Voleu conèixer com era el jardí típic d’una família burgesa barcelonina a finals del segle XIX i principis del XX?

Fa mesos vaig trobar per casualitat un blog, JAPL, el meu pare,  on es descrivia d’una manera magnífica el jardí d’una casa ubicada al carrer Bertran de Barcelona. Es tracta d’un blog dedicat a la memòria de Jose Antonio PL on el seu fill ha recollit els seus relats, escrits i reflexions. La darrera entrada data del 2014.

He seleccionat un text que no necessita gaires comentaris. Es un text ben escrit que descriu perfectament el jardí, un jardí que podríem interpretar com l’arquetipus de jardí de casa burgesa de finals del segle XIX i principis del XX. Un espai domèstic i familiar, font de gaudi i delit. No li faltava res que no el fes pràctic i alhora arrossegava encara elements de l’estètica del jardí vuitcentista.

Fa molts anys que la casa i jardí van desaparèixer.

Em sembla important donar-ho a conèixer. Són pocs els textos descriptius sobre els jardins catalans i considero necessari ampliar la historiografia jardinera del nostre territori. Aquesta és una aportació més.


Façana de la casa

La façana de la casa estava centrada amb la porta d’entrada principal del carrer. Constava de planta baixa amb una tribuna, un pis, unes golfes petites i dalt del terrat hi havia una mena de cambra de mals endreços amb un altre terradet al qual s’hi pujava per una escala exterior de fusta. En una angle del terrat hi havia un parallamps amb el corresponent cable que baixava per la paret i s’enfonsava terra endins. En un angle del terradet petit, sobre la barana, hi havia un colom de pedra, pintat de color d’alumini…

Façana i part del jardí

El jardí envoltava la casa i aquesta quedava, no al centre, sinó desplaçada cap al darrera i a la dreta del terreny. Com he dit abans, la part posterior donava al bosc de Bertrán i Musitu i n’estava separada per una alta paret. La part del davant del jardí, fins a ran de la casa, estava recoberta de grava gruixuda i la part que rodejava els laterals i la zona posterior de la casa, era encimentada. Hi havia diversos bancs de fusta i altres de pedra imitant troncs d’arbres i també amb forma de bolet. Al darrera hi havia dues taules grosses de marbre, rodones, amb els peus de ferro; en una d’elles, els estius hi dinàvem i sopàvem.

Entre la porta d’entrada gran i la petita, hi havia una glorieta d’aspecte rústic, que donava al carrer, amb seients i una taula de ciment, que imitaven troncs d’arbres. Estava coberta per una cúpula ceràmica de trencadís i amb un acabament de ferro forjat.

A la paret posterior del jardí hi havia instal·lada la rocalla o “cascada”, formada per un receptacle en forma de pica o bassa que, des del terra s’aixecava gairebé un metre i, que en un principi, contenia aigua i peixos, amb alguna planta aquàtica; després va ser omplert amb terra i s’hi varen plantar lliris i altres flors; la part rocosa, adossada a la paret, estava emmarcada per un arc en forma de dos troncs d’arbre que s’unien a la part superior i la rocalla estava formada per diverses roques sobre les quals estaven afixades unes cases en miniatura fetes de pedra i, en un lloc que formava com una petita cova, hi havia una imatge de la Mare de Déu de Lourdes. Per una canalització de plom, amb foradets en diversos llocs, que resseguia les roques, dissimulada entre les pedres, hi sortia l’aigua que formava uns rajolinets que justificaven el nom de “cascada” de la construcció, que era molt característica de les cases de l’època a Sant Gervasi, i també en altres llocs.

Part posterior amb la cascada-gruta

La part posterior esquerra del jardí era més elevada que la resta i s’hi accedia per uns esglaons situats a la part lateral posterior i uns altres a la part del davant, flanquejats, aquests, per una barana de ferro a la part superior, amb uns pilons intercalats, i rematats amb unes gerres de terrissa amb plantes. Al costat dret d’aquests esglaons hi havia un banc de pedra i a la part de sobre del respatller, una estàtua de Diana Caçadora, sobre un pedestal rústic amb petxines i cargols (Múrex) enganxats.

Accés a la part posterior. Escultura de Diana.

La part central d’aquest tros de jardí elevat tenia un estany de forma ovalada i d’aspecte rústic, de poca profunditat amb un brollador al mig. En aquest estany, que en dèiem el “surtidor”, em banyava alguns dies a l’estiu. També hi havia dos galliners, un de gran i l’altre més petit. En el gran, alguna vegada, hi havíem tingut gallines i un gall que matàvem per Nadal o altres festes.

L’estany ovalat que havia fet de piscina

El safareig era dins d’una construcció d’obra al costat de la qual hi havia una carbonera. Adossada al safareig hi havia una altra construcció que formava una cambra on es guardaven una sèrie d’eines i estris del jardí, amb un taulell per treballar-hi. Baixant unes escales s’anava al celler, bastant gran i que ja feia temps que només servia per emmagatzemar endergues i coses velles. A més de la llum elèctrica, rebia claror a través d’una claraboia.
A la part del davant del jardí, vora la reixa i a la dreta de la porta gran , hi havia un pou que s’obria a ran de terra, la boca del qual feia uns dos metres de diàmetre i estava tapada per una reixa metàl·lica. S’hi podia baixar per una escaleta de ferro que arribava fins a una plataforma de fusta situada una mica per sobre del nivell de l’aigua. Al costat del pou hi havia una bomba elèctrica per aspirar l’aigua i pujar-la fins als dipòsits situats en un dels angles del terrat. La maquinària estava protegida per una construcció d’obra. Quan els dipòsits eren plens, l’aigua sortia per un sobreeixidor. M’agradava, a l’estiu, posar-me sota del raig i dutxar-me amb l’aigua que, com que queia de bastanta alçada, feia mal a l’esquena; era com si et llencessin petites pedres i no podies resistir-ho gaire estona. Els últims anys ens varen dir que no era convenient beure’n aigua ja que podia estar contaminada per filtracions d’aigües residuals. Malgrat tot, l’aigua va continuar essent sempre molt bona. Diuen que venia d’un manantial del turó del Putxet.”

Imatge del jardí posterior

Com heu pogut comprovar la descripció del jardí posa de manifest tots els elements propis del jardí burgés català característic del canvi de segle:

  • Mobiliari rústic, de ciment imitant troncs d’arbres
  • Glorieta tipus berenador també d’estètica rústega amb cúpula de trencadís
  • Font tipus “cascada” de rocalla adossada a la paret, en aquest cas amb cova per la Mare de Déu inclosa
  • Decoració de murets amb petxines, cargols i altres elements naturals aplacats
  • Gerros de terrissa i escultures amb personatges mitològics de la cultura clàssica
  • Estany ovalat (que no una bassa rectangular, pròpia d’ambients rurals) d’aspecte rústic amb brollador
  • Construccions per aus i animals
  • Construcció multiús al fons del jardí amb un espai per l’obrador de jardineria

He escrit a l’adreça del blog per demanar permís per reproduir part de l’article i les imatges i, després d’esperar gairebé un any sense obtenir cap resposta m’he decidit a fer l’entrada.

El text sencer i la descripció de la casa la trobareu a:

https://elmeupare.wordpress.com/2014/11/05/records-de-vuit-anys-al-barri-del-putxet-de-sant-gervasi-de-cassoles/

Totes les imatges provenen del blog.

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona, Jardins, Jardins de Catalunya, Jardins desapareguts, Segles XIX-XX i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.