Jardins històrics o jardins patrimonials (2a part)

Jardí abandonat. Alella… Que la idea de jardí patrimonial igual que la de jardí històric porta a una evocació del passat es cert, però el concepte patrimoni porta implícit un desplaçament temporal que connecta el passat amb el present i ens trasllada cap a el futur; el que va ser amb el que ara és i amb el que volem que sigui.  Parlar de patrimoni, és sobre tot parlar d’actualitat i de futur: manteniment i conservació, educació, recerca, turisme, dinamització del territori,… són conceptes associats als béns que hem heretat i que hem de transmetre a futures generacions.

Aquest subtil matís entre històric i patrimonial és especialment significatiu en el cas dels jardins que són els elements més fràgils i volubles del patrimoni construït. Els jardins a diferencia d’altres bens i elements del patrimoni mantenen una quarta dimensió que té a veure amb el temps. No amb el temps que tot ho deteriora i obliga a conservar qualsevol peça d’art o monument, sinó amb el temps biològic que inexorablement actua sobre els éssers vius, que ens fa mutables i efímers en el cicle natural de la vida, nèixer-creixer-morir.
Els jardins tenen una dependència històrica i un ritme vital que ens obliga a realitzar constants progressos de comprensió per conservar els valors i símbols que ens han permès el seu reconeixement i la seva lectura.
A l’entorn d’un jardí es genera una necessitat d’intervenció. Pensar, mantenir, conservar un jardí és intervenir en la seva evolució.  La natura, si parlem de jardins com ho estem fent, és malfeinera, construeix damunt del que ja existeix, i els “errors” se’ns poden acumular fins arribar a situacions en que la involució es fa impossible. Això és el que succeeix en els jardins abandonats o jardins que no s’han guiat amb prou habilitat i ofici. Recuperar-los i/o restaurar-los es converteix en una acció de compromís entre el que la natura ha “construït” de nou i el que existiria si no hi hagués hagut una ruptura en la seva evolució tutelada pel jardiner.
Cal assegurar, doncs, un estat “mutablement fix”, una evolució-transformació amb la suficient estabilitat perquè ens deixi perpetuar aquests valors i elements per reconèixer-los en un futur.
A partir del moment que un jardí es trasllada del paper al sòl ens la juguem, estem introduint un factor nou al nostre univers creador i del coneixement que no acabarem de controlar mai. Les nostres decisions es veuen alterades i modificades constantment pel factor temps. Hem posat en marxa un mecanisme, hem creat un sistema de relacions entre essers vius que a partir d’ara es regirà per les seves lleis biològiques i nosaltres només podem actuar i modificar petites parcel·les de la seva autonomia, aquelles precisament que amb el temps convertiran l’espai en un element modificat i transformat per l’home, en un element cultural que cal incorporar sense cap mena de recança al nostre patrimoni. Per això un jardí és patrimoni cultural, per això la noció de patrimoni es especialment pertinent si parlem de jardí. Tot allò que no hem volgut o sabut transformar d’un jardí serà regit per les lleis universals que regeixen la vida dels essers vius.
El tractament patrimonial d’un jardí és el seguiment del rastre del seu passat i alhora un mecanisme de defensa contra el caràcter efímer de la seva existència, allò que va ser en l’imaginari individual i col·lectiu en el seu moment, el que ara contemplem i el que serà amb les nostres aportacions en la conservació i transformació del seu espai-temps.

Porta amb esfinx

És per això, que cal entendre que el jardí abans que res, és un objecte i concepte cultural per sobre de qualsevol consideració mediambiental o històrica.
És per això que crec que els jardins amb valors culturals singulars és millor anomenar-los jardins patrimonials que jardins històrics.

Galeria | Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s