Has passejat mai per un bosc de sequoies?

Si en algun moment viatgeu per Cantàbria us recomano que us acosteu a Cabezón de la Sal. A pocs quilòmetres de la població, en direcció a Comillas, trobareu un bosc de sequoies, sens dubte un espai singular que us commourà.

Les sequoies del Monte Cabezón es van declarar Monument Natural el 2003 segons la llei espanyola 4/1989, de 27 de març de Conservación de los Espacios Naturales y Flora y Fauna Silvestres.
Es tracta d’un espai natural protegit de 2,7 ha amb 848 exemplars de Sequoia sempervirens que configura la massa forestal més extensa d’aquesta espècie a Europa.
Les sequoies són arbres endèmics de la costa nord de Califòrnia i sud-oest d’Oregó als EUA que arriben a més de 100 m d’alçària i 12 m de circumferència. El nom de sequoia fa referència a un indi cherokee  anomenat Sequoyah, mort el 1843, que feia de traductor i va inventar un alfabet per al seu poble, permetent així l’escriptura i la traducció directa del seu idioma. Com és lògic va ser considerat un gran savi per la seva tribu. Sempervirens significa sempre verd.

Les sequoies són els éssers vius més grans de la terra. Existeix un inventari mundial dels exemplars de més de 110m d’alçada i els especialistes hi posen noms personificats a cada individu amb la intenció de fomentar la seva protecció. No obstant, per evitar que es converteixin en centres d’atracció i afavorir la conservació, les ubicacions es mantenen en secret.
L’espècie va ser descoberta per l’explorador d’Os de Balaguer (Lleida) Gaspar de Portolà durant una expedició per nord de Califòrnia. Va nomenar l’arbre per primera vegada com Palo colorado, degut al color del seu tronc i escorça.
Se sap que durant les expedicions científiques del segle XVIII es van portar mostres al vell continent, però s’atribueix als britànics la seva introducció a Europa com arbre ornamental en 1843.

Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (UICN) la població de sequoies segueix sent important, però està disminuint ràpidament  a causa de la gestió i les pràctiques que alteren la composició dels boscos naturals. Des del 2013 figura en la llista vermella d’espècies en perill d’extinció. 

Per accedir al bosc del Monte Cabezón cal deixar el cotxe en una petita zona habilitada com aparcament en la carretera comarcal. Caminant per una passarel·la de fusta s’accedeix a la zona de bosc on es troben les sequoies.
Així que inicies el descens et vas introduint en el seu cor i descobreixes el paisatge insòlit que proporcionen aquest arbres vermells, totalment rectes, sense branques baixes que s’eleven a més de 35m d’alçària. L’entorn és impressionant, un sotabosc sense vegetació, on sorprèn el silenci d’un bosc que no té ocells, el sòl és tou, ple de fulles, amb relativa poca llum i sobre tot és sorprenent aquesta sensació de soledat i aïllament que fan de la visita tota una experiència.
La passarel·la de fusta t’acompanya al llarg d’un sector amb vegetació d’espècies autòctones. Tot i pugui semblar un artifici en mig de la natura, és un element que es demostra eficient en tant que ajuda a mantenir el sòl en perfectes condicions, sense compactacions i a protegir la vegetació d’un dels punts més febles dels nostres boscos, els seus límits. També es justifica la seva utilitat perquè ajuda a que persones amb mobilitat reduïda puguin arribar al sector més interessant del lloc i gaudir de la experiència.
Incorporats al sender de fusta s’han afegit un parell de cartells interpretatius amb les informacions necessàries per a una millor comprensió del que es visita.

Com van arribar fins aquí les sequoies?
Des de principis del segle XX s’havien iniciat diverses campanyes d’ordenació i replantacions a les muntanyes de la comarca. Desprès de la Guerra Civil arribà el tancament de fronteres i els tècnics decidiren variar la política forestal supeditant les repoblacions als criteris purament productivistes. Calia generar riquesa ràpidament i augmentar la producció de fusta industrial i cel·lulosa, per això es potencià la repoblació amb espècies de ràpid creixement -els exemplars joves de sequoia, al seu lloc d’origen poden fer creixements de més d’1 m per any-  Sobre l’any 1940 el Monte Cabezón es va repoblar amb espècies foranies de ràpid creixement, principalment Eucalyptus globulus i Pinus radiata, i de forma experimental, com un assaig i en parcel·les relativament petites, es va plantar roure americà –Quercus rubra-, avets de Douglas –Pseudotsuga menziesii- i les conegudes sequoies.

Anys després quan arribà el moment òptim de tala, la fusta ja no va interessar i aquella plantació experimental s’ha convertit en un bosc excepcional de gairebé 80 anys. Un oasi entre les plantacions d’eucaliptus i els boscos naturals de la zona.
Si aneu a Cantàbria, no deixeu d’aturar-vos a visitar el bosc de sequoies de Cabezón de la Sal. Està a prop de qualsevol destí!

Si voleu consultar més coses sobre les sequoies: descripció de l’espècie, habitat, ecologia, el ranquin de les més altes, etnobotànica i moltes més dades, la trobareu a la major base de dades existent sobre les gimnospermes  La base de dades de Gymnosperm
Si voleu més informació sobre la inclusió de les sequoies en la RED LIST d’espècies en perill, visiteu la IUCN