El reg més antic del món en un tram de l’Eixample de Barcelona.

Reg arbrat del pg. de Sant Joan. Detall d'indiana. Finals s. XVIIIMuseu d’Història de Barcelona. Detall d’un mocador final s. XVIII principis del XIX on s’aprecia el sistema de reg de l’arbrat per inundació.

La ciutat de Barcelona va començar el segle XIX captiva entre muralles.
Els avenços tecnològics, el creixement de demogràfic i el procés d’industrialització iniciat en el segle XVIII, són els factors decisius que van forçar l’enderroc de les muralles a partir de 1854.
En aquest context d’expansió i modernització, entre 1860 i 1890 s’urbanitzà gran part del pla de Barcelona segons el projecte proposat per Ildefons Cerdà.
El Pla Cerdà, com és sabut, pretenia que l’expansió de la ciutat més enllà de les antigues muralles es fes de manera racional i ordenada mitjançant el traçat d’una xarxa ortogonal de carrers de 20 m d’amplada, amb illes quadrades de 113,3 metres de costat i amb un arbre cada 8 metres. Preveia també que els carrers mes importants tinguessin varies alineacions d’arbres i que els espais verds s’alternessin en la trama amb zones de serveis i equipaments.
Preveia, a més dels arbres dels carrers i els jardins de cada illa de cases, que a cada barri es fes un gran parc de quatre a vuit illes d’extensió.

800px-Cerda-avantprojecte Eixample-1955Museu d’Història de Barcelona. Detall en secció d’un carrer. Projecte d’eixample de Barcelona conegut com a Pla Cerdà. Ildefons Cerdà, 1855

Malauradament, l’ajuntament va deixar en mans dels propietaris del sòl la realització concreta de l’eixample, i el projecte fou força alterat. Poc a poc s’eliminaren, o ja no van arribar a construir-se els grans parcs de l’interior de la xarxa viària, es va reduir l’amplada dels carrers i es va ampliar el volum de la construcció de les illes de cases. Convé destacar aquí que això va ser possible, en gran part, perquè la “Ley de ensanche de Poblaciones” de juny de 1864 declarava d’utilitat pública les obres de l’Eixample pel que fa a carrers, places, mercats, etc. però no la creació dels parcs, cosa que va permetre un fervent procés especulatiu i l’eliminació dels espais enjardinats per part dels propietaris del sòl.
Malgrat tot, l’homogeneïtat en l’estructura del carrer i altres trets que ara reconeixem i valorem com a característics com son la pròpia xarxa i el conjunt illes-carrers, els singulars xamfrans, o la contundent imatge de l’arbrat formant túnels de vegetació a molts dels seus carrers van quedar establerts en aquest moment. Els valors paisatgístics i la imatge internacional de l’Eixample que configura l’alineació dels arbres són un patrimoni insubstituïble. Manuel de Solà-Morales a Deu lliçons sobre Barcelona, Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, 2008, cita com a dada més de 250 quilometres de voreres arbrades i l’Ajuntament de Barcelona quantifica actualment en 22.090 exemplars els arbres de l’Eixample.

Una de les primeres zones urbanitzades de l’Eixample fou la central, al voltant del Pg. de Gràcia, després la tendència va ser créixer en direcció a Sant Martí de Provençals, és a dir cap a el que ara es coneix com la dreta de l’Eixample.
Als anys setanta del segle XIX la zona construïda ja arribava fins al Pg. de Sant Joan, convertint-se aquest sector de la ciutat en la nova zona residencial de la burgesia barcelonina.

Antic reg arbres Eixample 3 amb marca d'aigua         Antic reg arbres Eixample 2.1marca burn
Detall del reg del carrer València entre Sardenya i Marina, lateral mar. En el moment de creació de l’Eixample, aquest indret pertanyia al municipi de Sant Martí de Provençals

És fàcil que les restes del reg dels arbres del carrer València siguin de la primera meitat del segle XX, està documentat que al 1891 encara no està totalment urbanitzat aquest tram entre Sardenya i Marina, però no hi ha dubte que són el vestigi d’unes tecnologies de reg que es remunten molts segles endarrere i que han perdurat fins pràcticament els nostres dies. El regatge per inundació és la forma més antiga de fer-ho, i la més emprada encara a tot el món.
En aquest cas es tractava d’un petit canal que unia tots els escossells d’un tram de l’alineació d’arbres. Per regar s’anava omplint d’aigua, i aquesta per gravetat anava fent el recorregut del canal inundant tots els escossells. És un sistema molt poc eficient que requereix aigua en abundància.
En aquests moments en que es té molt present l’escassetat dels recursos i que es treballa intensament per millorar l’aprofitament de l’aigua, seria inconcebible, en una societat com la nostra, un reg tan poc eficient com aquest.
Aquest testimoni de l’antic reg dels arbres de l’Eixample no havia variat gaire, després d’un segle, del que podem veure en el Passeig de l’Esplanada estampat al mocador .

Si es troba en mans d’algú la possibilitat d’obtenir més informació sobre aquest reg serà molt benvinguda. Gràcies.

Si voleu fer una ullada als vestigis del reg de l’Eixample podeu acostar-vos virtualment amb el “passejant” del Google Maps, carrer València entre Sardenya i Marina lateral mar.
Us recomano també que llegiu un article en defensa del plàtan de l’Eixample d’Oriol Bohigas aparegut al diari avui el 2005 i recollit al Dossier d’Arbres Monumentals de l’Observatori del Paisatge.

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Barcelona, Paisatge urbà, Segles XIX-XX, Sobre arbres i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

4 respostes a El reg més antic del món en un tram de l’Eixample de Barcelona.

  1. Jaume Fiol ha dit:

    Un article ben interessant!

  2. framiquel ha dit:

    De vegades, a l’estiu, veig el camió cisterna que va regant els arbres recentment plantats. Estaria bé que es recuperés un paviment filtrant que permetes que l’aigua de pluja arribés a les arrels dels arbres. Segur que viurien millor…
    Salut

  3. Sembla ser que l’Ajuntament està estudiant aquest tema dels paviments filtrants. Ja veurem si es possible, i en que queda.
    Adéu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s