedad de los ciudadanos>>”

Durant les dècades dels anys 1940 fins la dels anys 1970 el parc va gaudir d’una gran popularitat. Sardanes als anys 1950 F. Català-Roca

Pocs dies després el mateix setmanari va iniciar una consulta a diverses personalitats de la ciutat, entre elles als exalcaldes Darius Romeu, Baró de Viver i a Lluis Duran i Ventosa, al Marquès de Foronda, empresari i comissari de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, als empresaris José Valls i Taberner i Eusebi Güell, molt influents en la ciutat i al mateix Nicolau M. Rubió i Tudurí, que anys abans havia intervingut en la reforma del parc. Tots van coincidir que traslladar el mercat del Born als terrenys del Parc de la Ciutadella es tractava d’una decisió capritxosa i absurda.
El Baró de Viver s’expressava dient que “No es possible que vaya a desaparecer, ademas de una realidad tan hermosa, un simbolo vivo representativo de una época que los barceloneses, sin excepción,admiran y quieren con legitimo orgullo, … que con sus insignes col·laboradores, … señaló la pauta de la grandeza de la Ciudad. ” i un altre dels entrevistats deia: “Desgraciadamente ya se ha dejado de lado la política de los pequeños espacios libres, matando las posibilidades de casa con jardines, que las consideracions puramente tributàries estan haciendo desaparecer. No faltaria más sinó que también abandonemos los parques y jardines municipales. Però si no se quieren abandonar no entremos en la via de los recortes empezando a empequeñecer este Parque de la Ciudadela que tuvimos la suerte de poder conseguir”

L’anomenat Racó Científic del Parc. Jordi Díaz. 2018

Nicolau M. Rubió i Tudurí  fins i tot va dir llavors que “la ciutat de Barcelona necessita augmentar els seus parcs, mai disminuir la superfície dels que conserva actualment. Un espai lliure municipal no és un solar disponible”  una màxima que no està totalment assimilada per tots els departaments de l’estructura municipal que encara creuen que efectivament un parc és un solar d’oportunitat. Només cal recordar ara que fa pocs anys es va mutilar un ampli sector del recinte per ampliar el zoològic amb noves edificacions i es va construir una piscina i un pavelló esportiu en el recinte catalogat com a Jardí Històric. Això va passar fa 10 anys, actualment s’està treballant en un Pla Director i preparant nous projectes (Nota de premsa de l’Ajuntament de Barcelona de 28 de maig de 2018). Veurem en que es concreten aquestes actuacions i quin tractament patrimonial rep, per part de les administracions, un dels jardins amb major significat històric i simbòlic de Catalunya.

Vista aèria del Parc de la Ciutadella  i del pg. Lluís Companys, amb les obres del pàrquing, 23 d’abril de 1967. Fons TAF. ANC

Però tornem al relat. Des del primer moment la campanya iniciada per Destino va ser secundada per l’Associació “Amigos de los jardines”, llavors, una jove entitat que havia registrat els seus estatuts el 7 de gener de 1948 i que com és fàcil suposar la seva finalitat va ser des del primer dia la divulgació, defensa i promoció de la jardineria i la botànica. L’associació va néixer a partir de la finalització d’uns cursos de jardineria per afeccionats organitzats a Montjuïc a proposta del jardiner municipal Miquel Aldrufeu, amb la finalitat d’acollir a tots aquells enamorats i interessats en les flors, les plantes i els jardins.
“Amigos de los jardines” es va bolcar en aquesta campanya. Especialment destacada va ser la dedicació del seu president Luís Pons i dos dels seus vocals Lina Martorell i Valentina Renart que van arribar a viatjar en diverses ocasions a Madrid per defensar el Parc davant de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando . A Madrid també es van fer ressò de la reivindicació diversos diaris, entre ells l’ABC que es va posicionar clarament a favor de l’opinió pública i la integritat del recinte.
El clar posicionament de la Real Acadèmia de las Artes i el clima de sensibilitat i simpatia generalitzada que es va generar en la defensa del jardí va fer que es reconeguessin els seus valors i no només es desestimés el projecte sinó que justament 2 anys més tard es declarés el conjunt del parc com a Jardín Històrico-Artístico, la màxima valoració patrimonial i de protecció que existia legalment a Espanya per garantir la seva conservació integral.

Noticia de la declaració del parc de la Ciutadella Jardín Artístico. La Vanguardia, gener 1952

Així és com el Parc de la Ciutadella es va convertir en un bé protegit, primer com Jardín Artístico segons la llei espanyola sobre el Patrimonio Historico-Artístico de 1933 i després com a Jardí Històric amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Català.

Projecte per l’enjardinament de l’espai del Born un cop el mercat fos traslladat a l’interior del Parc de la Ciutadella. Gaseta municipal, 1950

Que hagués passat amb el Born si efectivament s’hagués construït el nou mercat?
Pot ser haurem de donar 2 vegades les gràcies a Destino i als Amics dels Jardins ara que l’associació està apunt de complir els 71 anys.

Gràcies per defensar el Parc de la Ciutadella i de retruc, gràcies per ajudar a conservar el Born!

Les informacions han estat extretes del setmanari Destino i La Vanguardia