Guardacantons i Guarda-rodes, testimonis del món agrícola

Imatges de guardacantons a Sarral (Conca de Barberà) i Palafrugell.
Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Conca de Barberà i Gabriel Martín [http://palatiofrugelli.blogspot.com.es/2012/02/els-guardacantons.html]

Els guardacantons poden semblar ara elements purament decoratius, però en el seu moment, aquests elements de pedra es situaven a banda i banda de les portasses de les cases de pagès per protegir els brancals de les portes i també se solien col·locar a les cases cantoneres per redirigir les rodes, allí on girar era complicat i per evitar, al mateix temps, que qualsevol maniobra brusca o inoportuna provocada pel cavall fes malbé el mateix carro en colpejar la part més externa de l’eix contra les parets.
Si fa no fa amb la mateixa funció servien els guarda-rodes, que es com es diuen aquestes pedres que servien per protegir i també per guiar les rodes del carro pels camins.
Avui, pràcticament aquests guarda-rodes o guardacantons han desaparegut atesa la decadència de certes formes i imatges del camp. Els carros, de fet, que eren el principal mitjà de transport fins fa no res, ja formen part dels museus d’etnologia, símbols d’una forma de vida ancestral. Tot i això, encara són fàcils de trobar pilons guarda-rodes disseminats per la nostra geografia, sobre tot en pobles i viles on fins fa pocs anys dominaven les economies lligades a la terra. Uns romanen tal com eren, austers i senzills, units al destí d’algunes cases que, per desgràcia, han estat abandonades. Uns altres, en canvi, s’han perpetuat tot configurant-se com un detall a conservar pels propietaris que els han restaurat i respectat com un element d’ornamentació, perquè en aquestes pedres també es deixava entreveure la importància de certes famílies, el seu poder, el pes dels seus llinatges o l’art dels seus oficis. En definitiva, una forma de preservar l’aspecte exterior de les edificacions que ha caigut en desús i que cal valorar com a testimoni de l’esplendor i la rutina agrícoles d’aquesta part de la Mediterrània.

Per això, fets com el d’aquest estiu amb l’amputació dels guardacantons de la Masia de Pedro Massana al carrer Taulat, 17 de Barcelona al barri del Poblenou ens han d’entristir a tots.
És un acte del tot censurable, és un pas més en l’espoli del patrimoni cultural que no fa més que banalitzar i privar-nos de la riquesa que conserva la ciutat, segrestant els petits detalls que la fan singular i la doten de personalitat.

Guarda-rodes per publicar.signadaGuardacantons de la Masia de Pedro Masana abans i després.

(NOTA: el novembre de 2015 es van reposar els guardacantons restaurats)

La Masia de Pedro Masana al carrer Taulat, 17 està inclosa en el Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Historicoartístic de la Ciutat de Barcelona. Districte de Sant Martí.
Tant si es tracta d’un robatori com d’un trasllat per part dels seus propietaris, no deixa de ser un espoli al patrimoni de la ciutat. Qualsevol supressió de parts o decoracions pertanyents a edificis o elements catalogats del nostre paisatge urbà representa una perduda col·lectiva i com dèiem, un empobriment de la nostra ciutat.
Permetre que aquests elements desapareguin ens afecta a tots, no es un assumpte exclusiu del propietari. Salvant les distàncies, aquí és pertinent recordar el que sobre el patrimoni deia Víctor Hugo el 1825: ” Siguin quins siguin els drets de propietat, la destrucció d’un edifici històric i monumental no ha de permetre’s als especuladors a qui l’interès cega i deshonra[…] Hi ha dues coses en un edifici: l’ús i la bellesa. L’ús pertany al propietari, però la bellesa pertany a tothom”.
En aquests en concret, els guardacantons representaven unes botes de vi, útils representatius de l’ofici i l’activitat industrial que s’hi desenvolupava en l’edifici, l’elaboració i distribució de vins.

Montroy2Montroy1

Aquestes i mes imatges a: http://www.pedromasana.com/ca/museu

Com recullen Mercè Tatjer i Antoni Vilanova a La Ciutat de les Fàbriques. Itineraris Industrials de Sant Martí, l’origen de l’empresa i de l’edifici es deu a Pere Masana Rodó, originari de Sant Cugat, que a principis del segle XX emigrà a Barcelona amb la intenció de comerciar amb vins i cap al 1930 comprà aquest magatzem del carrer Taulat, 17.
L’edifici conserva la forma de masia amb una gran porta amb arc de mig punt com entrada, on es situaven els guardacantons ara desapareguts. A la façana s’inscriu la data de construcció, 1900. Encara es pot distingir un rellotge de sol a la façana, entre el primer pis i les golfes. Fins fa poc s’apreciava amb facilitat la representació d’una gran gerra de vi i la característica imatge d’un home portant una bota de vi a l’esquena; a sota una mena d’orla amb els números, s’hi endevinen algunes fulles de parra i gotims de raïm i un text amb el lema “El sol és vida, Montroy és alegria”

Montroy Av. de la Llum1958.- L’establiment de Montroy-Pedro Massana amb el seu baturro a l’Avenida de la Luz. Font: http://barcelofilia.blogspot.com.es/2010/11/avinguda-de-la-llum.html

No us perdeu aquest interessant vídeo on es veu l’arribada de l’aprovisionament del vi, primer per tren i desprès en camió fins al celler del c. Trueta. Al final es veu la façana de la masia de Taulat, 17

Video de Pedro Masana bo

Mes informació sobre el magatzem de Pedro Masana:
http://fabricasdelpoblenou.blogspot.com.es/2012/06/montroy-pedro-masana.html
Sobre els guardacantons:
http://costumaridurba.blogspot.com.es/2013/05/guarda-rodes.html
Sobre les bodegues de Pedro Masana:
http://www.pedromasana.com/ca/museu
Fitxa del rellotge de sol del Centre Mediterrani del Rellotge de Sol: http://www.rellotgesdesol-cmrs.org/php/cataleg/cataleg_fitxa.php?pais=catalunya&cataleg_ID=183&cataleg_LOCALITAT=Barcelona&ordre=cp&idioma=qoxsvtbudkpcxya

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona, Paisatge urbà, Patrimoni industrial, Poblenou (Barcelona) i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a Guardacantons i Guarda-rodes, testimonis del món agrícola

  1. Jaume Fiol ha dit:

    Molt interessant Jordi,com sempre,a Mallorca aquestes peces es diuen escupidors,perque “escupien” les rodes dels carros i no pegaven a les pedres dels portals.

    • Moltes gràcies per la teva aportació, Jaume. Molt gràfica l’expressió. Aquí antigament era un recipient per escopir, però també se li diu escopidor a les defenses que es posen a les finestres o portes perquè escupi l’aigua de pluja cap a l’exterior.
      Això de la semàntica cada dia ho trobo més divertit i interessant.
      Gràcies.
      Fins aviat!

  2. Ramir Lacasa ha dit:

    Haig d’aclarir que l’administrador del blog Palatio Frugelli és en Ramir Lacasa (Ramix), no Gabriel Martín..

    • Hola Ramir, gràcies per fullejar el blog.
      Crec que en cap moment es diu qui és l’administrador del blog Palatio Frugelli sigui en Gabriel Martin, només es cita en el peu de foto per la imatge del Sarral.
      Per altre banda, edites un blog força documentat i interessant pel recull de tradicions perdudes. Felicitats!
      Jordi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s