Apunts sobre els jardins de les fabriques Saphil. Jardins del patrimoni industrial

“El patrimoni industrial s’ha revalorat durant els darrers anys, però encara li manca el ple reconeixement per part de la societat i de les institucions públiques.
Aquest patrimoni, a més, no està aïllat: forma part d’una complexitat integrada per llocs productius, habitatges, serveis i comunicacions, que sovint componen paisatges específics que es veuen faltats de protecció.”

Eusebi Casanellas

Com assenyala Eusebi Casanelles, sota la denominació de Patrimoni Industrial es desplega un conjunt integrat d’elements tant variats com els espais productius: habitatges, serveis, xarxes de comunicacions, espais d’oci, … i també jardins.

vapor_AymerichVapor Aymerich, Amat i Jover, 1909
Font: Mnactec

Recuperar la memòria dels jardins integrats a les fàbriques és interessant perquè forma part de les característiques del desenvolupament industrial d’algunes empreses del país i de la forma de comportar-se d’un selecte grup d’empresaris i industrials de la societat del moment. Normalment els mateixos empresaris que van ser promotors i constructors d’importants jardins en el seu àmbit privat, també van introduir jardins en els seus centres de producció.
Recentment ha aparegut un llibre dedicat al Jardí de la Masia Freixa de Terrassa, se’n diu així, El Jardí de la Masia Freixa (Compte, M. M, Garcerán, T. Rivero, M.) En un dels seus capítols es parla de jardins terrassencs relacionats amb les indústries. En concret del magatzem Pascual Sala, convertit després en la seu de la Confederació Empresarial Comarcal de Terrassa (CECOT) i de les fàbriques de la Societat Anònima de Pentinat i Filatura de Llana (SAPHIL), coneguda com L’Anònima. Aquesta empresa, ens recorda el llibre, tenia dues fàbriques a la ciutat i ambdues tenien jardí.

Segons el dossier didàctic del Mnactec “l’embranzida industrial a Catalunya va requerir de molta mà d’obra, cosa que provocà l’emigració de molta població pagesa del camp per establir-se als nuclis industrials de Barcelona, Badalona, Sabadell, Terrassa i Manresa. A Terrassa la població es multiplicà per 2,79 entre el 1870 i el 1915 i la immigració va ser el factor més determinant d’aquest increment, sobre tot a partir de 1900 en que el nombre de persones arribades a la ciutat va ser molt significatiu.
Com es sabut la situació econòmica i social, i per tant, les condicions de vida, dels amos i dels obrers eren molt diferents. De principis de segle XX, n’han quedat algunes luxoses cases dels propietaris industrials, de marcat estil modernista al centre de Terrassa, com la casa Baumann, la casa Alegre de Sagrera o la Masia Freixa (1907)” (Mnactec)
De les fàbriques també n’han quedat algunes, però reconvertides amb nous usos com el vapor Aymerich, Amat i Jover avui seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya o transformades en gimnàs, centres cívics o altres equipaments.

Les fabriques SAPHIL
Saphil, Societat Anònima del Pentinat i Filatura de la Llana fou fundada a Terrassa el 1 de desembre del 1919 per la fusió de quatre empreses de filatura d’estam: Francisco Salvans, Juan Salvans Pascual, Hijos de Enrique Torella i Francisco Masana. Aquestes quatre empreses del ram de la llana es fusionaren per fer  front a la crisi econòmica causada per l’acabament de la Primera Guerra Mundial i la desaparició sobtada de les comandes per part dels països bel·ligerants. Saphil, coneguda popularment com l’Anònima,  transformava la llana en brut en filatura. El seu objecte social era la manufactura i venda de fils d’estam, procés que incloïa la manufactura, el rentatge i el pentinatge de les llanes.
Saphil disposava de tres fàbriques, dues a Terrassa i una amb tipologia de colònia a Ripoll. Les fàbriques de Terrassa eren al carrer Galileu cantonada amb el carrer Vázquez de Mella, al barri de ca n’Aurell, i l’altre a la carretera de Martorell. La fàbrica de Ripoll, adquirida l’any 1920, era la Colònia de Santa Maria, coneguda com El Roig, a tocar de la carretera de Barcelona, que aprofitava la concessió d’un salt d’aigua i l’energia hidràulica del riu Ter.

Fabrica Saphil. Opuscle Saphil, 1929. Arxiu Municipal de Terrassa. Desconegut.1Fabrica Saphil. Opuscle Saphil, 1929. Arxiu Municipal de Terrassa.
Publicat a El Jardí de la Masia Freixa.

La fàbrica del carrer Galileu a ca n’Aurell es va convertir en la principal central productora de la Societat Anònima, on es realitzaven tots els processos tèxtils amb llana i estam. El 1925, a més, va passar a ésser la seva seu social. Els arquitectes de l’edifici original van ser Lluís Muncunill i Pere Pigrau. El 1929 es va fer una primera ampliació i el 1943 una segona.
Actualment tan sols en resta la xemeneia, ja que tot el voltant està urbanitzat.
Aquesta imatge de la fàbrica de 1929 és posterior a l’ampliació i reforma, pensem que és en aquest moment en el que es configura l’espai enjardinat ubicat en la cantonada dels carrers Vázquez Mella amb Pi i Margall. Segons descriuen les autores a El Jardí de la Masia Freixa el jardí està “dissenyat com un espai formal, amb parterres geomètrics simètrics, organitzat a l’entorn d’un estany ovalat. Els parterres estan envoltats de vorades vegetals baixes, marcats amb petits arbrets de copa, tal vagada rosers…” És evident que no s’observa cap arbre, pot ser són petits o no hi són, la qual cosa es entranya en un jardí del nostre país en el que s’aprecia la frescor que proporcionen les ombres.

Fabrica Saphil Can Niquet. Opuscle Saphil, 1929. Arxiu Municipal de Terrassa.Fabrica Saphil Can Niquet.
Font: Opuscle Saphil, 1929. Arxiu Municipal de Terrassa. Publicat a El Jardí de la Masia Freixa.

L’altre fàbrica de Terrassa estava ubicada a la carretera de Martorell. Ocupava l’antic Vapor Niquet, que va ser aportat a la societat per Francisco Masana.
En la imatge que ens ha arribat podem apreciar que gairebé la meitat de la superfície del recinte fabril està dedicada al jardí i que a més amés existeixen altres espais enjardinats amb arbrat. Es tracta d’un jardí “plenament consolidat” ja el 1929 data de la publicació de la imatge, amb un gran parterre de marges amb bordures retallades amb una palmera al centre, i on s’intueix un quiosc i parterres amb l’arbrat ja madur.
En la següent imatge publicada el 1956 veiem que ja ha desaparegut la xemeneia i el jardí està abandonat… Malgrat que la imatge no és molt bona encara es pot veure la silueta de la palmera envoltada d’arbres. El sector on estava ubicat el jardí és actualment el recinte de l’escola pública El Vallès.

Fabrica Saphil Can Niquet. 1956. Biblioteca Central Terrassa 1Fabrica Saphil Can Niquet. 1956.
Font: Article B. Ragón. 1956. Biblioteca Central de Terrassa. Publicat a El Jardí de la Masia Freixa.

De la fàbrica de la colònia Santa Maria sabem que els jardins i l’església de la colònia consten en el Catàleg de Patrimoni de Ripoll com a béns protegits.
Transcric les dades de la fitxa de l’element E1.04 del catàleg de patrimoni de Ripoll:

DENOMINACIÓ Jardins i l’església de la colònia Santa Maria
LOCALITZACIÓ Colònia Santa Maria-SAPHIL. Carretera de Barcelona
ÈPOCA Església 1923/1941 jardí anys 60
AUTOR Nicolau Maria Rubió i Tudurí, arquitecte (jardí)
DESCRIPCIÓ El jardí tracta l’espai situat entre les edificacions i el riu Ter. Obra emmarcada en la darrera etapa de la vida professional del seu autor, té interès per aquest fet, i per les seves característiques compositives. L’església té valor per la seva localització, al final del pont d’accés, i com a mostra d’església d’una colònia industrial vinculada al sector tèxtil.
ESTAT DE CONSERVACIÓ -TIPUS DE PROTECCIÓ Es protegeix la composició, l’obra d’urbanització i els arbres i arbustos del jardí. L’església es protegeix totalment, no permetent-se la construcció d’edificis afegits, que puguin privar-ne la seva nítida visió.
UTILITZACIÓ Cap
REGIM JURÍDIC propietat privada

La cerca sobre la memòria dels jardins de les diverses fàbriques de Saphil no s’acaba aquí, tan sols ha començat. Encara queda molt marge per explorar i descobrir sobre el llegat jardiner de les fàbriques i recintes industrials.

1155.coloniasta.maria(3)Església i part de jardí de la colònia del Roig o de Santa Maria de Ripoll
Font: Consorci del Ter
COLONIA FABRIL DE STA.MARIA. FOTOGRAFO MISSE HS. BARNAS1Vista de la colònia. En primer terme el pont i l’església primitiva que en una reforma posterior se li va afegir el campanar entre altres modificacions. Postal sense datar. Fotògraf: Missè Hs.

Informació obtinguda i més dades sobre la industrialització a Terrassa i sobre la fàbrica Saphil a:

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Colonies industrials, Jardins a recintes industrials, Paisatge urbà, Patrimoni industrial, Publicacions, Ripoll, Segles XIX-XX, Terrassa i etiquetada amb , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s