Parc Maksimir (Zagreb) Croàcia

No és habitual que des d’aquest blog ens dediquem a descriure jardins, però aquest és un cas que considerem especial perquè te algunes característiques que el fan singular als nostres ulls. En primer lloc per la singularitat del seu origen i la seva precocitat en quan representa un dels primers parcs públics documentats i concebuts des del primer moment per ser gaudit per la població d’una ciutat. En segon lloc, perquè va ser creat pels mateixos autors i jardiners que els jardins de Schönbrunn, catalogats per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat, tot i que evidentment no te la seva riquesa. En tercer lloc perquè està regit per una entitat única que el gestiona autònomament; i finalment perquè manté curiosament una doble protecció patrimonial, per lleis de protecció dels espais naturals i per les que depenen de la legislació cultural.

DSCN3807.1
Es tracta d’un parc d’origen forestal de 316 ha començat a construir el segle XVIII.

A finals del segle XVIII la ciutat de Zagreb, avui capital de Croàcia, formava part de l’imperi austrohongarès. En aquell moment el llavors bisbe de la ciutat, Maksimilijan von Vrhovac (1752-1827), va fer aclarir i arreglar un gran bosc de roures que havia estat el bosc de caça de la cort eclesiàstica per oferir-lo als ciutadans de la ciutat. Cal recordar que fins ben entrat el segle XIX no van existir parcs públics i que només existien els parcs i jardins pertanyents a la noblesa, normalment situats al voltant dels seus palaus i les residències reals, i que aquests no eren accessibles a la població.

És per aquesta declaració d’intencions del bisbe que es considera que aquest parc és un dels primers del món concebuts especialment com a parc públic. La seva construcció es va iniciar l’any 1787 i es va inaugurar set anys mes tard malgrat que no va deixar de transformar-se fins la dècada dels anys cinquanta del segle XIX en que va assolir una estructura similar a l’actual.

En un principi el parc es va projectar com un jardí barroc, segons l’estil del moment, amb plantacions de flors en parterres amb camins i avingudes regulars. Un dels elements característics dels jardins clàssics racionalistes és una mena de plaça distribuïdora anomenada pota de ganso a partir del qual neixen tres camins que permeten endinsar-se en el jardí. La principal avinguda del parc, de 800m de llargada, que es dirigeix al Mirador,  és l’únic element que encara perviu d’aquella distribució i del jardí d’estil francès. Era l’avinguda central d’aquesta pota de ganso.


Durant la primera meitat del segle XIX, en plena moda del jardí paisatgista, un altre bisbe de Zagreb, George Haulik renova profundament el parc. Es tracta de una persona interessada per la botànica i l’horticultura i membre de la Societat d’Horticultura de Viena que el 1838 elabora un document adreçat a l’enginyer forestal i al jardiner del parc amb instruccions i normes pel seu correcte manteniment. Per adaptar el parc a l’esperit paisatgístic, que en aquell temps és l’estil que triomfa a tot el món, fa venir a Michael Riedel (1763–1850), creador dels parcs de Schönbrunn i del parc del castell de Laxenburg per a l’Emperador austríac, i al jardiner Franz Serafin Körbler (1812–1866) que ha realitzat les plantacions i tots els treballs hortícoles. Aquest darrer continuarà treballant al parc Maksimir com a jardiner major durant 27 anys.

Amb les transformacions efectuades per Riedel i Körbler el parc canvia els seu traçat rectilini, apte per carruatges,  per un teixit de camins romàntics adaptats als vianants i el passeig. Es construeixen nombrosos pavellons, el pont romàntic i la capella. Els diferents recorreguts pel bosc i prats permeten contemplar també els llacs i rierols escampats per tot arreu des de diferents punts de vista. És en aquest moment quan el parc queda configurat pràcticament tal i com el coneixem ara.

Des de mitjans del segle XX acull entre les seves instal·lacions  el Zoo de Zagreb.

Des del punt de vista de la vegetació hi ha molta varietat espècies amb exemplars de gran mida, però són sobre tots els grans roures els que imprimeixen el caràcter al parc.

DSCN3798En el seu moment es van plantar moltes espècies diferents a més a més dels arbres i arbustos autòctons. Moltes han desaparegut, però d’algunes encara queda la seva memòria, lògicament els exemplars no han arribat fins els nostres dies, però si la seva tradició. Algunes d’elles com els pins, principalment pi roig (Pinus silvestris) i pinassa (Pinus nigra)  es van introduir en la zones boscoses i s’han adaptat auto reproduint-se. En alguns racons com al voltant de la Casa Suïssa encara es manté l’abundor de coníferes com els avets i les pícees per recrear el paisatge alpí.

El parc, de 316 ha és també un gran espai natural, així que un es va allunyant de la zona mes urbanitzada es va introduint en una gran àrea de bosc natural. Pràcticament es tracta d’un gran bosc de roures que segons els sectors s’aproxima més o menys a una representació de les associacions forestals característiques de les terres del nord de Croàcia. Els boscos de roures (Quercus robur) amb carpe (Carpinus betulus),  o els de roures barrejats amb vern (Alnus glutinosa) i salze blanc (Salix alba), o amb freixe comú (Fraxinus excelsior), om (Ulmus minor), àlber (Populus alba) i til·ler (Tilia cordata ) a les terres mes assolejades, i les  associacions característiques de les terres altes amb roure de fulla gran (Quercus petraea) amb castanyer (Castanea sativa), faig  (Fagus sylvatica) i avellaner (Corylus avellana) en els terrenys mes frescals del parc.

 Després d’uns anys de semi d’abandó, i un cop passada la guerra dels Balcans es va iniciar un període de renovació i recuperació de les antigues edificacions i del caràcter històric del parc. El 1994 es va crear una entitat per a la protecció, promoció i manteniment del parc que durant els darrers 10 anys ha anat restaurant diferents edificis com la mateixa Porteria situada a l’entrada, el Temple de la Llanterna, la Casa Suïssa o l’Obelisc entre d’altres elements d’arquitectura romàntica d’inspiració anglesa i s’ha recuperat part de la tradició hortícola recuperant parterres de flor en els llocs emblemàtics del parc.

Avui dia el Parc Maksimir es beneficia d’una doble protecció.

Està protegit per la Llei de protecció i preservació dels recursos naturals i com a monument d’interès arquitectònic en el Registre de béns culturals de la República de Croàcia.

Si voleu saber més coses sobre el parc Maksimir podeu consultar la seva web a l’enllaç que te  l’Observatori del Paisatge en el dossier dedicat als Jardins Històrics

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en Croàcia, Jardiners, Jardins, Jardins paisatgistes, Segle XVIII, Segles XIX-XX i etiquetada amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s