Projectes urbanístics i patrimoni, convivència necessària

Vivim en una societat que tècnica i tecnològicament ho podem fer gairebé tot, des de clonar essers vius a construir grans gratacels de més de 800 metres o grans obres d’enginyeria que han superat les perspectives imaginatives de la immensa majoria dels ciutadans.

Sembla ser que el límit a aquestes obres només ha estat la riquesa necessària per contractar els “millors” professionals i per sufragar les grans obres i projectes. Però realment això ens ajuda a viure millor?

Des de la nostra realitat personal ens fixem reptes i lluitem per aconseguir-los, es sa, necessari i lícit per al nostre desenvolupament personal, sempre que ens respectem entre nosaltres i a nosaltres mateixos, però socialment això no és suficient. Els tècnics, els capacitats tecnològicament per dissenyar objectes i projectes per al bé de la comunitat, no podem permetre oblidar-nos de la finalitat última del nostre objectiu: avançar en fer la nostra existència més còmoda, més amable i proporcionar-nos eines i espais per viure millor. És també la nostra obligació, perquè forma part del retorn a la societat d’allò que la mateixa societat i el nostre entorn ens ha proporcionat, incloure el respecte per aquells objectes, espais i elements immaterials que encara perduren i existien abans que arribéssim nosaltres.

Els òptims tècnics, cal deixar-los per a la recerca, la ciència, per actuacions molt concretes que comptin amb el consens general. Els petits projectes, les intervencions que realitzem en els barris a peu del carrer i que ens ajuden a organitzar el nostre espai de proximitat, han de ser molt més respectuoses amb el nostre passat. Paisatgistes, projectistes, professionals, tenim la supèrbia de dir el que cal transformar, per exemple en una plaça de barri que ni coneixíem abans de rebre l’encàrrec?

Carrers amb llambordes. SignatPoblenou, Barcelona.
Les llambordes de carrers dels nuclis antics són uns dels elements urbanístics que donen caràcter a certs barris, i en moltes ocasions s’han suprimit per pur caprici amb l’excusa de “modernització”.

No treballem per millorar un espai de convivència?, doncs preguntem, interessem-nos pel que necessiten els veïns, els usuaris, abans d’intervenir amb idees preconcebudes.

Cal rescatar un cert l’humanisme en els projectes tècnics.
Parlem d’humanitzar les nostres accions,
Parlem de respectar les opinions dels veritables usuaris de l’espai,
Parlem de conservar el que van concebre altres abans que nosaltres.
Parlem de respectar aquells elements “importants” i útils per a la convivència  que ens aporten identitat social.

Llavors estem parlant de Patrimoni, de respectar el patrimoni,
d’incloure criteris patrimonials en els nostres projectes.

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Paisatge urbà i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a Projectes urbanístics i patrimoni, convivència necessària

  1. Jaume Fiol ha dit:

    Molt encertat,Jordi!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s