El Frenopàtic de les Corts i els seus fantàstics jardins

Els grans centres de salut i les institucions de caràcter socio-sanitari han disposat tradicionalment d’extenses àrees naturals i de jardins fins fa ben poques dècades. En el cas dels balnearis, els jardins són instal·lacions imprescindibles que formen part de la pròpia infraestructura de l’establiment. També en els centres de salut mental es considerava imprescindible l’existència de grans jardins. En els hospitals, sobre tot en els de les grans ciutats, els jardins han anat desapareixent fins reduir-se a la mínima expressió així que la necessitat obligava a ampliar dependències i serveis o el propi planejament urbà amb l’augment d’edificacions ho exigia.  Com exemple podeu visitar l’entrada sobre l’evolució de l’enjardinament de l’Hospital del Mar de Barcelona en aquest blog.

Aquesta entrada sobre el Frenopàtic de les Corts i els seus antecedents és més llarga que les habituals, però la magnificència dels seus jardins i la seva història s’ho mereixen.

1 Frenopático. Manicomio. Propiedad de los senyores Dolsa y Llorach. La Academia, 1878.1
A. Rigalt. La Academia, 1878

L’Institut Frenopàtic de Les Corts, va ser un centre de salut mental que va tenir un gran i important jardí. Una part d’aquest espai sense edificar i alguns arbres centenaris, es conserven encara en el recinte de l’actual Hospital Universitari Dexeus.

Per trobar els antecedents de l’Institut Frenopàtic cal situar-se en l’any 1863 a la vila de Gràcia, data  en que es fundà l’Institut Tomàs Dolsa, més conegut com el Frenopàtic. Pocs anys després es traslladà, establint-se definitivament, al llavors municipi de les Corts, on va romandre desenvolupant l’activitat mèdica fins l’any 2000.

Fins a mitjan del segle XIX el malalt mental no havia merescut ni la més petita comprensió social. La conducta del malalt mental, en moltes ocasions imprevisible i de vegades agressiva feia que no se’l considerés com a qualsevol altre malalt i per això era normal que se’l confinés en recintes i institucions on es vivia en condicions de vida lamentables. Aquestes eren més semblants a presons que a centre mèdics.

El pensament liberal i les noves idees progressistes vingudes de França i Anglaterra, divulgades per iniciativa dels metges higienistes al llarg del segle XIX es van anar imposant lentament a Catalunya, de manera que la visió del boig va evolucionar fins a considerar-lo un malalt. A partir d’aquí, es fàcil raonar que com a malalt pot rebre un tractament específic que millori els seu estat i fins i tot un guariment de la seva pertorbació. Aquest idea s’imposà com el gran principi de la nova ciència psiquiàtrica.

L’Institut Tomàs Dolsa es fundà precisament en aquest incipient context i va contribuir decisivament al desenvolupament de la psiquiatria amb aportacions científiques des de la vessant pràctica, amb la creació d’un centre especialitzat i des de la teoria amb aportacions i publicacions científiques per part dels seu directors facultatius.

Quan Tomàs Dolsa fundà la institució el 1863 a Gràcia, ja s’havien creat els primers establiments mentals del país: Torre Llunàtica a Lloret de Mar (1844), considerat el primer centre a Catalunya per al tractament científic dels malalts mentals, el Sanatori Mental de Sant Boi de Llobregat (1854) i l’anomenat  Nueva Belén (1857) situat a Gràcia, al carrer Torrent de l’Olla sota la Travessera de Dalt.  A Torre Llunàtica els malalts gaudien d’un espai de gran qualitat i en certs casos treballaven a l’hort o al jardí com a part del tractament seguint els nous models establerts al manicomi de Montpeller, centre pioner en els tractament de malalts mentals. Torre Llunàtica va ser el primer centre d’Espanya on es van aplicar aquestes teràpies relacionades amb el treball al jardí i l’hort.

Tomàs Dolsa i Ricart tingué com a col·laborador i soci a Pau Llorach i Malet, que més tard es convertí en el seu gendre.  Les dues personalitats (Dolsa-Llorach) tenien una preparació tècnica d’acord amb les noves tendències terapèutiques del moment, tots dos freqüentaven per qüestions professionals el centre de Sant Boi, i una visió comercial prou ambiciosa com per impulsar la creació de l’Institut Frenopàtic. Un establiment de caràcter diferenciador, modern, sorgit de la iniciativa privada i dirigit a la societat més acomodada de mitjan segle XIX. Pau Llorach per la seva banda també fundà el 1877 l’empresa Agua Purgante Rubinat-Llorach que li aportà grans beneficis.  Es va mantenir en explotació fins principis dels anys seixanta del segle XX.

 “L’Institut Frenopàtic Particular en Gràcia”

Jardins de l'Institut Frenopatic del Dr. Dolsa a Gràcia. Dep. Dones

“Departamento de Mujeres”

És fundà el 1863 i com a reclam publicitari els seus directors van editar el 1865 un prospecte on es lloaven i descrivien les seves instal·lacions. Concretament s’informava que estava situat en el número 9 del carrer Tuset i es tractava d’un conjunt de tres edificis:

“[…] tres espaciosos y elegantes departamentos completamente separados: cada uno de ellos, con sus jardines, huertas, paseos, surtidores que sirven de inocente distracción a los desgraciados enfermos, departamentos todos de nueva planta […] De los tres departamentos, se hallan destinados uno para caballeros, otro para señoras y el último, para la clase distinguida, […] La planta de las señoras es una torre de bellísimas formas y excelentes cualidades higiénicas”

Al full s’inclouen unes litografies dels tres edificis esmentats i resulten molt interessants els comentaris sobre la situació geogràfica i les característiques dels edificis segons els postulats higienistes del moment.

Jardins de l'Institut Frenopatic del Dr. Dolsa a Gràcia. Dep. Distinguidos

“Departamentode Distiguidos”

Jardins de l'Institut Frenopatic Dr. Dolsa a Gràcia. Dep. Homes

“Departamento de Hombres”

Malgrat tot, no es té la total certesa que s’arribessin a construir els tres pavellons, doncs només 4 anys després, el 1867, els promotors demanaven el permís d’obres per iniciar la construcció d’un nou centre en Les Corts.

El que realment ens interessa destacar és la voluntat per a la creació de jardins i que aquests fossin un valor important en la configuració de l’establiment sanitari i en la promoció de la Institució. No podem oblidar que es tractava d’una institució privada a la que només podien accedir persones de famílies benestants i en conseqüència calia dotar l’establiment dels majors luxes i comoditats possibles. El jardí era un espai, una estança imprescindible malgrat les circumstàncies, per a les relacions socials.

Per altre banda ja s’ha descrit que segons les corrents reformadores i progressistes dels higienistes, l’existència de jardins era una exigència mèdica, car el contacte amb l’aire lliure i la vegetació formava part del programa de teràpies sanadores.

L’Institut Frenopàtic de Les Corts

1897 Façana principal. La ilustracion Española y Americana 18970808 p 12
Façana principal del centre i jardí de la secció de dones. La Ilustración Española y Americana, 1897

El 1867 s’iniciaren les obres del nou manicomi al municipi de Les Corts de Sarrià. Probablement el trasllat es deuria a l’elevada densitat de població que la vila de Gràcia estava assolint i a la possibilitat d’adquirir uns terrenys en un lloc més tranquil i que pel baix cost els permetia edificar el model d’institució més adient a les seves intencions.

August Font i Carreras va ser l’arquitecte a qui es va encarregar el projecte a partir de 1870, aprofitant els edificis d’una primitiva construcció.

De la mateixa manera que havien promocionat l’establiment de Gràcia, també van editat un full publicitari el 1874 per donar a conèixer el nou establiment de Les Corts. És interessant la descripció del lloc respecte la ubicació i els jardins:

“…está situado en la zona alta del llano de Barcelona, al O. del pintoresco pueblo de las Corts de Sarriá y N.E. de Barcelona, a una media legua escasa de distancia de dicha capital, con excelentes vías de comunicación por todos lados; al S. y muy cerca del caserío y tan celebrado monasterio de Pedralbes, a un cuarto de hora de distancia de Sarrià y poco más de Collblanc, en medio de una vasta extensión de terrenos de cultivo de superior calidad, hoy convertidos en espesos bosques, en los que árboles y arbustos están a miles, dibujando espaciosas calles, grandiosas plazas y caprichosos grupos, que distraen y absorben la atención de los enfermos. Entre los árboles figuran frondosos cedros del Líbano, pinos y abetos que se hallan esparcidos en numerosas mesetas* a imitación de los jardines ingleses; hay además multitud de eucaliptus lobulus, el llagustrum, álamos, diversas especies de acacias, paredes de cipreses, abundantes juníperos, sabinas, inmensas calles de plátanos y naranjos, perales, manzanos, cerezos, etc., y otra multitud que sería prolijo enumerar […] En medio de esta posición se eleva, pues, el grandioso Instituto Frenopático, construido de pies y siguiendo los adelantos mas modernos en la construcción de esta clase de establecimientos […]

*Per mesetas s’ha d’entendre el que popularment se’n deien “coques”, es a dir, uns parterres elevats que podien adoptar diferents formes, però bàsicament eren circulars formant talús en els que en el centre es solia plantar un arbre exemplar.
També es van publicar unes làmines amb els jardins que, per la fidelitat amb que es reprodueix l’edifici encara existent i diverses fotografies, fan pensar que el que es descriu es deuria aproximar força a com es va configurar el jardí, malgrat que la vegetació dels gravats te un excessiu traç romàntic.

El mateix document inclou un “Reglamento” on es descriuen les atribucions i obligacions del personal del centre. Del jardiner diu en l’article IX: “Este sirviente esta encargado de todo lo concerniente a la horticultura, agricultura, arboricultura y floricultura, llevándolo todo siempre arreglado a uso de buen cultivador, y dirigiendo a los pensionistas que quieren ocuparse en cualquiera de los sobredichos ramos

escanear0002.1.2Plànol del recinte del Frenopàtic de Les Corts. Cal destacar la proporció que ocupen els edificis respecte l’espai edificat i la resta del recinte. Fàcilment es pot comprovar la magnitud i la importància dels jardins. També cal destacar la fidelitat del document respecte la distribució i la composició dels jardins, que es va repetint al llarg de la seqüència històrica cartogràfica.

Gràcies a la documentació conservada i l’estat en que es trobava abans de la construcció del nou centre sanitari sabem que l’accés al recinte es realitzava a través d’una reixa de ferro forjat a la que s’arribava a traves d’un estret vial que només va quedar escurçat a partir de l’obertura de la Ronda del Mig.

De la construcció original destacava el cos principal, que es conserva en l’actualitat. Es tracta d’un edifici d’estil neoclassicista de 120 m de llargada, 16 m d’amplada en planta i alçada de dues plantes de composició simètrica.  Al mig, separant les seccions de senyors i la de senyores es situava la capella. Al davant mateix s’obrien els jardins.

Per la façana del darrera existien dos patis separats per un cos central de l’edifici que s’obria com una T. Aquests, grans i espaiosos, eren plens, un de plàtans d’ombra i l’altre possiblement d’acàcies formant sendes quadrícules.

L’aspecte exterior de l’edifici així com l’interior, era en general força auster, llevat dels passadissos i les estances dels pensionistes de primera classe dels quals es conserven els arrambadors de ceràmica. La decoració dels interiors es va realitzar al llarg del període modernista.

1931 Frenopatic. Ajuntament de BarcelonaFragment amb el recinte del Frenopàtic del plànol topogràfic d’un sector de Les Corts. Ajuntament de Barcelona, 1931. Es pot apreciar la incorporació posterior del I Cinturó de Ronda quan encara era un projecte.

A mitjans de la dècada dels anys setanta del segle XIX, l’institut Frenopàtic posseïa unes instal·lacions modèliques i avançades per a l’època (Bou, 2006) i els seus jardins van ser formalitzats i dissenyats segons un projecte elaborat amb rigor i amb profusió d’elements constructius i decoratius com escales, balustrades, fonts ornamentals, templets i escultures com es pot apreciar en les imatges següents. La majoria de la dècada dels anys 1920. No sabem qui va concebre i plantar els jardins, però sense ànims d’atribuir una autoria que seria totalment especulativa, en aquells moments a Barcelona els únics jardiners capaços d’abordar un projecte com aquest eren probablement Ramón Oliva i Joaquim Aldrufeu. Tot i que aquest darrer tenia com a principal activitat econòmica la comercialització d’arbres fruiters, ornamentals i altres plantes i llavors, també es dedicava a la construcció de jardins.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Galeria d’imatges dels jardins i patis.

A mitjans de la dècada de 1920 els hereus de Tomàs Dolsa van construir en el recinte una torre per utilitzar-la d’habitatge particular. Va rebre el nom d’El Pinar per ocupar una part de l’espai enjardinat que tenia grans pins, proper al carrer Mejia Lequerica.

Vista de lafaçana de la torre. Habitatge particular de Maria Dolsa Sardà anys 20. Fons Intitut frenopàtic Tomàs Dolsa. AMDC resizeVista de la façana de la torre. Habitatge particular de Maria Dolsa Sardà anys 20. Fons Institut Frenopàtic Tomàs Dolsa. AMDC

Passada la crisi de la guerra, la institució no es va poder actualitzar ni assumir la modernització necessària i va perdre el seu caràcter punter en el panorama de la psiquiatria moderna. Per altre banda i també com a resultat del declivi de la institució, el 1955 es van segregar els terrenys destinats a hortes i part dels jardins més pròxims a la Travessera de les Corts. Els jardins ja no tenien la magnificència del passat i el Pla d’ordenació urbanística de Barcelona de 1953 havia qualificat aquests terrenys concrets del Frenopàtic com a zona residencial de construcció intensiva. Era una desaparició previsible si es té en compte que a Les Corts s’havia iniciat una època de gran transformació urbana.

1931 Planejament previst per a la zona de jardins del Frenopatic. Ajuntament de Barcelona. resizePlanejament previst sobre la base del plànol de 1931 per a la zona de jardins del Frenopàtic. Ajuntament de Barcelona. Es pot apreciar, sobreposat als jardins del frenopàtic, el traçat del nou carrer Mejía Lequerica i la delimitació de l’espai per a les futures edificacions.
1961 Frenopatic de Les Corts. Planejament. Ajuntament de Barcelona 2 resezeDetall de l’afectació sobre una nova base cartogràfica de 1961 en la que ja no formen part de l’Institut la zona d’hortes i els jardins més allunyats de l’edifici i es desfigura la imatge del jardí existent al sector d’homes. Ajuntament de Barcelona, 1961

Pocs anys després, el 1959, l’Ajuntament aprovà el Pla Parcial d’Ordenació del Sector de la Diagonal que qualificava la resta de la finca de zona sanitària, això significava la permanència, volguda o no com destaca L. Bou en el seu llibre sobre el frenopàtic, d’una part dels jardins, l’edificació principal i la continuïtat de la institució. Mes endavant l’Ajuntament executava l’expropiació prevista d’uns 5.000m2 més per obrir un tram del carrer Mejia Lequerica, quedant així la torre d’El Pinar alineada amb el nou carrer. Això va significar la pèrdua definitiva d’un altre gran sector de jardí i el darrer escapçament important de la parcel·la.

L’any 2000 va tancar definitivament la institució i es va produir la venda dels terrenys. En el moment del tancament la situació dels edificis era lamentable, havia forces dependències abandonades. També els jardins estaven abandonats, feia anys que no rebien cap tipus d’atenció i només destacaven grans i frondosos arbres, principalment cedres, pins, xiprers i eucaliptus, alguns dels quals encara romanen en el nou enjardinament del recinte.

El tancament del Frenopàtic de Les Corts va estar precedit d’una llarga agonia de la que segurament ni la pròpia institució ni els magnífics jardins eren mereixedors.

La construcció del nou centre assistencial ha transformat radicalment el recinte, però així com s’ha tractat amb gran respecte l’edifici principal, mantenint “neta” la composició simètrica de volums, obertures i ornaments de la façana, paviments i els elements ceràmics interiors, no hi ha hagut cap tractament en la jardineria que recordi l’ambient paisatgístic vuitcentista del recinte. Tampoc no s’ha tingut cap interès en acompanyar el caràcter classicista de l’edifici amb les composicions de jardineria que li correspondrien.

La conservació, restauració i posta en valor del patrimoni arquitectònic no es pot donar per complerta ni per acabada si no inclou la jardineria que li era associada quan aquesta existia, i en aquesta ocasió es tenia l’espai necessari, els coneixements i les preexistències d’arbrat per haver-ho fet. Es tracta d’una altra ocasió perduda per recordar i recuperar ni que sigui parcialment alguns dels grans jardins que va tenir la ciutat de Barcelona.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Les principals fonts d’informació per a la documentació d’aquesta entrada són:
  • Bou i Roura, Lluís. El Frenopàtic de les Corts: Història d’un centre de salut mental. Barcelona. Ajuntament de Barcelona, 2006
  • Instituto Frenopático particular en Gracia, con arreglo á las reales disposiciones vigentes y bajo la inspeccion de la Autoridad Superior Civil de la Provincia dirigido por los especialistas en este ramo. Tomás Dolsa, Pablo Llorach. Barcelona: Narciso Ramírez y Rialp, 1865
  • Instituto Frenopatico. Manicomio establecido en las Corts de Sarrià. Barcelona: Establecimiento tipográfico de Narciso Ramirez y Cia, 1874
  • La Ilustración Española y Americana
  • Pérez Nesperia, M. La privatització de la folia: l’assistència psiquiàtrica a Catalunya durant el segle XIX. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2003
  • Arxiu Municipal de Les Corts
Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona, Jardins de institucions, Jardins desapareguts, Restauració i conservació de jardins, Segles XIX-XX i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.